La Fiscalia investiga el gendre del rei Joan Carles per un conglomerat societari i el destí de 5 milions d’euros públics. // La Infanta Cristina de Borbón figura en una empresa vinculada a la trama de l’Instituto Noos.
La corrupció política i econòmica ha estat un dels temes de més actualitat durant els darrers anys al nostre país, on destacades autoritats i dos expresidents autonòmics del PP són al centre d’algunes de les principals investigacions judicials en marxa. Ara, però, les sospites sobre el malbaratament de fons públics i les trames corruptes han arribat a les portes de la família reial espanyola. El gendre del rei Joan Carles, Iñaki Urdangarin, ha tornat de Washington per defensar-se de les acusacions d’haver liderat un entramat financer i societari que s’hauria apropiat de fons públics del Govern balear i de la Generalitat Valenciana a través d’una suposada ONG, l’Institut Noos, amb seu al Principat.
Els contractes dels presumptes negocis il·legals d’Urdangarin amb l’administració pública del País Valencià i les Illes Balears s’haurien tancat a través de l’Insituto Noos, presidit per ell mateix entre el 2004 i el 2006, i podrien ascendir a més de cinc milions d’euros. A més, part d’aquests diners podrien haver estat desviats a paradisos fiscals gràcies a la col·laboració de la seva esposa, la infanta Cristina de Borbó, que participava en una de les empreses vinculades a Noos.
De moment, però, la infanta Cristina no ha estat directament assenyalada per la investigació, i la Casa Reial espanyola ha decidit mantenir silenci al voltant del cas. Tot i així, Iñaki Urdangarin, que formalment encara no figura com a imputat, ja ha tornat de Washington per preparar la seva defensa i ha enviat un comunicat assegurant que és innocent i per mantenir la seva “honorabilitat”.
Orígens i abast geogràfic
Les investigacions sobre els presumptes negocis del marit de la infanta han tingut ressò a la premsa arran de diversos escorcolls que van tenir lloc el passat dilluns 7 de novembre a diferents seus d’empreses, assessories i despatxos de Barcelona, Sant Cugat i altres localitats. Tanmateix, les investigacions estan vinculades cal cas Palma Arena, sobre el desviament de més de 50 milions d’euros públics de l’administració de les Illes Balears, i es podrien haver posat en marxa fa més dos anys, després de la detenció de l’exdirector general d’Esports del Govern balear, José Luis Ballester, exesportista d’elit i amic personal d’Urdangarin.
Així, la Fiscalia Anticorrupció sospita que el gendre del rei i uns socis seus, la seva ma dreta Diego Torres i altres imputats en el cas, van crear un entramat d’empreses i societats per desviar els fons públics. Per fer-ho, haurien utilitzat el nom de l’Instituto Noos presidit per Urdangarin, que recaptava els diners sota l’aparença d’una entitat sense ànim de lucre amb l’objectiu d’assessorar sobre qüestions esportives i turístiques.
Concretament, el jutge del cas Palma Arena investiga el destí de 2.300.000 euros lliurats pel Govern de Jaume Matas a través de la Fundació Illesport i l’Ibatur amb motiu de la celebració de dos congressos esportius entre 2005 i 2006. A més, posteriorment, ha sortit a la llum que l’Insituto Noos també ha ingressat més de tres milions d’euros de les arques públiques de l’anterior Generalitat de Francisco Camps i de l’Ajuntament de Rita Barberá amb motiu de la celebració d’esdeveniments de similars característiques.
Algunes veus de l’entorn de la defensa dels mateixos implicats en el cas Palma Arena ja han començat a plantejar la possibilitat que el cas passi a ser competència de l’Audiència Nacional espanyola sota el pretext de la implicació de diferents comunitats autònomes. L’objectiu podria ser el de de treure la investigació de les mans del jutge de Palma José Castro i de la Fiscalia Anticorrupció de Balears, que no semblen tenir cap intenció d’aturar-se, però quedaria al descobert una trama molt més àmplia amb connexions polítiques i empresarials arreu dels Països Catalans.
