Baha Hilo és un educador, comunicador i activista palestí. Va néixer a Beit Sahour (Betlem, Cisjordània) fa 35 anys i actualment és un dels impulsors de ‘To be There Campaign’, una plataforma que anima la gent a visitar Palestina per conèixer de primera mà la realitat de la zona. “Els palestins continuarem oprimits fins que la comunitat internacional deixi de donar suport a Israel”, argumenta. “Aquí a Catalunya molts polítics donen suport al comportament criminal d’Israel, i el primer pas per canviar-ho és educant la gent”, afegeix. Amb aquesta premissa, comencem una entrevista feta durant l’estada que Hilo va fer el novembre al Principat.
Quins passos has hagut de fer per arribar a Barcelona?
Els palestins que vivim a Palestina, ja sigui a Cisjordània o a Gaza, necessitem tenir visat. En canvi, els israelians tenen un passaport que els permet viatjar sense visat, sempre en funció dels acords que Israel tingui amb la resta de països. Jo he hagut de demanar un visat per venir a Europa. És un procés que dura 4 setmanes. Un cop el visat està aprovat, he hagut de viatjar per terra de Cisjordània a Jordània, i d’allà a la zona Schengen. Així és com he pogut venir a Barcelona.
Això varia en funció de la zona de Palestina on vius?
Completament. Els palestins de Palestina estan dividits geogràficament, i també veuen restringida la seva llibertat de moviments. Un palestí de Gaza que vol demanar un visat ho ha de fer a Cisjordània, on no hi pot anar. Així doncs, s’ha de posar en contacte amb Egipte perquè el deixi volar des d’alguna ciutat egípcia a Europa.
De fet, Israel divideix els palestins en quatre categories, en funció de les quals estableix les zones per on us podeu moure.
Exacte. En primer lloc, als palestins residents a Israel se’ls permet moure’s per tot Israel i Palestina, a excepció de Gaza, igual que als palestins de Jerusalem. D’altra banda, els palestins de Cisjordània només es poden moure per un terç del territori ocupat de Cisjordània, i no poden anar ni a Jerusalem ni a Gaza. Per últim, els palestins de Gaza només poden desplaçar-se per tres quartes parts de la franja, i no tenen permís per anar a Jerusalem, Cisjordània o a les comunitats palestines a Israel. Així doncs, el lloc on neixes marca el que pots i no pots fer durant la resta de la teva vida.
És en polítiques com aquesta sobre les quals s’estableix el sistema d’apartheid a Palestina?
Sí. La restricció de moviments està basada en el lloc on neix cada persona. En canvi, els jueus poden entrar on vulguin, pel simple fet d’haver nascut jueus. En canvi, pel fet de no haver nascut jueu, un palestí no puc anar gairebé enlloc. Un exemple molt simple: jo visc a Betlem, que està a 5 minuts de Jerusalem, i no tinc permís per anar a aquesta ciutat. De fet, des que vaig néixer (ara té 35 anys) només he tingut permís 4 o 5 vegades, En canvi, els 120.000 israelians civils de Cisjordània no tenen cap limitació de moviment entre els 22 assentaments on viuen i Jerusalem. Així doncs tens dos grups de població: un bloquejat perquè ha nascut a un lloc, i l’altre que no sap què significa el concepte “restricció de moviments”.
El lloc on neixes marca el que pots i no pots fer durant la resta de la teva vida.
De tota manera, els israelians civils entren habitualment a les zones palestines?
Normalment no, perquè Israel instal·la cartells de senyalització que els avisen del suposat perill al qual s’exposen si entren en aquestes zones. La majoria d’israelians que entren a les zones palestines són soldats que vénen a matar o a arrestar la gent palestina o destruir les nostres cases. A més, civils israelians o israelians vestits de civil també vénen per assassinar i arrestar palestins.
I els colons?
N’hi ha que creuen que el seu objectiu és eliminar tota la població no jueva. I sí, aquesta població té permès entrar a les comunitats palestines.
L’apartheid també és el motiu pel quan les matrícules dels cotxes dels israelians siguin diferents a les dels palestins?
Sí. De fet, una de les evidències de l’apartheid és l‘etiquetatge. Cal deixar clar que tot i que Sudàfrica és l’exemple més conegut, la definició d’apartheid va més enllà del que va passar allà. L’apartheid és un crim contra la humanitat, reconegut per la comunitat internacional i comès per motius polítics, religiosos, racials o lingüístics. Com que els israelians i els palestins no podem ser separats en blancs i negres, Israel ha creat un sistema d’etiquetatge que diferencia entre blancs i negres a persones amb el mateix color de pell. I és que un palestí és etiquetat de manera completament diferent a un israelià. Per exemple, si condueixes un cotxe per una autopista de colons a Cisjordània, tu pots trobar dos tipus de cotxes. Matrícula groga o blanca. La groga és d’un cotxe d’un israelià, segurament d’un colon, mentre que la blanca correspon als palestins. Els soldats israelians dels check points deixen passar els cotxes grocs i no els blancs. Per tant, és el teu cotxe el qui avisa els soldats si ets blanc o negre.
Pots posar algun exemple més d’aquest etiquetatge?
I tant. Si un palestí de Cisjordània té una baralla amb un colon israelià, els dos no seran arrestats pel mateix policia. El militar israelià arrestarà el palestí i el policia civil arrestarà l’israelià. No estem subjectes als mateixos tribunals. Nosaltres ho estem als tribunals militars. Els israelians, als tribunals civils. Un altre exemple és que no passem el mateix temps a la presó. Un palestí pot estar-hi 18 dies sense judici i per un israelià no hi pot estar més de 48 hores. Tot el sistema tracta els palestins com un ésser inferior i els israelians com éssers superiors.
Canviant de tema, des de l’octubre l’exèrcit israelià ha matat 78 palestins, n’ha ferit més de 9.400 i n’ha arrestat 12.000. Quina és la raó d’aquest augment de la violència?
(Suspira) Efectivament hi ha hagut un increment de la violència, i és un fet esperat a causa de dues principals raons. En primer lloc, al fet que Israel vulgui convertir Jerusalem en un espai únicament jueu. En segon lloc, els palestins s’han adonat que una de les aspiracions d’Israel a Jerusalem és destruir un dels llocs més sagrats pels palestins a la ciutat, com és la mesquita d’Al-Aqsa. Aquesta mesquita és un obstacle per a Israel a l’hora d’aconseguir el 100% del control de Jerusalem. Fixa’t que Israel continua anomenat la mesquita com la muntanya del temple. Per tant, el que volen és destruir-la i construir-hi un temple a sobre. Això fa por als palestins.
Els palestins teniu motius per pensar que els israelians compliran aquests objectius que exposes?
Sí. Per exemple, el que va passar a la mesquita d’Ibrahim a Hebron. Després de ser un temple palestí durant 12.000 anys, Israel va aconseguir convertir dos terços del seu interior en una sinagoga. Això també ha passat amb temples de Betlem, per exemple. Per altra banda, els oficials israelians diuen que protegeixen la llibertat religiosa, però és un tipus de llibertat que busca únicament que els jueus israelians puguin resar a llocs sagrats palestins. Això és ofensiu per als musulmans palestins, per als palestins en general i també per als musulmans israelians.
Els palestins s’han adonat que una de les aspiracions d’Israel a Jerusalem és destruir la mesquita Al-Aqsa
Hi ha alguna altra raó per entendre aquest augment de la violència?
(Rumia) Que els palestins estan batallant amb un govern israelià que continua negant la llibertat i aspiracions del poble palestí. Si acceptes el pla d’Israel d’eliminar la població palestina i tenir-la sota control, et resignes a que el seu pla tirarà endavant. És per això que els palestins surten al carrer, per protestar contra el tarannà d’Israel.
I suposo que cada cop que l’exèrcit mata un palestí, el nombre de gent que surt al carrer augmenta.
Sí, precisament l’actual escalada de violència comença quan a l’agost uns colons israelians van cremar viva una família palestina a Nablus, incloent-hi un nadó de 2 mesos i mig. Aquesta història és present a les nostres vides des d’aleshores. Però més enllà de la història, el que ha encès els ànims és l’actitud d’Israel a l’hora de trobar els criminals que ho van fer.
Per què?
Perquè en aquesta ocasió no ha trobat els culpables, mentre que d’altra banda no falla mai identificant palestins. Per exemple, setmanes després de l’assassinat que et comentava abans alguns palestins van atacar un comandant de l’exèrcit israelià quan anava en cotxe amb la seva família. Van matar-lo a ell i van deixar marxar la família. Doncs bé, tres dies després Israel va identificar tota la gent involucrada. Com pots ser capaç d’identificar palestins i no fer el mateix amb els teus propis ciutadans que cometen crims?
Més enllà de sortir al carrer, quin tipus de reacció tenen els palestins contra les imposicions, els controls i assassinats de l’estat d’Israel?
Cal tenir en compte que els palestins saben molt bé que l’objectiu d’Israel és expulsar-los del territori. Així doncs, simplement quedant-te ja estàs involucrat en la resistència. D’altra banda, els palestins que formen part de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) tenen autoritat sobre la població per la legitimitat que els atorga el procés de pau i basen la seva resistència en això. A l’hora de la veritat, però, aquesta suposada pau és només un sistema de seguretat pel qual, en principi, l’ocupació no anirà a més. Després, hi ha un altre grup de població que no està corromput per la situació política.
Qui?
Els nens. Ells simplement veuen com n’és d’injusta la situació, surten al carrer i tiren pedres. Hi ha una cosa que la gent oblida sovint: el primer que va tirar una pedra és el Rei David. Va acabar amb l’opressió llançant una pedra, i els nens pensen que amb aquesta pedra també podran derrotar els nostres opressors. Ells practiquen la seva llibertat de rebutjar la realitat i de resistir enfront un règim opressor.
D’altra banda, hi ha alguna facció palestina que pensi que la millor opció és la lluita armada?
Molts palestins pensen que el que se’ls ha tret per la força només pot ser recuperat per la força. Però els palestins estan completament desarmats, especialment els de Cisjordània, Jerusalem o Israel. Els palestins de Gaza tenen unitats de força bàsiques però no les utilitzaran perquè han patit tres guerres que han provocat la destrucció total de la Franja. Només quan Israel ataqui, les armes seran utilitzades des de Gaza. Així doncs, molts palestins creuen en aquesta opció, però no hi ha organització col·lectiva a Cisjordània, Israel o Jerusalem. Israel s’ha encarregat de destruir-la.
Els nens practiquen la seva llibertat de rebutjar la realitat i de resistir enfront un règim opressor.
D’altra banda, el fet que Hamàs guanyés les darreres eleccions significa que potser la gent vol canviar la gestió de l’ocupació que està fent l’ANP?
Estem parlant de 9 anys enrere i les coses han canviat molt. Primer de tot, Hamàs no va guanyar les eleccions pel seu enfrontament militar amb Israel. Va guanyar els comicis perquè els palestins van reconèixer la corrupció i van dir prou. Hamàs era l’alternativa de lideratge natural.
Era un vot de rebuig, doncs?
Per rebutjar l’ocupació israeliana i la corrupció de l’ANP. Com que l’ANP està formada a partir d’acords amb Israel, ha esdevingut un aparell sota ocupació militar i no aporta llibertat als palestins, Al contrari, ha acabat portant un sistema més sofisticat de ser governats en un estatus d’ocupació. Els palestins van tenir l’oportunitat de dir no a aquesta autoritat. Això no hauria significat un gran canvi tampoc, perquè la manera que Hamàs governa Gaza s’assembla molt a la que Al Fatah té de governar Cisjordània. Els dos s’estableixen a partir de l’ocupació. Cap dels dos dóna eines per governar-se, ni dóna cap tipus de llibertat.
Com va entomar la població que Al Fatah no permetés a Hamàs accedir al poder i governar, tot i haver guanyat les eleccions?
En general, tothom veia que hi havia una situació estranya. Hamàs va guanyar els vots populars de les zones de Cisjordània ocupades per Israel. D’altra banda, Al Fatah va guanyar el vot popular a Gaza. El que va passar a les dues regions en termes electorals és estrany, però tothom va entendre que Hamàs no podia governar a Cisjordània, ja que aquesta zona està constantment sota control militar. Israel ha arrestat tots els membres de la llista de Hamàs que va guanyar les eleccions. Israel no permetrà mai Hamàs exercir govern a Cisjordània, però sí a Gaza.
Cada dia patiu assassinats, abusos… Hi ha el risc que qualsevol dia algú comenci una revolta armada, i que ho faci de manera desorganitzada?
La majoria de palestins no tenen accés a armes. Els que ho volen fer agafen un ganivet i el fan servir contra un soldat, un colon, o un civil. Aquests atacs individuals són motivats per la desesperació: si no puc viure lliurement, moriré lliurement. Els atacs han vingut donats per això, i no per la lluita armada com la que pot existir a Gaza o com al que va haver-hi a la segona intifada.
La majoria de palestins es consideren a ells mateixos independents dels partits polítics existents i dels moviments d’alliberament. Creuen que aquests moviments ja no representen més les seves aspiracions. Estan decebuts amb Al Fatah perquè mai ha complert les seves promeses d’alliberar-los de l’opressió. I per això mateix també estan decebuts amb Hamàs o els moviments d’alliberament islàmic.
I amb el Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (PFLP)?
En general els partits d’esquerres han perdut la confiança de la gent. Tens líders polítics a una banda i la gent a una altra. Un 40% dels palestins es defineixen com a apartidistes. No apolítics, perquè és impossible viure a Palestina i no reconèixer l’opressió.
Parlant de reconèixer l’opressió, tu formes part del projecte To be there campaign. L’objectiu d’aquesta plataforma és portar gent a Palestina per conèixer la realitat del país. Aquesta feina representa algun risc per a tu i els teus companys?
El risc que nosaltres prenem és el que qualsevol palestí té (fa un glop d’aigua). Hem d’acceptar col·lectivament que si l’estat d’Israel ens vol matar, ho farà i no tindrà cap conseqüència. Israel pot fotre’m una bala al cap i acusar-me de voler matar un soldat. No ens empeny la por, la ignorància o la covardia. La nostra motivació és la pedagogia. M’explicaré. Cada dia hi ha molta gent que encén la televisió i Palestina entra al seu menjador. Cada persona té la seva opinió sobre Israel i Palestina. Que si és complicat, que si hi haurà violència per sempre… Volem donar a la gent les eines per formar-se una opinió més acurada. Per això portem la gent a Cisjordània, per exposar-los la realitat. Després ells mateixos es poden formar la seva opinió.
Hem d’acceptar col·lectivament que si l’estat d’Israel ens vol matar, ho farà
I quina opinió s’acostumen a formar?
Si tu travesses el check point que separa Betlem de Jerusalem i continues donant suport a aquest comportament animal, endavant Si per contra, reconeixes les pràctiques d’apartheid i racisme d’Israel i hi vols donar suport, fes-ho. Però que sàpigues que estàs donant suport a un règim racista, no a una nació civilitzada. La reputació d’Israel és fantàstica a Occident. Tant, que quan sento certes coses sobre el país, desitjaria viure allà… Fins que m’adono que ja hi visc. La reputació no té res a veure amb la realitat, i per això la volem exposar. Tard o d’hora tots morirem, per tant la por no pot ser un impediment.
Vols dir alguna cosa més als lectors?
Sí. Compreu un tiquet i veniu a Palestina (somriu).
