El parlament israelià va votar dijous la “Llei de l’Estat Nació jueu” que reforça la supremacia jueva i la discriminació racial contra els palestins en la seva constitució. Advocats i juristes alerten que la llei viola les prohibicions internacionals sobre l’apartheid, i els activistes solidaris criden a fer esforços per aïllar Israel a través del BDS: boicot, desinversió i sancions.
Expulsió dels diputats de la Llista Unificada del parlament israelià.
L’anomenada Llei de l’Estat-Nació per al Poble va ser aprovada per 62 diputats contra 55 a la Knesset enmig d’escenes tumultuoses. Els legisladors de la Llista Unida (l’aliança entre el partit d’esquerra Hadash i les formacions àrabs Llista Àrab Unida, Ta’al i Balad), que representen aproximadament 1,5 milions de ciutadans palestins d’Israel, van ser expulsats de la cambra després d’haver estripat còpies de la llei. El president de la Llista Unida, Ayman Odeh, va dir que l’aprovació de la llei significa que Israel “ha declarat que no ens vol aquí” i “que sempre serem ciutadans de segona classe”.
Els ciutadans palestins d’Israel són els supervivents de la Nakba i els seus descendents, la Nakba fou la neteja ètnica de Palestina per part de les milícies sionistes abans i després de la creació d’Israel el 1948.
A diferència de milions de palestins a la Ribera Occidental ocupada( Cisjordània) i de la Franja de Gaza, tenen alguns drets civils, com el dret al vot. Però ja s’enfrontaven a una arrelada discriminació consagrada en dotzenes de lleis [1].
La nova llei va més enllà. Com a “llei bàsica” té estatut constitucional i recull algunes de les característiques més discriminatòries del sistema d’Israel en un únic document.
Entre les disposicions clau, la llei defineix Israel com “la llar nacional del poble jueu”, amb l’hebreu com a llengua oficial i Jerusalem com a capital. La llei estableix que “el dret a l’exercici de l’autodeterminació nacional en l’Estat d’Israel és només per al poble jueu”, negant així als palestins a qualsevol dret nacional o existència.
L’àrab es rebaixa de llengua oficial a una llengua amb “estatus especial”.
La llei declara que “l’establiment jueu és un valor nacional” i que l’Estat “encoratjarà i promourà el seu establiment i consolidació”: una llum verda per a la colonització de les terres palestines en tots els territoris ocupats o controlats per Israel.
El suport de la llei a l’assentament jueu no estableix límits geogràfics, cosa que significa que anima la colonització permanent d’Israel de la Cisjordània ocupada, inclosa Jerusalem Oriental, que és il·legal segons el dret internacional[2], així com als alts del Golan de Síria, ocupada per Israel des de 1967.
La menorà de set braços, un símbol religiós jueu, es defineix legalment com a emblema de l’estat, i la llei confirma la “Hatikvah”, una cançó amb lletres sectàries jueves que crida a la colonització, com el seu himne nacional.
Legalització de la supremacia jueva
Adalah, un grup de defensa legal per als ciutadans palestins d’Israel, ha afirmat que la nova llei “es troba dins dels límits de les prohibicions absolutes segons el dret internacional”[3] i encarna les “característiques de l’apartheid”. La legislació estableix una clara “distinció en la realització dels drets bàsics entre jueus i no jueus”, segons Adalah.
Defineix la sobirania israeliana des d’una “base racista i ètnica” que inclou aquells que Israel reconeix com jueus a tot el món, però exclou als no jueus que viuen a Israel.
La llei justifica la discriminació contra els ciutadans palestins d’Israel, segons l’anàlisi d’Adalah. En resum, els palestins són “estrangers a la seva pròpia pàtria”.
Vergonya
Protesta antiracista contra l’aparteid israelià a la universitat de Ciutat del Cap, Sudàfrica, el passat mes de març.
La llei avergonyeix partidaris d’Israel que pretenen presentar l’estat al món com una “democràcia”.
Jeremy Ben-Ami, cap del grup de lobby israelià, J-Street, és una de les personalitats sionistes liberals que van criticar el projecte de llei. Ben-Ami va afirmar que l’únic objectiu de la llei “és enviar un missatge a la comunitat àrab, a la comunitat LGBT i a altres minories d’Israel, que no són ni seran ciutadans iguals”.
Però sembla que aquests crítics consideren més la llei com un problema de relacions públiques, que no pas estan en desacord fonamental amb la seva naturalesa racista.
El propi J-Street s’oposa fermament a la igualtat dels palestins rebutjant el dret de retorn dels refugiats palestins únicament per considerar que no són jueus i, per tant, constitueixen una “amenaça demogràfica”. El lloc web de J Street fins i tot és mostra d’acord amb l’afirmació que els palestins “inundarien Israel amb els refugiats i la qüestionarien com a pàtria per al poble jueu”.
Però a diferència de la nova llei, J Street disfressa el seu rebuig als drets palestins com a “suport a la pau” i a una “solució de dos estats”.
Disculpes de la UE
De manera similar, Emanuele Giaufret, l’ambaixador de la Unió Europea a Tel Aviv, es va comunicar amb els membres del Likud, el partit governant d’Israel, a principis de mes per dir-los que podria passar factura a l’estatus internacional.
El primer ministre, Benjamin Netanyahu, va ordenar al ministeri d’exteriors d’Israel “reprendre” Giaufret per interferir en els afers interns d’Israel. La Unió Europea va respondre a l’amenaça reconeixent que Israel tenia dret a aprovar lleis discriminatòries si vol.
“Com opta per definir-se Israel és un afer intern que Israel decideix i respectem el debat intern que està en curs”, va afirmar la UE. “Valorem el compromís d’Israel amb els valors compartits de la democràcia i els drets humans, que han caracteritzat les nostres relacions duradores i fructíferes”, va afegir al unió de 28 membres. “A la UE no voldríem que aquests valors es posessin en dubte o que fins i tot estiguessin en perill”.
L’ambaixada de la UE també va negar a través del seu compte oficial de Twitter[4] que el seu ambaixador hagués utilitzat el “llenguatge despectiu” per descriure la llei racista.
Mentre que la UE considera que el racisme legal d’Israel és un “problema intern”, el fiscal general d’Israel va advertir davant l’aprovació del projecte de llei que la legislació podria posar a Israel en situació de violació del dret internacional.
L’any passat, un estudi legal publicat per una agència de les Nacions Unides va concloure que Israel ja practica l’apartheid contra tot el poble palestí [5]. Adalah ha afirmat que “cap país del món avui es defineix com un estat democràtic on la identitat constitucional està determinada per l’afiliació ètnica invalidant el principi d’igualtat de ciutadania”. “Si hi ha un moment per al boicot, desinversió i sancions contra el sistema d’opressió d’Israel, és ara”, ha dit Omar Barghouti, un dels fundadors del moviment BDS.
“L’adopció oficial d’Israel de l’apartheid obre les portes al poble palestí, les nacions àrabs i els nostres aliats del món per pressionar a l’ONU per activar les seves lleis anti-aparteid i imposar sancions greus a Israel com les imposades a l’apartheid de Sud-àfrica”.
Palestins sense tribunals
Mentrestant, una altra llei aprovada a la Knesset dimarts limita l’accés dels palestins a l’alt tribunal d’Israel.
“La llei pretén obstaculitzar les peticions palestines contra la construcció d’assentaments jueus a Cisjordània”, informava Haaretz.
Durant els dos últims anys, Israel ha estat fent de forma oculta algunes de les majors apropiacions de terra dels palestins a Cisjordània de fa dècades.
La llei també amplia l’annexió efectiva d’Israel de Cisjordània, donant als colons accés a un tribunal administratiu que anteriorment només operava a Israel.
Yousef Jabareen, membre palestí del parlament d’Israel de la Llista Unida i del Hadash, denuncià que el govern israelià “ha obert el camí per robar terra palestina” i ha creat la “base per a un règim d’apartheid”.
NOTES:
[1] https://www.adalah.org/en/content/view/7771
[2] https://un-report.blogspot.com/2016/12/security-council-draft-resolution-calls.html
[3] https://www.adalah.org/uploads/uploads/Adalah%20Position%20Paper%20-%20Basic%20Law%20Jewish%20Nation%20State%20-%20ENGLISH%20-%2015072018%20-%20FINAL.pdf
[4] https://twitter.com/EUinIsrael/status/1017759335701733376
[5] https://electronicintifada.net/blogs/ali-abunimah/landmark-un-report-backs-israel-boycott
*Tamara Nassar és periodista i escriptora. Article publicat el 19/7/2018 a Electronic Intifada.
