Herrira: ‘Es diu que és més fàcil fer la guerra que fer la pau i la política penitenciària és un clar exemple d’això’

El dissabte 23 de març el col·lectiu que defensa els drets de les preses i presos polítics bascos Herrira es va presentar a Falset (Priorat). Ane Zelaia i Amets Martínez, d’Herrira Gasteiz, van ser convidades pel Col·lectiu Independentista del Priorat en un acte informatiu i solidari que va omplir de gom a gom el Casal Carrasclet. Aprofitant aquesta visita als Països Catalans, han concedit aquesta entrevista a L’ACCENT.

Què és Herrira i quina és la situació actual dels presos i preses polítiques basques?

Amets: Herrira és el nou moviment que sorgeix fa just un any. I Herrira el que pretén és ser el lloc de trobada, el lloc aglutinador de totes les persones que treballem en la reivindicació de la tornada a casa de tots els presos i fugits. Situant també aquesta tornada dins la fi d’aquesta política penitenciària d’odi i venjança que se’ls aplica.

Anne: Herrira és un moviment per una part de denúncia, i per altra part, també, de solidaritat amb totes les persones preses, les refugiades i també amb els familiars i amics que pateixen aquesta política penitenciària.

I pel que fa a la situació dels presos i preses, doncs avui el col·lectiu el conformen 603 persones. Un número que acostuma a canviar de setmana en setmana perquè les detencions i empresonaments segueixen. Amb la dispersió i l’aïllament pretenen allunyar les preses del seu entorn afectiu, social i polític. Així com també intenten trencar aquest col·lectiu i la identitat política i militant d’aquests presos.

Els estats espanyol i francès justificaven amb l’activitat armada d’ETA la repressió contra l’independentisme basc. Ara que ETA ha abandonat la lluita armada, la repressió segueix. Creieu que és per la por dels estats a afrontar el conflicte sense violència de cap de les parts?

Amets: Es diu que és més fàcil fer la guerra que fer la pau i la política penitenciària és un clar exemple d’això. Una política que s’ha basat en l’odi i en la venjança i que malgrat la nova fase que es viu al nostre poble no només no està sent desactivada i posada en clau de resolució sinó que fins i tot ha empitjorat. És evident que els estats, tant l’espanyol com el francès, no estan preparats per respectar els drets humans. Només s’ha de veure l’actitud que prenen els ministres de justícia o interior amb el recurs de la presa política Inés del Rio a Estrasburg, o com mentre responem a aquestes preguntes, els amics del pres Jabi Martínez han patit un accident a la tornada d’una visita, que en aquesta ocasió no ha causat ferits, però sí és un clar reflex de la violència que d’una manera constant s’exerceix no només contra el col·lectiu de preses i presos sinó també contra els seus familiars i amigues.

A Herrira intenteu donar testimoni de quines són les conseqüències de les mesures contràries als drets humans que s’apliquen als presos i preses polítiques basques. Parlem sobretot de tortures, dispersió i allargament de condemnes. Ens podeu parlar una mica de totes aquestes estratègies dels estats per bloquejar la resolució del conflicte?

Ane: L’objectiu que han tingut sempre els estats ha estat el del trencar el col·lectiu de presos, dificultar el seu dia a dia i entrebancar o obstaculitzar la solidaritat envers ells i elles. L’estratègia actual és la de mantenir tots els fronts repressius o fins i tot aguditzar-los encara més. A la política de dispersió que s’aplica a la pràctica totalitat de les preses hem de sumar-hi el manteniment en presó de les preses malaltes, a les quals no se’ls aplica l’article 92, i que a més suposa una infinitat d’obstacles en el desenvolupament d’una assistència mèdica digna.
Una altra de les mesures extremes són les situacions d’aïllament o l’allargament de les condemnes per impedir que surtin de la presó, ja sigui no respectant el dret a la llibertat condicional un cop complertes les 3/4 o 2/3 parts de les condemnes o mitjançant l’aplicació de la doctrina 197/2006.

El govern espanyol segueix sense acatar la sentència emesa el 10 de juliol pel Tribunal Europeu de Drets Humans. En aquesta sentència, el Tribunal d’Estrasburg va certificar que la doctrina 197/2006 del Tribunal Suprem està fora de la legalitat i va sol·licitar la posada en llibertat immediata d’Inés del Río. Què suposa aquesta doctrina i quines peticions esteu fent?
 
Amets: La doctrina 197/2006 permet que persones jutjades amb el codi penal del 1973 no puguin accedir a les redempcions (disminució dels dies de privació de llibertat) que per llei els corresponia, allargant així les seves condemnes durant anys, fins i tot quan ja tenien el dia de llibertat fixat. La doctrina suposa un fort cop en tots els sentits tant per a la persona a qui se li aplica com als seus familiars i amics.

Ane: La petició que fem des d’ Herrira és la posada en llibertat de tots els presos que ja han complert les seves condemnes i aquesta petició la fem tant a Euskal Herria com a instàncies internacionals. Així, la setmana passada una delegació d’ Herrira viatjà fins a Brussel·les per entrevistar-se amb diferents personalitats i traslladar la gravetat de l’aplicació de la doctrina, amb la qual nosaltres diem que s’aplica la cadena perpètua.

Quines mobilitzacions esteu realitzant contra la doctrina i quines altres campanyes promoveu?

Amets: En les últimes setmanes hem realitzat diferents campanyes de denúncia tant a Euskal Herria com fora d’ella; el dia 16 vam realitzar una mobilització a Tafalla i el dia 20 vam realitzar tot tipus de mobilitzacions a tots els pobles i barris d’Euskal Herria.

Ane: Passada la data de la vista a Estrasburg, la denúncia no acabarà, en el dia a dia seguirem denunciant de totes les maneres que se’ns ocorrin. El següent punt d’ inflexió el tindrem el 18 de maig tornant a omplir totes les places de tots els pobles reivindicant la fi de totes les mesures d’excepció que s’apliquen a les preses i entre elles, com no, seguirem denunciant la doctrina 197/2006.

Avui heu vingut fins a Falset per apropar la lluita pels drets de les preses i presos polítics bascos a una comarca amb una baixa densitat de població. Creieu que és important arribar no només a les grans ciutats?

Ane: Creiem que és important arribar a tots els racons d’Euskal Herria i de fora d’Euskal Herria. Herrira va néixer amb aquesta missió, denunciar tota la vulneració dels drets humans als presos i preses polítiques, obtenir la informació i transmetre-la, i en aquesta comesa veiem important arribar a tot arreu. A les ciutats, a les viles i també, és clar, als pobles. Avui som a Falset, i volem agrair enormement la invitació al Col·lectiu Independentista del Priorat.

Amets: La solidaritat i el suport tant als presos bascos com a Herrira és una constant aquí i creiem que és molt important portar a tots els racons i raconets la vulneració dels drets humans a les presons.