[L’ACCENT 146]
AJ és una activista catalana que ha viscut des de Cisjordània la matança que Israel ha desfermat contra la població de Gaza. En una crònica per L’ACCENT explica la repressió que han viscut aquestes setmanes en aquell altre territori palestí: “Israel sap que té carta blanca a Cisjordània per reprimir les manifestacions perquè tots els mitjans internacionals només miren a Gaza”.
>> L’agressió israeliana a Gaza a L’ACCENT.CAT
Des que van començar els atacs a Gaza el 27 de desembre de 2008 milers de palestins es manifesten diàriament i de manera massiva als pobles i ciutats de Cisjordània en solidaritat amb el poble de la franja; i ara que sembla que l’alto el foc és palès encara se segueixen manifestant. Aquestes mobilitzacions són reprimides cada vegada més violentament per l’exèrcit israelià amb la certesa que, amb els mitjans de comunicació centrats a Gaza, no hi haurà ressò internacional tenint així impunitat per atacar i dissoldre-les salvatgement.
A Ni’ilin, un poble de 5.000 habitants situat a l’oest de la regió de Ramallah, tocant a la Línia Verda, frontera establerta el 1967 després de la Guerra dels Sis Dies, els habitants es manifesten setmanalment i des de fa mesos en contra de la construcció del mur d’apartheid. És aquesta l’única àrea de Cisjordània on el mur, que ja té més de 770 km, encara no s’ha acabat de construir. Aquestes manifestacions s’han convertit en diàries i amb banderes de tots els colors polítics. El 29 de desembre, en una d’aquestes manifestacions en solidaritat amb el poble de Gaza, l’exèrcit israelià va assassinar a dos joves de 19 i 21 anys per l’esquena i amb munició real. L’exèrcit, que va aprofitar el moment en què l’ambulància havia sortit del poble per portar un ferit a l’hospital de Ramallah i que té ordres de no disparar munició real si en aquestes protestes hi ha presència de ciutadans internacionals i israelians, va disparar i matar dos nois malgrat la presència de més d’una dotzena d’estrangers.
Alhora l’exèrcit israelià utilitza noves armes per dissoldre els manifestants. Des de l’inici de l’atac a Gaza, ha utilitzat tres noves armes: un nou gas lacrimogen, en forma de petit míssil d’acer, d’uns 20 centímetres de llargada i 10 de diàmetre, més pesat que els habituals i que en disparar-se arriba a més de 500 metres. Aquest nou gas, anomenat pels palestins sarug (míssil), que disparen al cos, pot causar la mort ja que a l’impactar explota i provoca combustió. El dia 1 gener, es va incendiar una casa a Ni’ilin a conseqüència de l’impacte del sarug. Utilitzen també un nou tipus de bales, que disparen amb silenciador, anomenades 0,22 pel seu diàmetre, i amb una llargada d’1 centímetre. En ser petites i d’acer, penetren el cos i el travessen, o no surten; el primer dia que van ser utilitzades van causar quatre ferits. També disparen unes noves bales de plàstic, d’un centímetre de diàmetre que estan plenes d’un líquid verd i que en impactar al cos exploten impregnant d’una substància que encara s’ha d’analitzar.
Carta blanca
L’exèrcit israelià sap que té carta blanca a Cisjordània per reprimir les manifestacions i les protestes amb més violència perquè tots els mitjans de comunicació internacionals només miren a Gaza. Així, l’assassinat de dos, quatre o vuit persones a Cisjordània no té, ni tindrà, cap ressò internacional.
A més, els militars envaeix Ni’ilin i d’altres pobles del Cisjordània i efectua arrestos durant la nit. Centenars de soldats i deu jeeps entren a Ni’ilin on s’apoderen dels carrers i envolten les cases. Hi entren passada la mitjanit, moltes vegades trenquen el mobiliari per buscar i rastrejar “proves”; desperten tota la família, fins i tot els nens i les nenes petites, els desplacen a tots cap a la mateixa habitació i després de rastrejar tota la llar i humiliar els membres de la família, acaben segrestant a un dels nens o al pare per empresonar-lo.
L’exèrcit té el dret de no donar informació d’on es troba l’arrestat fins a vuit dies després de la detenció. En aquest temps, l’arrestat pateix interrogatoris, tortures i unes condicions que en cap dels casos compleixen els drets humans. En aquest moment a Ni’ilin hi ha vint persones arrestades, entre les quals sis menors. Cal destacar el cas d’un nen de 14 anys amb una condemna de quatre mesos, empresonat a Bersheeva, al desert del Negev en territori israelià, aïllat i sense poder rebre visites.
Israel present a Cisjordània
L’exèrcit israelià està present a la majoria de ciutats i pobles de Cisjordània. Hi ha uns 97 check points, centenars de check points mòbils, torres d’observació, monticles de terra, espadats, carreteres bloquejades i portes que impedeixen la lliure circulació de persones, aliments, energia, aigua…
El mur d’apartheid que envolta el Cisjordània de formigó i d’immenses tanques elèctriques, ja fa més de 770 km. Per la seva construcció s’han expropiat terrenys a milers de famílies palestines i han quedat aïllades més de 713 km2, un 12.6% de la superfície total. Hi ha centenars de colònies israelianes il·legals, on els colons discriminen, ataquen i assassinen palestins. L’estat d’Israel implementa un sistema de carreteres principals per a ús exclusiu dels colons, obliga els palestins a utilitzar només carreteres secundàries connectades per túnels per sota de les vies principals. Aquestes carreteres limitades per tanques elèctriques actuen una vegada més de mur d’apartheid, aïllen el territori i desplacen persones. La presència de l’exèrcit en aquests túnels bloquejarà la mobilitat a partir de certa hora de la tarda la restableixen el matí, impedeixen l’accés a serveis bàsics i obliguen a desplaçar la població altra vegada.
Continua la resistència
Tot i això, el poble palestí surt al carrer a diari i crida en solidaritat amb els palestins de Gaza. No tenen por, no tenen res a perdre, Israel ja els ha près tot el que tenien, l’estat d’Israel els ofega i tortura a diari. El poble palestí no acabarà amb l’ocupació i l’apartheid en solitari. Tal i com va succeir en el cas sud-africà, Palestina necessita ajuda de la comunitat internacional; d’Europa, d’Àfrica i de tots els països àrabs.
Necessita que el món sancioni i penalitzi estrictament Israel per aquesta massacre i per les seves accions. Europa i la comunitat internacional no fan res per aturar aquest genocidi. I no només no fa res per aturar-ho sinó que continuen les negociacions i els lligams comercials amb l’estat d’Israel fent-se així còmplices d’una massacre que en poc més de 20 dies ha assassinat a més de 1.350 persones i ha deixat més de 5.500 ferits. Això sense tenir en compte els cadàvers que encara no s’han descobert a sota les runes. Uns ferits que es convertiran en més morts ja que, la franja de Gaza, segueix sense subministrament elèctric, aigua, medicaments i queviures.
Israel ha bombardejat i atacat per terra, utilitzant bombes de fòsfor, bombes clúster i altre armament que el dret internacional considera il·legal. Gaza segueix aïllada, l’exèrcit israelià controla els carrers i s’oposa que la Mitja Lluna Roja pugui fer la seva feina, impedeix l’evacuació dels ferits i els morts. Israel ha bombardejat els hospitals i les escoles. Les famílies s’han vist obligades a deixar les seves cases o simplement han estat bombardejades. No es estrany veure persones caminant d’un lloc a l’altre, sense saber on anar, buscant refugi, envoltades d’una manta per aguantar el fred. Els passos fronterers segueixen tancats sense permetre l’entrada ni a l’ajuda humanitària ni als periodistes internacionals amb normalitat. Tot per deixar el camí lliure per fer i desfer sense que ningú se n’adoni del que realment passa a Gaza.
L’estat d’Israel es fonamenta en la por, la manipulació de l’educació, l’engany, el control dels mitjans de comunicació i en la vulneració dels drets humans. És un estat repressiu contra les crítiques internes; és un estat racista que acaba d’il·legalitzar els partits formats per àrabs israelians -amb set diputats i una població que representa el 20% del total. És un estat de dret jueu, una teocràcia imperialista i amb una falsa democràcia. És un estat il·legal que ha infringit contínuament les fronteres que han anat guanyant a Palestina des de 1947. És així com ha pogut mantenir durant tant de temps l’ocupació de Cisjordània, les polítiques racistes contra el poble àrab dins i fora d’Israel, dos anys de bloqueig a la franja de Gaza i ara aquesta massacre. I qui calla, o recolza Israel per la via diplomàtica, comercial o econòmica, n’és còmplice.
*A. J., activista catalana a Palestina; signa amb sigles per motius de seguretat.
