Kiarostami i Nunes, més enllà del temps
El passat 4 de juliol moria el cineasta iranià Abbas Kiarostami (1940-2016). Fa un any dedicàvem un article al seu pas per Barcelona i el cicle a la Filmoteca. Ara revisem paraules seves recollides a la monografia d’Alberto Elena per recordar la importància que concedia a la creativitat, la imaginació, els somnis i la participació de l’espectador. No apostava pel film en sí com a obra completa i acabada, sinó per la relació que s’estableix entre aquest i l’espectador, l’experiència viva, íntima i irreemplaçable, de cada ésser que mira i escolta, amb un respecte i atenció necessàriament bidireccionals. Vivències úniques perquè el film es multipliqui en infinitud de pel·lícules diferents per a cada individu i situació: “Cada persona, en veure una pel·lícula, crea el seu propi món”.
La capacitat de mirar i escoltar al nostre voltant, de percebre i sentir altres subjectes i objectes, de relacionar-nos-hi, altrament, és en bona part allò que ens fa vius. Abocats a la inexorable degradació del planeta, la vida, la pròpia felicitat, resulta extraordinari poder prendre’ns un instant per observar, emocionar-nos, reflexionar, prendre consciència, enllaçar, compartir. Habituats a les presses, a no disposar de temps, a que tot se’ns escapi i tot passi sense adonar-nos, resulta difícil trobar aquest moment per copsar, per un mateix, a partir de nosaltres, interiorment. Adonar-se, sense que ningú ens hagi de subratllar, emfatitzar, mostrar, refregar per la cara, res. Alliberar-se del segrest i la manipulació emocionals, amb la indispensable ambigüitat i misteri de l’art, per crear mons més reals i justos, que ens ajudin a transformar les nostres vides en la direcció dels nostres somnis. Heus ací una forma d’interlocució activa que fa de l’experiència cinematogràfica quelcom veritablement viscut, on l’important és allò que neix i passa per un mateix, més enllà del temps.
Dins la categoria de cineastes-pensadors que promouen tals relacions, de muntatge, poètic, d’emocions, trobem també José María Nunes (1930-2010). Del 14 de juliol al 13 d’octubre l’Arts Santa Mònica de Barcelona acull l’exposició “Nunes. Més enllà del temps”, comissariada per Joan M. Minguet. La proposta es complementa amb un seguit de sessions a la Filmoteca de Catalunya dedicades a aquest cineasta d’origen portuguès que residí i treballà gairebé sempre a Barcelona. Gràcies a un talent precoç, i una rica experiència en els més variats oficis de la indústria cinematogràfica, dirigeix l’any 1957 aquell “Mañana…” on diferents personatges situen les seves grans esperances i projectes, tot justificant-se d’ajornar unes decisions que en el fons no es troben mai en les seves mans. Prenent el relleu del neorealisme italià, el títol anticipa el salt a la modernitat cinematogràfica francesa i de retruc mundial, alhora que contribueix decisivament a la revitalització artística i la renovació de les avantguardes a la Catalunya de 1957, segons suggeria recentment l’exposició temporal del MNAC «Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977».
Més tard vindrien molts altres treballs, grans retrats de Barcelona i Catalunya, de la seva gent, al llarg de més de cinquanta anys. Els més cèlebres, els dels anys de l’Escola de Barcelona, la tendència més significativa del cinema català de tots els temps, on assoliria un paper central gràcies a l’insòlit recorregut per les tavernes del barri Xino de “Noche de vino tinto” (1966), la “Biotaxia” (1968) amb Núria Espert, i les “Sexperiencias” (1969) que confronten un grup de joves amb els esdeveniments internacionals més sonats del moment, una evocació via collage del suïcidi col·lectiu de la humanitat. Repartiments de primera, col·laboracions notables, i una llarga llista de films memorables, abans i després del digital, realitzats o simplement viscuts, per algú que aposta conseqüentment per subvertir les convencions narratives-figuratives, alhora que afirma viure permanentment fent cinema, darrera una càmera, davant una pantalla, en la seva quotidianitat.
Fins el 28 d’agost, l’equipament del Departament de Cultura situat a baix de tot de les Rambles acull a més el projecte expositiu de Fermin Muguruza al voltant de la novel·la gràfica Black is Beltza, que vincula la música i el seu context polític. Ben a prop, la Filmoteca de Catalunya, a banda de noves sessions dedicades a Nunes, de ben segur tornarà aviat a projectar algun film del mestre iranià.
