Les darreres setmanes des de la vaga general hem assistit a tot un rosari de declaracions i anuncis dels principals responsables dels cossos i forces de seguretat de l’estat, com delegats del govern als diferents territoris catalans o el conseller autonòmic convergent Felip Puig que, animats per un cor d’opinadors i columnistes de la premsa més conservadora, han fet grans escarafalls amb la suposada violència per part de manifestants, vaguistes i piquets durant la vaga general. Tots coinciden a mostrar la seva indignació per la crema d’uns contenidors i la trencadissa de vidres d’uns quants establiments bancaris o de cadenes multinacionals, i a reclamar més empresonaments, mesures contra els drets de manifestació, d’expressió, de reunió i de vaga. L’empresonament de 3 persones per participar en mobilitzacions a Barcelona durant la vaga del 29 ha estat el trofeu ofert a tota aquesta cort assedegada, que reclamava a crits més caps de dissidents.
Mentrestant, i sota el silenci dels mateixos mitjans i responsables polítics, els mitjans populars i les xarxes socials ens fèiem ressò de l’escalada de la violència policíaca, amb un incerement alarmant dels ferits greus per l’actuació cada vegada meś salvatge de les diferents policies contra les protestes socials, ulls perduts per pilotes de goma, costelles trencades, pulmons perforats, òrgans rebentats, desenes i desenes de persones hospitalitzades per haver rebut la violència, aquesta sí real, que tant reclamen els dobermans de la premsa contra les persones que tenen el desvergonyiment de protestar i d’alçar la veu en defensa dels seus drets. Però aquesta sang, i els empresonaments, no són prou per saciar la set dels responsables d’aquesta campanya mediàtica. Així, el ministre de l’interior del govern del PP Jorge Fernandez Díaz anunciava una bateria de mesures entre les quals destacava considerar delicte d’atemptat participar en una manifestació no autoritzada, ocupar seus públiques o fer talls de trànsit, convocar a través de les xarxes socials actes i protestes que després decideixin considerar violentes.
L’alarma social creada per la premsa al final obtenia el resultat previsible. Al cap i a la fi, periodistes i inquisidors simplement obeeixen les ordres de la mateixa gent que els jutges i els responsable policials, del que es tracta és de justificar les mesures legislatives que possibilitin una dràstica retallada de les llibertats democràtiques, que els permetin seguir duent a terme sense contestació visible les retallades de serveis socials i el robatori organitzat d’una gran majoria per part de la minoria; seguir desnonant famílies sense la molesta oposició dels veïns i veïnes; seguir acomiadant i destruint els drets laborals de la gent treballadora sense la molèstia de les vagues; seguir desballestant els serveis públics per poder enriquir mútues i escoles privades sense la molèstia de les ocupacions i protestes de treballadores, estudiants i usuàries de la sanitat. El missatge l’ha deixat ben clar Felip Puig quan ha declarat que la gent havia de tenir més por del sistema de seguretat, i que surt massa barat manifestar-se i protestar. Ho tenen ben clar: la gent ha de tenir més por, quedar-se a casa i permetre als caps del senyor Puig, del senyor Fernánez Díaz, de Mas, de Fabra, de Bauzà i de Rajoy: els empresaris, banquers i especuladors que han enfonsat l’economia, els que ens destrueixen el present i el futur, seguir robant-nos impunement. Perquè a qui no han sortit barats els seus crims, sinó completament gratis, és a ells. De por encara no en tenen gens, perquè encara passa poc, massa poc.