Humpty Dumpty Boira

Humpty Dumpty li diu a Alícia: “Quan jo uso una paraula, vol dir exactament el que jo decideixo que digui, ni més ni menys”. I, davant els dubtes d’Alícia (“la qüestió és si es pot fer que les paraules signifiquin tantes coses diferents”), no dubta a corregir-la: “La qüestió és qui mana amb això, n’hi ha prou” (Xavier Antich, Humpty Dumpty, el rei, La Vanguardia, 22 de juliol). Sense ser un outsider, Xavier Antich és dels pocs opinòlegs de La Vanguardia que hi escriu amb regularitat sense expandir pertot fortor de genuflexió.L’article relaciona la situació actual -la corrupció, principalment- amb l’A través de l’espill de Lewis Carroll. I introdueix la qüestió, recurrent en aquesta secció, de la neollengua i la necessitat de “retornar-nos el nom de cada cosa” (Espriu dixit). No és del tot casual que en el mateix número aparegui un article de Josep Vicent Boira anomenat Gatsby a València? on es pregunta: “No hi ha ningú que aposte per reinventar València?”. Vol ser un antídot al còctel de corrupció i polítiques culturals delirants que caracteritzen la política valenciana. “La necessària reinvenció de València tornarà a dividir la societat en dues parts. És inevitable. Però aquestes dues parts no seran necessàriament esquerra i dreta”. L’article és prou obscur i m’ha deixat l’ombra del dubte: què voldrà dir? I això m’ha conduït a un manifest col·lectiu liderat per Boira l’hivern del 2012:

“El text (manifest) demana reflexió per recuperar els espais de la societat que estan ocupats pels poders públics
i retornar a una societat civil dinàmica que faça de contrapés al poder polític” (Vilaweb, 6 de febrer del 2012). Més enllà de la retòrica indigesta de la “societat civil” hom pot comprendre que les institucions valencianes no són un instrument vàlid per cap projecte alliberador. Però la qüestió va més enllà de la retòrica: “ el document és “una crida doble”, d’una banda, a la Generalitat Valenciana perquè “reaccione i comence una etapa nova” i, de l’altra, “una crida a la societat valenciana per mobilitzar-se i no deixar-se arrossegar”. I aquí s’imposen dos dubtes. D’una banda: pot anar la Generalitat Valenciana contra la seva pròpia naturalesa? De l’altra: hi ha una societat valenciana “més enllà de dretes i esquerres”, que a la pràctica vol dir “més enllà de la divisió en classes socials”?

El somni del liberalisme engendra monstres. El text “denuncia l’ocupació per part dels poders públics dels espais que tradicionalment ha ocupat la societat civil i urgeix a revertir aquest procés”. El manifest concreta a què es refereix quan diu “societat civil”: «El text recorda que la iniciativa empresarial i privada, l’associacionisme cultural i cívic, la societat civil, sempre ha gaudit de prestigi i de capacitat d’acció exemplar entre els valencians”. Si excloem l’apel·lació entendridora a “l’associacionisme cultural i cívic” es demana a la burgesia que prengui les regnes al marge de l’Estat. Per què ho hauria de fer si l’Estat és exactament l’instrument a mida de la burgesia per exercir la seva dominació? Cal fer tantes piruetes per no reconèixer que no s’està disposat a trencar els ous que la truita exigeix? Per no reconèixer que el que cal és rescatar la cosa pública del segrest a que la sotmet la burgesia o callar per sempre?

El projecte de Boira “exigirà que els valencians ens preguntem fins a on estem disposats a arribar amb els nostres diners i amb el nostre temps, amb eixa xicoteta parcel·la que ningú no ens pot arrabassar, la nostra consciència individual”. El diccionari de Humpty Dumpty Boira és tant complex que diu “eixa xicoteta parcel·la que ningú no ens pot arrabassar, la nostra consciència individual” quan el que vol dir és “eixa xicoteta parcel·la que ningú no ens pot arrabassar, els nostres diners”. I eleva el burgès a la categoria de “l’individu en general”.Per això no anirà mai enlloc i seguirà alimentant la corrupció i els deliris culturals de les elits valencianes. Amb cara de fàstic, això sí.