Jo sóc dona els 365 dies de l’any (366 l’any de traspàs)
Al llarg dels anys el paper de les dones a la societat ha anat canviant. Aquests dies se celebra el 8 de març, Dia de la Dona, però, realment és una data que pugui tenir algun profit i ens la creguem tots (homes i dones?). Sincerament penso que no.
Als seus inicis aquesta diada s’anomenava Dia de la Dona Treballadora i es va instaurar en commemoració dels fets de l’any 1908 en els quals van morir calcinades 146 dones de la fàbrica Cotton de Nova York en un incendi provocat per les bombes incendiàries que els varen llençar, quan estaven reclamant els seus drets com a treballadores. Els hem assolit aquests drets? Jo crec que no, però tot i això, ja han tret d’aquesta diada el nom de dones treballadores i ens hem quedat tan sols amb el de dones. Per mi un pas endarrere, tal com el moment que estem vivint.
Què vull dir amb això? Doncs que en lloc d’avançar, actualment hi ha indicis que s’està reproduint el mateix model dels nostres avis. Moltes dones han perdut la independència del voler ser elles com a persones i semblen no estimar-se per elles mateixes i prefereixen agradar l’home, que és qui les mantindrà, cuidarà i defensarà.
Jo sempre he pensat que les dones som igual que els homes, tenim els mateixos drets i deures, amb les diferències que tenim com a persones de sexes diferents i que hem de respectar. No som el sexe dèbil, no som un objecte, no som menys intel·ligents, ni conduïm pitjor… tots aquests tòpics que encara pesen a la memòria col·lectiva i que sembla que tornen a agafar embranzida.
Però realment qui tira endavant en èpoques difícils? Les dones. Perquè no ens cauen els anells per lluitar i treballar, perquè tenim una visió de la societat, que ens permet enfrontar-nos als problemes i defensar-nos com sigui, tant en l’àmbit laboral, com en el social, el familiar o el polític. La societat constantment et posa traves i has de demostrar dia a dia que saps fer les coses igual de bé o millor que qualsevol home. És una llast que com a dones portem i que en lloc d’afeblir-nos ens ha de servir per ser més fortes encara i a tenir les coses clares.
Jo no em declaro feminista, no em cal, però tinc clar que sóc dona i estic orgullosa de ser-ho. Per sobre de tantes altres coses tinc l’orgull de ser dona i de ser catalana.
Com diu el poema de Maria Mercè Marçal:
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.”
