Griotte Wuornos: “L'estat francès és islamòfob per naturalesa i la repressió contra els musulmans serà brutal”

Griotte Wuornos: “L'estat francès és islamòfob per naturalesa i la repressió contra els musulmans serà brutal”

Griotte Wuornos és una militant antiracista resident a Toulouse (estat francès). Forma part de la Reseau Communiste Autogestionaire i anteriorment havia militat a l’Acció Antifeixista de Marsella.

Quin ambient es respira a l’estat francès després de l’atemptat a Charlie Hebdo?

A totes les ciutats grans de més de mig milió d’habitants hi ha força repressió i molta presència policial al carrer.

S’han produït atacs islamòfobs des de llavors. De quin tipus han estat?

Principalment, atacs a mesquites que per pura sort no han provocat cap víctima, però podrien haver-ho fet. En un dels casos, hi havia granades que utilitzen els militars. Evidentment, hi ha d’haver algú que pugui accedir a armament militar, però no es destinen els esforços necessaris per trobar aquestes persones. Per altra banda, també hi ha atacs personals, agressions físiques, casos de bullying a les escoles que s’han disparat…

Els atacs poden ser interpretats com un rampell puntual o reflecteixen una islamofòbia latent?

L’estat francès té els fonaments en la sang de les colònies. És un estat islamòfob per naturalesa. Té la seva base en el pensament colonialista i l’eurocentrisme. No només contra algerians, marroquins, tunisians, sinó contra tota aquella persona que no sembli francesa.

Qui acostumen a ser les víctimes d’aquesta islamofòbia?

La islamofòbia serà patida per tota la comunitat musulmana, però evidentment com en tots els àmbits, les majors perjudicades seran les dones, homosexuals i transsexuals musulmans. Acorralats per tots els fronts, no tenen ni l’empara de la seva comunitat ni de la resta de la societat. Els que la patiran més també seran els musulmans dels barris treballadors, els que normalment pateixen l’opressió de classe. Com és habitual, no patirà el mateix un metge musulmà que visqui en un barri burgès de París que un noi de 15 anys d’una banlieue..

Cap on creus que pot derivar aquesta islamofòbia en els propers dies?

Espero el pitjor. L’estat francès té molts precedents de repressió brutal contra la comunitat musulmana, com la massacre de 200 persones que la policia parisenca va fer el 17 d’octubre de 1971. Aquell dia la comuniat algeriana protestava contra el toc de queda que se’ls havia imposat, i la polica va detenir, colpejar i assassinar qualsevol persona de trets físics mediterranis que es creuava amb ells. Personalment m’espero una repressió total a la comunitat musulmana i a la resta d’immigració i persones que no siguin françaises de souche (La traducció aproximada seria “francesos de pedigrí”). Les coses aniran a pitjor, perquè no només hem d’estar pendents de la reacció del govern, sinó també que el Front National de Le Pen pugi com l’escuma. A més, hem de tenir en compte un altre actor polític, el partit Reconciliació Nacional, fundat per l’ex membre de l’FN Alain Soral i el còmic Dieudonné M’Bala M’Bala.

Quin perill representa questa formació? Els seus dos fundadors afirmen que la motivació a l’hora de crear-lo és clarament antisionista.

A part d’això, pretén utilitzar una part de la població musulmana per lluitar contra la pròpia comunitat musulmana.

Com?

Utilitzant la desorientació de molts musulmans per lluitar contra els propis musulmans,amb l’esquer de la unitat nacional. Reconciliació Nacional té l’objectiu d’unir els bons patriotes amb els joves musulmans. Musulmans que reneguen del radicalisme i que han patit molt en moltes ocasions amb assetjament escolar, discriminació… I ara volen ser francesos. Prioritzen la identificació nacional abans que la consciència de classe per pura inconsciència.

Quin paper ha de jugar la societat francesa?

Per començar, ha d’escoltar la comunitat musulmana, cosa que no ha fet mai. Cal saber què té a dir aquesta comunitat, ja la seva veu s’ha silenciat sempre. També s’ha d’escoltar als musulmans progressistes, com per exemple el col·lectiu Musulmans Progressistes de França. El més important, per començar, és que l’esquerra ha de respectar de veritat la llibertat de creença. Hi ha molts militants a l’estat francès que es tanquen en banda i parteixen de l’argument simplista que totes les religions són l’opi del poble per vetar la participació de persones creients en diversos moviments socials.

S’ha de permetre que Marine Le Pen o membre del Front National participin en actes de rebuig a l’atemptat contra Charlie Hebdo?

No, però encara que no vagin als actes unitaris poden fer les seves pròpies mobilitzacions, com la del proper dia 18, que serà radicalment islamòfoba. A més, les bases del Front National poden protagonitzar un repunt de la violència al carrer perquè molts dels seus militants són neonazis.

Arreu del món ha corregut ràpidament el missatge de solidaritat “Je suis Charlie”… Consideres que el missatge que transmet la revista pel que fa als musulmans és només una sàtira o es pot entendre com una càrreca d’odi contra l’Islam?

En el context actual de França esdevenen una provocació contra la comunitat musulmana. No només això, sinó que també suposen una divisió increïble de la classe obrera. Gran part del proletariat i precariat francès és musulmà, i coses com aquestes provoquen enfrontaments entre la mateixa classe treballadora.