La Coordinadora Nacional de Consultes va aprofitar l’acte d’inici de la campanya del 25-A a Girona per celebrar un consell plenari amb representants de 170 de les 300 plataformes locals. El principal acord va ser engegar la recollida de signatures -en calen 220.000- per presentar al Parlament de Catalunya una iniciativa legislativa popular (ILP) per organitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya.
No es tracta del primer intent de promoure una ILP sobre la mateixa qüestió. La primera, la va protagonitzar el moviment Deumil.cat que encapçala el catedràtic de Bioquímica Enric Canela -juntament amb Santiago Espot intenten configurar una llista sobiranista a les eleccions alternativa a Reagrupament-. L’intent el va tombar per “inconstitucional” la junta de portaveus del Parlament i pretenia convocar un referèndum el 12 de setembre de 2010.
El segon el va protagonitzar l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, i la va anunciar per sorpresa la mateixa nit del 13 de desembre. L’endemà, el mediàtic batlle es va presentar al Parlament amb algunes de les cares visibles de la Coordinadora Nacional com Anna Arqué, David Vinyals i Josep Anton Martínez Llorach però “a títol personal”. La cerimònia de la confusió -al mateix moment Móra i López Tena se les tenien públicament a través dels mitjans de comunicació- va ser majúscula i la iniciativa va tornar a topar amb la mesa del Parlament. Val a dir que en aquell moment Móra va reconèixer que es plantejava formar part d’una nova força política -amb l’entorn de Canela i Espot- tot i que finalment va acabar a les files de Reagrupament.
Ara la Coordinadora vol aprofitar la recentment aprovada Llei de consultes per tornar a intentar-ho seguint els resultats d’un dictamen jurídic que ho considera possible. Tanmateix, un petit detall, la pregunta l’ha d’aprovar la majoria absoluta del Parlament de Catalunya i, a més, ha de tenir el vistiplau de l’Estat. Els impulsors pretenen aprofitar les consultes del 25 d’abril per començar a aconseguir les signatures del 3% del cens electoral (220.922 persones majors d’edat).
Curiosament, l’encarregat d’explicar la iniciativa a mitjans de comunicació com TV3 va ser el diputat d’Esquerra, Uriel Bertran, a qui el consell plenari va treure les funcions de portaveu. Per Bertran, en qualitat de “membre de la Coordinadora”, el referèndum pretén “donar continuïtat al moviment”.
Escepticisme de la CUP
La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) mostra el seu escepticisme davant d’aquest nou intent de tirar una ILP. El seu portaveu, Marc Sallàs, ha explicat a L’ACCENT que malgrat que qualsevol pas endavant cap a la independència és positiu, “la iniciativa la protagonitzen personatges amb intencions partidistes i personalistes”. A més, ha recordat que els partits parlamentaris ja l’havien vetat anteriorment i que l’Estat -necessari per poder convocar el referèndum- no permetrà avançar cap al dret a l’autodeterminació. “A banda de forçar l’actual marc jurídic i polític, hem de buscar altres iniciatives que ens ajudin a saltar aquests obstacles” ha afegit.