Solament mor qui cau en l’oblit. No mor qui resta en el record. Joan Fuster, Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés. L’escriptor, el cantant, el poeta. Tres homenots clau per conèixer el País Valencià de la segona meitat del segle XX. Tres noms per a comprendre el present de la terra que va del Sénia al Segura. Personatges que, tot i deixar-nos un dia, continuen en la memòria de valencians i valencianes. Això quedà ben palès en l’homenatge que se’ls reté a Montserrat (La Ribera de Xúquer), el passat dissabte 27 de juliol en el marc de la 33a edició de la Setmana Internacional de Música de Cambra.
I l’artífex d’aquestes sinergies fou Paco Muñoz. Ell cita a David Gramage, poeta ontinyentí, que es refereix a la seua salut com a “mala salut de ferro”. Muñoz, però, tot i els problemes cardíacs, resisteix, en gran mesura gràcies a la música i al vers. Rector a Montserrat durant cinc anys (1969-1974) fou qui engrescà un grup de músics, actors, cantants, poetes i escriptors a participar en l’homenatge. Ell s’ho tenia callat, però en conèixer-se el cartell de la SIMC d’enguany, tothom s’hi alegrà. Encara quedava en el record aquella magnífica nit del juliol del 2000 quan a l’escenari de la Plaça de l’Església de la població riberenca s’enfilaren el mateix Paco Muñoz, Juli Mira i Lluís Miquel. Aquella nit, uns altres homenots, posaren en peu les llambordes de la plaça.
Sens dubte que l’homenatge als tres homenots fou ben especial. Més, quan tothom qui hi participà ho féu de manera altruista. Amàlia Garrigós dirigí la nit. Paco Muñoz obrà com a mestre de cerimònia, i els germans Cèsar i Enric Murillo posaren la música. Què més es podia demanar? Una nit que quedarà en el record de tothom qui s’aplegà a l’enforcall promogut per Paco Muñoz. L’alcoià Juli Mira, els algemesinencs Enric Lluch i Fina Girbés, els montserraters Elies Monxolí -acompanyat de la flautista María Fernández- i Cristià Campos, el contestà Andreu Valor, el grup Carraixet, a més de la valldignenca Maria del Carme Girau, membre dels Setze Jutges, i encoratjada per Muñoz per cantar després de tants anys. Sens oblidar la presència del pegolí Salvador Bolufer, qui recentment ha publicat Estellés en Solfa (Factory Music, 2013), un llibre-disc en què Bolufer posa veu i Enric Murillo música als versos del poeta de Burjassot. L’acte es clogué amb la interpretació de “Serra de Mariola”, l’himne que composà Muñoz anys enrere i que cantà la plaça, dreta i a viva veu.
<iframe height=”360” http:=”” loading=”lazy” src=”http://www.youtube.com/embed/<a href=” width=”640”>pzUT6QDPujw” frameborder=”0″ allowfullscreen></iframe>
