Isabel Vallet : “El 10N el govern ha de dimitir”

L’ACCENT hem entrevistat la parlamentària per la CUP, Isabel Vallet la vigília del 9N. Amb ella hem volgut parlar de quin ha estat el paper de la candidatura en tot el procés i de què passarà després de la consulta de diumenge.

Com respireu el 9N?

Que s’hagi arribat al 9N és un èxit de la mobilització popular. Tot el que passi el 9N serà gràcies a la mobilització popular, i totes les maniobres estranyes que s’han fet i es faran, és per la por a aquest empoderament de la gent. Des de fa setmanes, la ciutadania ha decidit convertir el que era una fugida endavant del govern de CiU en una mobilització capaç de generar un mandat polític.

 “La gent ha decidit convertir el que era una fugida endavant del govern en una mobilització capaç de generar un mandat polític”

I el dia 10N què passarà?

Passi el que passi, el 10 hem d’exigir la dimisió del govern, però també responsabilitats polítiques a aquells que han avalat les polítiques antisocials durant aquests dos anys, és a dir, ERC.

El govern ha de dimitir. Qui no ha estat capaç de complir amb el mandat popular, no pot gestionar el resultat de la mobilització popular. És a dir, CiU no s’ha atrevit a desobeir l’estat i tirar endavant amb una consulta que interpel·lava tota la societat. Quan la gent mobilitzada ha forçat que es realitzés una consulta -amb totes les limitacions que aquesta fórmula té-, i aquesta esdevé un èxit de mobilització, CiU no pot gestionar políticament aquest resultat. Perquè si ho fa, ho continuarà fent amb la mateixa lògica amb què ha aplicat les renúncies i els dobles sentits durant aquests darrers mesos.

“El 10 hem d’exigir la dimissió del govern i responsabilitats a aquells que han avalat les polítiques antisocials durant aquests dos anys”

A partir del 10, optareu per unes eleccions plebisticàries amb una Declaració Unilateral d’Independència (DUI) o per convocar un referèndum oficial?

La DUI té una falla d’inici. Si l’han de tirar endavant els que ara dirigeixen les institucions, no és una opció realista. Si no han estat capaços de fer un referèndum desobeïnt una prohibició del TC, no seran capaços de fer una DUI.

Si hi ha d’haver una DUI sorgida del mandat d’unes eleccions ordinàries, o un referèndum, no és el més important. El més important és que sigui un procés de base on les institucions segueixin el mandat popular per damunt de l’ordenament jurídic espanyol, i on s’excloguin les dinàmiques pactistes i de mercadeig tan habituals del sistema polític autonòmic.

O hi ha un daltabaix electoral al país o difícilment cap partit dels que poden sortir majoritaris estarà disposat a tirar realment endavant un procés d’independència.

Quina és la participació mínima que donaríeu com a vàlida el 9N?

La participació vàlida és aquella que permeti que el dia 10 aquest país visqui un sotrac polític. De fet, amb la mateixa participació, no és el mateix un escenari en què el 10 la gent es mobilitza per a fer efectiu el resultat, que no pas un escenari en què el 10 la gent es queda a casa pensant que uns quants polítics ja gestionaran el tema.

ICV ha tirat endavant la denúncia internacional sobre el 9N que ha rebut el suport, entre altres, dels partits proconsulta. Per què no la signeu?

Ho farem després del 9N perquè no volíem que això fos el substitutiu de la consulta, perquè tot semblava apuntar que seria una bona sortida pel govern per si els jutges ordenaven la retirada de les urnes, dir que traspassaven el sentit del 9N cap a aquesta denúncia. Nosaltres no tenim cap confiança en què aquesta classe política, que ha pactat l’autonomisme els últims 30 anys i que té interessos econòmics amb l’estat espanyol, sigui capaç de plantejar un veritable procés d’independència. La nostra opció ha estat no acceptar res que no fos urnes en edificis oficials i paperetes per a votar.

“La denúncia internacional no volíem que fos substitutiva de la consulta”

I com valoreu el recent anunci del president Artur Mas que enviarà una nova carta demanant el diàleg al president Mariano Rajoy?

No ens sorprèn. CiU té en el seu programa electoral una transició nacional pactada fins 2020, per tant, no ens sorprèn. Històricament ha estat autonomista, i té dins un partit que és unionista, Unió. Ells intentaran fins l’últim moment negociar, pactar i renovar l’autonomia.

Fem balanç del que han estat aquests dos anys de procés sobiranista. La CUP es veia pactant amb CiU i ERC abans d’entrar al Parlament?

No, òbviament no ens hi vèiem, però també és veritat que s’ha volgut fer creure que existeix una unitat que no és certa. L’únic acord pactat amb el govern de Catalunya, l’únic, era que es celebrés una consulta el 9N, i que es fes d’una determinada manera. No hi ha hagut més pactes ni més acords. Però en canvi hi ha hagut un excés d’escenificació al qual no ens hem sumat. De fet, l’hem criticat i hem sortit de les fotos.

També vau pactar una pregunta que no era la que volieu, però la vau acceptar.

No estàvem d’acord amb la pregunta perquè enteníem que no responia a les mobilitzacions de la ciutadania, que havia estat molt clara al voltant de la independència, sinó que responia a interessos de coalicions de partit com ICV amb EUiA i Convergència amb Unió Democràtica. Tot i que no ens va quedar més remei que aceptar-la, per tal que es pogués celebrar la consulta.

“La pregunta responia a interessos de coalicions de partit”

Quin va ser el debat dins la CUP en tot aquest procés? Les bases com s’ho van prendre?

Quan decidim donar suport a una convocatòria de consulta pel 9 de novembre per tal que la gent pugui expressar-se, ho fem perquè entenem que és un desafiament a l’estat i que obeeix a la voluntat majoritària de la gent que s’havia mobilitzat. Malgrat tot, hi ha hagut moments d’aquest procés en què les organitzacions de l’esquerra independentista ho han vist bé i d’altres moments en què han estat crítiques. Tot el que s’ha fet amb la CUP és avançar tàcticament i no perdre els nostres punts estratègics de vista. En menys d’una setmana tindrem un desenllaç que farà que alguns que veien amb recel quin era el paper de la CUP, l’entenguin.

Quins han estat aquests moments?

Les organitzacions de l’esquerra independentista segurament s’han pogut sentir  menys reconegudes en algunes passes concretes. Per exemple, la foto de quan es va pactar data i pregunta, o la foto del decret de convocatòria. Les cimeres posteriors eren només per garantir el 9N i quan es va començar a parlar d’altres temes vam marxar. Jo crec que l’esquerra independentista no està decebuda amb el paper de la CUP, al contrari.

“Tindrem un desenllaç que farà que alguns que veien amb recel quin era el paper de la CUP, l’entenguin”

Deveu haver tingut contradiccions en tot el procés. De fet en Quim Arrufat ho va reconèixer a l’assemblea de la plaça de Sant Jaume que vau fer després de la tercera cimera, quan es trenca la unitat. Quines són aquestes contradiccions?

Doncs avalar el disseny institucional d’un procés fet dins el marc legal espanyol, liderat per la burgesia i les institucions autonòmiques, que aplega només una part de país i regit amb els valors concervadors i, per tant, de la classe dirigent. Un molt mal punt de partida. Però també cal aclarir que aquestes quatre contradiccions no són totals, perquè el procés és una cosa viva, amb una pota institucional i una altra al carrer, i nosaltres, com a actors, estem per a disputar l’hegemonia i per a pugnar pel lideratge de les classes populars. Estem aquí per a disputar la batalla i guanyar-la. Cal que la gent vegi que el sobiranisme no només és folklore, TV3 i canviar de bandera, sinó que si et dius sobiranista has de voler transformar-ho tot i voler crear una societat lliure. Però gràcies a la CUP, per exemple, s’ha posat sobre la taula una idea que sinó no s’hagués existit: la desobediència.

“El sobiranisme no només és folklore, TV3 i canviar de bandera”

La postura adoptada per la CUP ha fet batallar les dues ànimes de l’esquerra independentista: la social i la nacional?

Nosaltres no avalem la teoria de primer la independència i després ja veurem. Tenim un posicionament que no destria el procés independentista de l’alliberament de classes o de gènere. Nosaltres apel·lem al socialisme com a únic sistema que garanteix les sobiranies. De fet, al mateix temps que hem donat suport perquè el 9 de novembre es fes un referèndum, que és l’unic suport que hem donat a CiU, hem denunciat les retallades en sanitat amb una forta oposició al Parlament. O també que el govern de CiU destini vuit milions d’euros de l’Institut Català de Finances (ICF) a pagar els acomiadaments de Panrico, per exemple.

La CUP sempre ha estat crítica en què certs assumptes tapaven d’altres importants. No creieu que amb el 9N està passant el mateix?

Si vas a un hospital, als sectors en lluita de l’hospital, sabran quin és el posicionament de la CUP. Si vas a stop pujades segur que saben la posició de la CUP. Si vas a la gent que lluita contra el fracking, la MAT, doncs el mateix. Però és obvi que els mitjans de comunicació estan controlats per qui estan controlats. I hi ha hagut algú que ho ha aprofitat i que ha volgut fer un ús justificador del procés per a tapar la seva política antisocial. De fet, a TV3 encara és hora que surti  alguna cosa crítica amb el que està passant amb la sanitat perquè quan vol parlar sobre això convida al conseller. Però és un fet conjuntural de sectors que no volien la mobilització sobiranista, però que quan l’han tinguda, ho han aprofitat per a intentar dissimular les seves vergonyes.

El vostre enemic és l’estat espanyol. Però també ho és la burgesia representada per CiU, i en això del procés hi heu hagut d’anar de la mà. Hem vist l’evolució de les 3 cimeres i com CiU rebaixava la seva postura. Sabíeu que no faria res fora la legalitat, que el TC ho tombaria. Tot i així hi heu donat suport. O no us ho esperàveu?

El nostre enemic és el govern espanyol i el neoliberalisme de CiU però també són adversaris ERC, que és liberal, i el PSC no podem dir que siguin ni socialdemòcrates. Ens hem assegut amb ells per parlar com seria el 9N, i per garantir que el que es fes fos un referèndum, que era el que volia la gent. Hem de tenir clar que l’actual govern es suma al procés perquè hi ha un mandat popular clar, perquè no li queda més remei amb dos milions de persones al carrer.

Però asseure’s no vol dir compartir projectes, al contrari. A nosaltres ens ha servit per dir a molts sectors socials: “veieu com ja us dèiem que un procés legal, dins el marc constitucional vigent i liderat pels partits polítics és un fracàs”. S’ha de construir des de la base, des de fora i obviant el marc legal.

En aquests dos anys al Parlament de Catalunya, però, han passat més coses que el procés sobiranista. A nivell organitzatiu, com heu gestionat la doble velocitat entre les assemblees i l’activitat parlamentària?

La concreció al Parlament té uns ritmes diferents als nuclis assemblearis que segueixen la nostra feina gairebé de manera mensual. Però en realitat no és tan complicat acabar decidint quina activitat parlamentària fas. Per exemple, hi havia dues lleis en marxa: la llei de la reforma horària i la llei sobre l’alliberament LGTBI. Sense necessitat de fer una assemblea, és obvi que els nostres esforços han d’anar destinats a la llei contra el patriarcat. És difícil gestionar-ho, però hi ha eines: limitar l’acció parlamentària a una acció política concreta, elaborar el programa de manera participativa i ser molt sincer perquè finalment l’activitat parlamentària no és transformadora per si sola si no va acompanyada d’un moviment de base.

No us tornareu a presentar. Quin traspàs faríeu als que us seguiran?

Hem après moltes coses i n’hem constatat d’altres. Hem constatat que les institucions per elles mateixes no són eines per transformar la societat, sinó que necessites una base activa i disposada a canviar. Hem après que la política institucional no pot ser una finalitat per ella mateixa si no s’està diposat a canviar el marc socioeconòmic, que és la veritable presó de les institucions. Que les institucions estan pensades per anul·lar qualsevol debat polític, són tecnòcrates, hereves del marc constitucional i funcionen per respondre als interessos dels partits. Que hi ha molta gent mobilitzada i que els mitjans de comunicació les ningunegen i les amaguen. I també que la partitocràcia t’obliga a entrar en unes dinàmiques molt personalistes, a entrar en un joc per gestionar la misèria i no per replantejar-te les coses. Amb tot, crec que vam encertar moltíssim quan vam dir que només volíem estar una legislatura i que ens havíem de limitar el sou, perquè amb més temps acabes integrant-te en el sistema. Sobretot calen assemblees i bases fortes per exercir control sobre la gent que fa política des de les institucions.