Eren aproximadament les 18 de la tarda, aquell dilluns 29 d’agost compareixia -en qualitat d’expert- el conseller Boi Ruiz en la Comissió d’Investigació de la Gestió en l’Àmbit Sanitari. Era l’últim compareixent de la desfilada de 34, entre ells, imputats en delictes relacionats en la gestió sanitària. Presumptes polítics i gestors corruptes, experts en sanitat, interventors i secretaris d’ajuntament, etc. que no van patir el vet inicial que CiU va marcar, en sengles pactes amb ERC en alguns casos i en el PSC en altres. Van comparèixer, en definitiva, aquells als quals no els quedava més remei, Bagó, Crespo, Manté, Prat, aquells que necessitaven demostrar la seva honestedat i defensar la seva diligent gestió al servei dels interessos del país. Van desfilar els 4 casos de corrupció que estan instruint-se als jutjats i que suposen un mal de cap per la sociovergència sanitària: Innova, el Consorci de Salut de la Selva i el Maresme, l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i la relació amb el Grup Shers.
D’aquests casos, aquesta enumeració no exhaustiva del robatori legal de les elits endogàmiques sanitàries:
Adjudicacions de contractes d’ens públics a empreses propietat de les persones al capdavant d’aquests ens públics sense seguir el procediment de contractació administrativa. El millor exemple és el del senyor Bagó. Es calcula que les seves empreses han facturat uns 50 milions d’euros a diferents ens públics com CSC on ell mateix era el President. Entre ells destaquem els contractes obtinguts per les seves empreses a Badalona, on Serhs va aconseguir un negoci de 12 milions d’euros de manera irregular, segons una comissió d’investigació municipal. O els milions de contracte per Cotxeres Borbó cas investigat de nou a l’Oficina Antrifrau. El sr. Bagó va ser alcalde de Calella per CiU.
Contractes a amics i familiars per ocupar càrrecs públics sense seguir el procediment de selecció legalment establert. Aquí la llista és molt llarga, sols citarem el cas de la senyora Guadalupe Oliva, esposa del senyor Xavier Crespo contractada per prestar serveis al CSMS. Però també a tots els nomenats pel senyor Prat en el cas Innova. Aquí trobarem tant PSC com CiU cridats a protagonitzar més que l’escàndol el que és una pràctica habitual: nomenaments a dit.
Dietes i comissions per conceptes no justificats. Per triar-ne un, seguim amb el Consorci de Salut de la Selva i el Maresme, tenim que es “… va pagar retribucions als seus treballadors per import superior a l’establert en els contractes signats “. Els treballadors beneficiats en concret: “La senyora Guadalupe Oliva Pujol va percebre 4.464,66 € en concepte de pagues extraordinàries” L’informe diu, però, que només li tocaven 1.488 €. Podem parlar també del “complement A” no previst ni al contracte ni al conveni que el consorci pagava a Crespo i Guadalupe Oliva o de les despeses que pagava al de la inscripció del matrimoni al seu Club de Hoquei.
Quantitats de diners pagades a dojo sense justificar. Citem el cas de Carles Manté -ex Director de CatSalut- nomenat per Josep Prat i que va cobrar d’Innova (ens públic municipal) entre 2007 i 2011 prop de 695.000 euros, a raó de 155.000 anuals en concepte d’ “honoraris” per tasques de “consultoria estratègica”, però que l’Ajuntament “no ha trobat treballs que justifiquin les factures ni el seu import”. Però en aquest apartat el cas de l’Hospital de sant Pau i la Santa Creu i sobretot d’Innova omplirien centenars de pàgines.
Sous luxosos pagats amb diners públics a alts càrrecs. Per exemple el dels 280.000 euros (més un Audi A6) pel seu treball a Innova del senyor Josep Prat. A més units a una altra circumstància il·legal solapament de càrrecs públics en total inobservança de la llei d’incompatibilitats per exercir càrrec públic ja que de manera simultània era vicepresident de la patronal hospitalària USP Hospitales i President de l’Institut Català de Salut entre altres.
I per últim, de la llista -per desgràcia- no exhaustiva, el pagament de nòmines a directius sense que aquests realitzin cap treball. Com a exemples, els més actuals, el cas de José Ignacio Cuervo, regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel PSC. I el més groller, el cas de Ricard Gutiérrez Martí. El Sr. Gutiérrez Martí va estar cobrant 130.000 euros anuals durant 7 anys de l’Hospital de Sant Pau sense exercir cap funció. Encara que la seva ocupació requeria dedicació exclusiva, Gutiérrez Martí també va cobrar de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), del Col·legi de Metges de Barcelona i diverses societats vinculades, del Consell General de Col·legis de Metges i de la Universitat Pompeu Fabra. Gutiérrez Martí va abandonar el seu lloc al maig de 2011. Aquest any, es va embutxacar més de 370.000 euros, entre ells, 60.000 del Consell General del Col·legi de Metges; 13.000 del Col·legi de Metges de Barcelona; 49.000 de la Fundació Doctor Robert; 46.000 del Sant Pau; 34.000 de l’ICS, 3.200 de la UAB i 158.000 d’indemnització en ser acomiadat de l’hospital. Quan va ser acomiadat però va estar recol·locat com metge inspector a l’ICS).
I bé, era aquell dilluns 29 d’agost compareixia -en qualitat d’expert- el conseller Boi Ruiz, i com a resum de les llargues, tedioses, i sobretot saineteres hores que van servir la majoria de compareixents per lloar el model sanitari català malgrat estigui podrit de confusionisme d’interessos privats, finançats a costa de totes nosaltres, que hagi enriquit les butxaques d’aquells que ens han imposat les retallades i desmembrat la sanitat pública. Aquella tarda el conseller ens regalava aquestes paraules textuals “Si em permeten una petita dissensió, a vegades quan un se s’asseu allà al Govern, jo com saben no sóc un polític professional, ara sóc resident de tercer any de la política, però quan m’assec allà tinc la impressió que tothom pensa –tothom pensa– que el senyor Andreu Mas-Collell està allà per fer més rics els rics i més pobres els pobres, que la senyora d’Ensenyament està per fer analfabets els pobres, que jo hi estic per expulsar-los de l’atenció sanitària pública i que, en tot cas, tenim les forces repressives del senyor Espadaler per als que reprimeixin, eh? Per tant, a vegades, malauradament, com a ciutadà i des de fora, com a ciutadà dóna aquesta impressió. I jo no sé si aquesta impressió és volguda perquè, home, la realitat no és aquesta, els puc assegurar que no és aquesta”.
Quina és la realitat? jutgeu vosaltres mateixes….però el sol no es pot tapar amb un dit.
*Isabel Vallet és diputada de la CUP – Alternativa d’esquerres al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Militant de la CUP i d’Endavant,.