La batalla contra el feixisme es lliura -de moment- als municipis

El partit regionalista principatí, CiU, ha portat al Parlament una moció per regular l’ús del burca en espais públics. La proposta, que està previst es debata els dies 17 i 18 de juliol, s’ha defensat amb criteris de “convivència ciutadana i dignitat de les persones” i ha generat una polèmica recurrent, però continguda. Com altres mocions semblants, aquesta té moltes possibilitats de prosperar.

A ningú li escapa que la moció té un fort component populista i demagog i que s’ha de llegir en clau municipal, ja que inclou la proposta de dotar de cobertura legal els municipis perquè puguen modificar les ordenances locals amb aquest tipus de restriccions.

I és que els municipis són el principal escenari per al creixement i desenvolupament del feixisme, no només en forma de grupúscles polítics -amb representació als consistoris- sinó també en discursos i polítiques municipals. El precedent més significatiu el trobem en l’Ajuntament de Lleida que va prohibir l’ús del burca en determinats espais públics, però que hagué de rectificar en considerar els tribunals que no era competent per legislar-hi.

Els municipis són també l’espai on l’antifeixisme s’està organitzant per fer-hi front. Aquests dies, Burjassot, Vic, Olot o el Vendrell han sigut notícia per diferents mostres d’intolerància i per les respostes antifeixistes que s’hi han produït. Mentre a Burjassot, diferents col·lectius locals han aconseguit que l’Ajuntament es declare contra el feixisme, el racisme, l’homofòbia i la xenofòbia, a Vic, membres de Plataforma per Catalunya intentaven boicotejar una declaració semblant; mentre al Vendrell vora un miler de persones es manifestaven contra el feixisme i la intolerància, a Olot la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme a La Garrotxa (UCFR) feia una crida a totes les associacions, col·lectius, organitzacions, partits polítics i persones a títol individual per denunciar la celebració d’un acte de caire “feixista”.

Manifestació al Vendrell

Vora un miler de persones es manifestaren al Vendrell (Baix Penedès) contra el feixisme el dissabte 29 de juny, sota el lema “Aturem el feixisme, No passaran”.

La manifestació fou convocada per la Campanya #29J, que agrupa diverses entitats locals com Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, la comunitat islàmica i un ampli ventall de partits polítics d’esquerres, entre els quals la CUP.  

La manifestació partí a es 12 del migdia de la Rambla del Vendrell i va finalitzar amb la lectura dels parlaments. Hi van parlar Ramon Batlle i Arkaitz Iza Perez de l’organització #29J. Arkaitz va manifestar la seva satisfacció per l’èxit de la manifestació i, Batlle va llegir el manifest de la campanya. Després va intervenir-hi M Jose Peñín de Sos Racisme, que va insistir en la necessitat de combatre el racisme i el feixisme allà o arrela i els rumors i mentides de les que s’alimenta, i també Steve Cedar, d’Unitat Contra el Feixisme d’Osona, que va explicar la situació a la seua comarca.

Tot i que la manifestació transcorregué sense incidents, alguns mitjans van informar que es va llençar un cossiol des d’un edifici al pas dels manifestants, sense que hi haguera cap ferit.

Amb la manifestació del 29J es va tancar una campanya que nasqué arran d’una denúncia que PxC, amb 5 regidors (i 2.328 vots a les passades eleccions), va presentar contra una militant de la CUP del Vendrell per una instància en què definia PxC com un partit racista i feixista. Una denúncia sense fonament, ja que la mateixa setmana de la manifestació, els jutjats van absoldre el militant independentista Rubén Suan, en considerar que “els fets són propis del debat polític en el si d’una societat democràtica i plural”. Per la seua banda, el dirigent de PxC va qualificar els manifestants del Vendrell, segons van recollir els mitjans de comunicació, d'”antisistema i rates de claveguera”.

Incidents al ple de l’Ajuntament de Vic

Amb 2.993 vots -gairebé el 20% del total- i 5 regidors, PxC és la segona força a l’Ajuntament de Vic. El suport electoral i la por de l’alcaldia de CiU a pedre encara més terreny electoral envers aquesta formació, han fet que PxC puga actuar amb una certa impunitat al municipi.

Fruit d’això, la CUP i ICV van presentar el passat 1 de juliol una moció que denunciava l’ús de dependències municipals per oferir “serveis d’assessoria per a espanyols”, excloent-ne, per tant, els immigrants. La moció fou llegida per representants d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme, i demanava poder definir i aplicar de manera ‘immediata’ les normes d’ús destinades als partits del consistori i les dependències incloent-hi un esment a prohibir les activitats discriminatòries. Així mateix, es demanava mesures i sancions per garantir-ne el compliment; també s’hi proposava una campanya per contrarestar les mentides de caire racista que sovint s’estenen entre la població; i per últim s’hi demanava comunicar els fets denunciats a la fiscalia antidiscriminació per si podien ser constitutius de delicte.

La lectura de la moció al ple de l’Ajuntament fou acompanyada per la presència intimidatòria de seguidors de PxC tots ells uniformats, vinguts d’arreu del Principat; mentre els antifeixistes cridaven “No passaran” i lluïen pancartes amb el lema “feixisme ni als ajuntaments ni enlloc”.  Davant l’encreuament de crits i insults, l’alcalde decidí desallotjar la sala -i posteriorment l’edifici- i continuar el ple a porta tancada. La moció es va aprovar amb els vots de SI, ICV, CUP i ERC, però el PSC i CiU.

En declaracions posteriors, l’alcalde, Vila d’Abadal, va lamentar els incidents i va dir que el ple l’havia guanyat el regidor Anglada gràcies a la publicitat que li havien fet, i va retreure a la CUP que fes servir un ‘llenguatge agressiu’. Per la seua part Unitat contra el Feixisme i el Racisme d’Osona va emetre un comunicat on denunciava que “l’equip de CiU s’havia desdit del seu compromís, amb l’excusa que al ple hi havia hagut incidents. La mateixa excusa que va utilitzar el PSC per rentar-se les mans, abstenint-se així d’actuar en una qüestió de tanta gravetat, com si el tema no els afectés a ells, o com si la democràcia es pogués deixar de defensar quan més es necessita.” Així mateix, el comunicat afegia que “l’alcalde va optar per equiparar els antifeixistes amb els feixistes, com si fos el mateix defensar la dignitat de la persona que atemptar-hi en contra. Com si fos indiferent defensar la democràcia o conspirar per rebentar-la; com si fos el mateix la víctima que el botxí.”

Burjassot, el poble de Guillem Agulló, es declara contra el feixisme, el racisme, l’homofòbia i la xenofòbia.

S.P. Burjassot.  El ple de l’Ajuntament de Burjassot, celebrat el dimarts 25 de juny, va aprovar per unanimitat una moció presentada pels grups municipals que formen part de l’equip de govern (PSPV, Compromís i EU) en nom de 39 entitats del poble i vinculades al mateix, en la qual se sol·licitava una declaració institucional per declarar Burjassot poble contra el feixisme, el racisme, l’homofòbia i la xenofòbia.

Entre les entitats adherides trobem totes les AMPES d’escoles i instituts del poble, la federació d’Associacions Veïnals, la Federació de Comerç Local, CA BASSOT, Endavant-OSAN, Arran Benimaclet-Horta Nord, el sindicat COS, la Plataforma per la III Republica, SEPC, Plataforma en defensa dels serveis públics, Escola Valenciana, Paraules i Dones, Coordinadora pel valencià Horta Nord, PSOE-PSPV, EUPV, Compromís, Col·lectiu ecologista Bordissot, El Gat Negre, LGTB Burjassot, Sociedad cultural La Constancia, JCPV, STEPV-Intersindical Valenciana, Insula Barataria-Centro Castellano Manchego i el Grup de Dones.

Els signants de la proposta es comprometen a treballar des de les seues associacions, agrupacions, plataformes i partits polítics “per a fer de Burjassot un poble solidari i antifeixista, on totes les persones tinguen els mateixos drets”.

“Burjassot ha sigut sempre un municipi en el qual han conviscut sense problemes tot tipus de sensibilitats polítiques però, últimament, està patint atacs en seus de partits i col·lectius, agressions, pintades en les façanes de diferents entitats culturals o el boicot d’actes. No podem permetre atacs contra persones pel fet de ser dones, tenir una determinada orientació sexual, per ser d’un altre color, cultura o nació o tenir un pensament i ideologia contraris”, assenyala la proposta.

Totes aquestes entitats s’han organitzat sota el nom de  “Plataforma Antifeixista de Burjassot” i a setembre reprendran les reunions per a fer xerrades a instituts i escoles per conscienciar a la ciutadania més jove. N’hi han mes propostes com, per exemple, fer un dia a l’any el dia contra el feixisme i que hi participen les escoles i instituts.

Dins d’aquesta campanya, Burjassot va commemorar el passat dia de l’orgull LGTB+ amb la bandera de l’Arc de Sant Martí penjada del balcó de l’Ajuntament.

També contra la violència econòmica

A les reunions de la plataforma es va parlar de la violència econòmica  que estan patint les famílies que tenen el pare i la mare a l’atur i els fills i filles només poden alimentar-se als menjadors de les escoles. Els participants han proposat a l’equip de Govern local que s’obrin durant les vacances els menjadors per a les famílies més necessitades; en resposta, als pocs dies l’Ajuntament va aprovar una partida pressupostària per a aquest assumpte.