Els resultats de les eleccions de 2007 (PSC 8, CiU 7, CUP 2, ERC 0, ICV 0, PP 0) van ser una prova de força per als voluntaris i voluntàries de la CUP celonina. Ens posaven a l’ull de l’huracà (sortíem del ghetto de pet, ens agradés o no) i ens exigien allò que mai no havíem imaginat. Tothom pendent dels nostres moviments i decisions, érem influents com mai. Aquesta realitat ha tingut diverses conseqüències. Però una d’elles ha estat, sens dubte, la capacitat d’introduir, i fins i tot de guanyar, algunes petites batalles en temes d’un cert calat polític. Això ha retroalimentat, el moviment popular i polític, l’ha fet més compacte i li ha donat “credibilitat” cara als veïns i veïnes. No tan sols érem capaços d’existir, sinó també de proposar i també de guanyar, i ara ja ha quedat demostrat.
Aquestes victòries han retroalimentat el moviment polític perquè els voluntaris/es han vist que tot el seu esforç era, digue-m‘ho així, recompensat. L’ha fet més compacte perquè les victòries (encara que siguin petites) uneixen i acaben per donar sentit final al projecte. I ens ha donat més cerdibilitat de cara a uns veïns que, fins al moment, no sabien exactament amb qui se les havien d’haver. El 2007 érem(n) els joves del poble (eixalabrats però preparats) que es presentaven com a alternativa als “de sempre”, però poca cosa més, políticament, se sabia de nosaltres (més enllà de l’extens programa preparat que poca gent es devia llegir).
Ara, passats 4 anys, i després d’algunes petites-grans victòries (la més significativa, la consulta popular per aturar l’ARE, liderada per la CUP, amb més d’un 30% de participació i quasi un 70% de “No’s”) ja no tothom ens estima, ja ens hem fet alguns enemics clars. Però són més o molts més (segur) els que ens reconeixen capacitat d’anàlisi i de treball, coherència i rigor. Es fa difícil valorar quines conseqüències electorals tindrà tot plegat ja que els resultats de 2007 ja van ser extraordinàriament bons (9,5% i 2 regidors) , per a una vila, mitjana i fortament industrialitzada com Sant Celoni. Ara, la “marca” CUP sona a tot arreu, això és evident. Tothom sap, més o menys, de qui i de què està parlant. Fa 4 anys no era així. Ara però, tenim més i més grans altaveus a la contra, que ja saben on fer mal. I també tenim ja algun decebut/a propi. Alguna gent d’algun sector social que no ha pogut entendre algun dels nostres moviments i la nostra forta aposta en la defensa de l’escola pública, per exemple. Tot i això, estem convençuts que l’avenç és més fort i important que no pas els petits retrocessos i que això, d’una manera o altra, acabarà tenint el seu reflex a les urnes.
*Arnau Comas ha estat un dels impulsors de la lluita contra l’ARE a Sant Celoni
