El planeta toca límits i no són pas els dels terraplanistes. Fa anys que el peak–oil està més que anunciat, la qualitat de les aigües de rius i mars empitjora, l’aire s’embruta i es fa irrespirable a grans i no tan grans ciutats, moltes espècies animals estan en perill d’extinció, i un llarg de conseqüències dels límits explorats per la humanitat dins del planeta blau.
Darrerament, una jove de 16 anys ha saltat a la palestra per cantar-nos la canya i a dir-nos, si fa no fa, allò que el Comandante Fidel ja va anunciar el 1992 a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el desenvolupament, que es va celebrar a Rio de Janeiro (Brasil). Sigui la Greta benvinguda al discurs de salvar el planeta i la humanitat.
El problema, però, rau en l’objectiu de cadascun dels personatges i en la seva voluntat real. La Greta interpel·la els mandataris mundials per revertir la situació de crisi ecològica i a impulsar una nova economia verda, alhora que emula al capità enciam i responsabilitza la societat dels petits i poderosos canvis, per a evitar la fi de la humanitat: no useu bosses de plàstic, no agafeu el cotxe, no consumiu carn, la fruita i verdura de proximitat, més ventall i menys aire condicionat i, així, un llarg repertori.
En canvi, el camarada Fidel, mandatari i responsable governamental durant anys, sabia perfectament que l’única manera de revertir la situació no era una qüestió estètica de petits i necessaris canvis, ni d’economia verda. És una crisi de model o, dit d’altra manera, és una conseqüència del model existent.
Quan l’economia del sistema-món es basa en l’expansió, el consum, l’explotació de recursos, en sotmetre els pobles i les persones als interessos de l’economia, de poc serveix pescar plàstics a la mar, consumir de proximitat i recarregar bateries elèctriques de patinets o cotxes.
La fi del planeta esdevindrà un negoci més per al capitalisme, en lloc de ser el motiu pel qual la humanitat superarà el sistema productiu per encarar amb responsabilitat una alternativa global de supervivència planetària. Avui més que mai, salvar el planeta, defensar la terra i la vida és combatre el capitalisme.
Prou destruir ecosistemes en nom de les matèries primeres, prou ports i aeroports que embruten l’aigua i l’aire en nom de l’expansió econòmica, prou malmetre les muntanyes en nom del fracking, les mines i les pedreres, prou guerres i crisis humanitàries pels recursos naturals, prou fam i caritat en un món on es llencen cada dia tones de menjar en bon estat.
Greta ha dit i vist allò que tants d’altres van dir i veure molt abans que ella. Esperem que no calgui una Greta en el futur que tingui les receptes que molts altres ja han donat abans; les seves receptes d’avui poden calmar consciències i fer caure governs, però en cap cas canviar el model patriarcal-capitalista, autèntic responsable de la crisi ecològica i de supervivència de la humanitat que se’ns albira cada cop més propera.
