Fotografia d’en Jordi Trenzano
Treballar en feines precàries, estudiar com a responsabilitat vital, associar-se com a forma d’expressió o militar políticament com a camí de llibertat fan que les hores del dia sovint es facin curtes. El punt de fuga de les joves catalanes davant de les responsabilitats quotidianes es troba en l’oci nocturn dels caps de setmana on les agulles del rellotge sembla que s’aturen i ens donen una alenada d’aire fresc.
Aquest model d’oci consumista, dominador absolut dins dels circuits capitalistes, és també l’estrella dins del circuit de festes majors, ateneus, casals i espais alliberats on ens socialitzem bona part del jovent revolucionari. Allò conegut com la “festa” ha adquirit un paper fonamental com a model imperant dels espais d’oci juvenil on la centralitat del consum de drogues n’és un actor clau com a agent socialitzador i desinhibidor. Podem analitzar les drogues com una eina socialitzadora des de tres vessants complementaries. D’una banda trobem que el consum de drogues crea identitats col·lectives a través de pautes de comportament semblants entre les mateixes membres d’un grup social, sovint associades al consum d’una droga. Alhora també reforça aquests vincles relacionals entre les membres del mateix grup, excloent aquelles que no compleixen aquestes dinàmiques socials, pressionant a les persones de l’entorn a reproduir les mateixes pautes de comportament per sentir-se integrades. Finalment tenim una de les principals característiques que ens permeten afirmar les drogues com una eina de socialització: l’estímul que suposen per a les joves perquè tinguem relacions sexo-afectives, a través de la desinhibició provocada majoritàriament pel consum d’alcohol i la presumpció, malauradament estesa entre moltes joves, que els espais de festa nocturns són els únics espais “on es va a lligar”. Això té unes conseqüències perjudicials i nefastes per a les dones joves, que han de patir, encara més, la cosificació dels seus cossos i el risc de patir agressions masclistes en espais d’oci juvenil com un element transversal a la majoria de festes nocturnes del nostre país.
Busquem – i escric busquem perquè només canviarem el nostre model d’oci si assumim les contradiccions que ens genera a totes – amb l’actual model d’oci una recerca del plaer immediat i sentir-nos integrades amb el ple convenciment que d’aquesta manera gaudim realment dels nostres espais de lleure. Res més lluny de la realitat. Quantes de nosaltres ens hem sentit excloses per arribar a una festa massa tard i veure tothom amb un nivell de festa, per dir-ho d’una manera suau, diferent del nostre? Quants dissabtes voldríem fer quelcom més interessant que emborratxar-nos amb els amics com cada setmana?
El jovent hem de trencar amb l’acceptació incondicional que les drogues són l’eix vertebrador del nostre oci. Hem de tenir una visió crítica després d’analitzar quin és l’impacte social del seu ús en nosaltres com a joves i no només dels aspectes negatius que ens afecten individualment. Per sobre de tot cal que siguem conscients de quines són les causes que fomenten el consum de drogues en el nostre model d’oci: la misèria i precarietat a la qual ens aboca el sistema d’explotació capitalista i patriarcal en el que ens trobem. En l’espècie humana el consum de drogues és tan antic com les primeres dades que tenim sobre alimentació o cultura però cal analitzar-ne el consum tenint en compte variables com el gènere, la classe social, l’edat i tants altres factors que ens permeten afirmar que hi ha col·lectius que són potencials consumidores de risc. Sens dubte les joves catalanes de classe treballadora en som un d’aquests.
La repressió, criminalització i estigmatització del consum de drogues no és la solució d’arrel que ens servirà per construir un veritable oci emancipador per les joves. La voluntat de construir un model diferent, vertaderament alternatiu a l’actual, és l’únic motor de canvi possible en la nostra percepció d’allò que en diem “temps lliure”. No és una tasca fàcil canviar les pautes de comportament que tenim tan normalitzades però no podem defensar-les des d’una retòrica que justifiqui que tenim aquest model d’oci perquè és el més estès entre les nostres amigues com tampoc podem permetre que es reprodueixin les mateixes dinàmiques de l’oci convencional capitalista i patriarcal als nostres espais de lluita política (i per tant també personal), que en definitiva són un dels nostres camps de batalla i d’intervenció política principals.
L’actual model d’oci és el que realment volem o senzillament és l’únic model d’oci que hem conegut? Tenim una responsabilitat com a joves de canviar els nostres hàbits. Alguna cosa cal canviar quan tenim concerts alternatius a vessar de joves cridant, com si no hi hagués demà, que el feixisme no passarà mentre el matí següent permetem que el feixisme passi i ompli d’odi i intolerància les nostres places i carrers.
Aquest article no pretén ser una lliçó moral, ni molt menys un manual d’actuació però sí un toc d’atenció a totes nosaltres perquè reflexionem sobre quin és el model d’oci que volem construir. Perquè volem construir un oci juvenil on les activitats diürnes siguin engrescadores i on l’oci nocturn sigui veritablement alternatiu i transformador1,sense la necessitat de recórrer a la venda d’alcohol i música patxanguera, i aquest model transformador esdevingui una opció cada cop més normalitzada. On el finançament dels col·lectius no hagi de dependre de fer “una bona festa” i alienar al jovent de l’entorn a força d’alcoholitzar-lo sinó d’esplaiar-nos, relacionar-nos i relaxar-nos de forma més revolucionària. El primer contacte que tenen moltes joves amb col·lectius revolucionaris és a través de la festa (Festes Majors, festes alternatives, etc.) i això ens hauria de servir per fer una passa endavant decidida per plantejar si realment és aquest l’oci que volem perpetuar entre nosaltres o cal plantejar alternatives potenciant activitats que fugin del consumisme.
Cal doncs que des dels espais d’autoorganització juvenils posem damunt la taula aquesta situació per parlar-ne, des del respecte mutu i entenent la pluralitat d’opinions vers aquesta temàtica, com un primer pas per superar les contradiccions i conseqüències que ens suposa per a nosaltres l’actual model d’oci juvenil i construir un oci engrescador, transformador i alliberador per les joves treballadores dels Països Catalans.
1.S’entén com a oci alternatiu aquell que fuig de les lògiques mercantilistes de l’oci juvenil consumista i patriarcal. L’oci alternatiu no és una opció transformadora per si mateixa, ja que no fa trontollar d’arrel els fonaments del sistema capitalista patriarcal però si que estableix les bases perquè es pugui desenvolupar un oci diferenciat del model hegemònic actual. La subcultura punk als 80’ als Països Catalans va establir les bases d’un moviment contracultural, amb un marcat caràcter juvenil, que fugia de les lògiques mercantilistes de l’oci juvenil de l’època però alhora no va trencar amb certes dinàmiques que es perpetuaven també en la majoria d’espais d’oci juvenil com la centralitat del consum de drogues com un element estructural de l’oci.
