Iniciativa Internacionalista aconsegueix 22.000 vots als Països Catalans i 177.000 en el total de l'Estat

Acte fnal de Campanya a Barcelona

Malgrat no haver aconseguit l’eurodiputat pel que lluitava Iniciativa Internacionalista, la candidatura que agrupa l’esquerra anticapitalista i l’esquerra independentista dels diferent pobles oprimits de l’Estat espanyol, ha aconseguit més de 177.000 vots al total de l’Estat. El resultat provisional inicial però, s’ha vist afectat per diverses irregularitats en l’escrutini que encara podrien alterar el resultat final, un cop la Junta Electoral resolgui les impugnacions presentades.

Resultats d’II-SP als Països Catalans

En el primer resultat oficial, als Països Catalans havien obtingut 21.727 vots (que s’han vist incrementats durant els recomptes). A la demarcació de Barcelona la candidatura havia rebut segons les primeres dades el suport de 12.334 votants; a Tarragona 1.710; a Lleida 846; Girona 1.685; València 2.226; Castelló 511; Alacant 853 i a les Illes Balears 1.562. Sumant el total de Països Catalans 21.727 vots.

Resultats a Euskal Herria

Al País Basc, per la seva part, la candidatura havia aconseguit, segons els resultats inicials, **138.313 vots (el 13,50%). Aquests resultats doblen pràcticament els aconseguits per la candidatura DM3 a la comunitat autònoma basca, tot i que aquesta va ser il·legalitzada prèviament. Així mateix, cal ressaltar els **22.985 vots a Navarra, que suposen el 11,46% dels vots i la situen com a tercera força política. Després de les primeres denúncies d’irregularitats, i amb l’aportació de part dels vots que havien estat atorgats a altres candidatures, II-SP també ha esdevingut tercera força a la CAV, superant el PP.

Irregularitats

Segons es pot veure a les dades divulgades pel mateix govern, hi ha diversos pobles de en què candidatures com el POSI, d’escassa implantació, s’enduen tots els vots que normalment obté l’esquerra abertzale, amb percentatges de més del 20%. A Amezketa, per exemple, Iniciativa Internacionalista no ha obtingut cap vot, mentre que el POSI ha estat la força més votada amb 113 vots, mentre que el 2004 l’esquerra abertzale n’havia obtingut 144.

Aquesta situació, però, no només s’ha donat al País Basc, i als Països Catalans també s’ha denunciat que en diversos col·legis electorals faltaven paperetes o que els vots també han anat a parar a altres partits. II-SP està recollint les diverses denúncies per presentar-les a la Junta Electoral central. De fet, ahir a la tarda ja li va fer arribar una queixa amb totes les irregularitats que s’estaven patint.

Resultats generals

Un cop més, però, la guanyadora ha estat l’abstenció. La participació al conjunt d’Europa ha estat del 43,55%. El Partit Popular Europeu, per la seva part, es consolida com el major grup de l’Eurocambra amb 267 diputats sobre 736, mentre que el Partit Socialista Europeu es queda amb 159. Pel que fa als altres grups parlamentaris els liberals de l’Aliança Lliure Europea es queden amb 81 eurodiputats, els Verds 54, l’Esquerra Europea 34 i els euroescèptics d’Independència i Democràcia n’aconsegueixen 18.

Pel que fa l’Estat espanyol el PP aconsegueix 23 diputats (i en guanya dos); el PSOE 21 (perdent-ne tres); Coalició per Europa, formada per CiU, PNB, BNV i UM, ha conservat els dos escons de Galeusca del 2004; IU també n’aconsegueix dos; el nou partit espanyolista UPyD de Rosa Díez un i Europa dels Pobles-Verds d’ERC, BNG, Aralar, Els Verds, Eusko Alkartasuna, Chunta Aragonesista i Entesa per Mallorca també mantenen l’escó.