“Els acords de la recent cimera sobre el futur de l’euro, en el marc dels quals s’ha oficialitzat la petició espanyola del rescat directe dels bancs amb més dificultats, tal com demanava el Govern de Rajoy, no han servit emperò per calmar els mercats financers” (“Les retallades de juliol”, La Vanguardia, 7 de juliol). Com que els mercats financers (és a dir, els propietaris del capital) fan de molt mal calmar darrerament aquest fet no sorprèn per res. El desfici de la burgesia no té final, preocupada maternalment com està pel desassossec de la prima de risc: “Hi va contribuir en part la decepció entre els inversors per la tímida retallada dels tipus d’interès decidida pel BCE la vigília”. I amb aquest culebrot han aconseguit crear una mitologia d’allò més críptica al voltant del robatori massiu al que els mercats financers/propietaris del capital/burgesia està sotmetent a la resta. D’aquesta espessa boira en surten com els conills d’un barret de copa conclusions completament alienes a qualsevol seqüència lògica: “Però les possibilitats de revertir la situació no passen només per Brussel·les: depenen també del grau de determinació interna a l’hora d’emprendre un conjunt de reformes que són objectivament inexcusables per reactivar l’ocupació i el consum”. Quines?: el govern espanyol “haurà d’aprovar un pla pressupostari per al 2013-14, que lògicament suposarà noves mesures, retallades i, per tant, sacrificis”. Es tracta de sacrificis així, en abstracte, com si els sacrificis d’alguns no fossin els beneficis d’uns altres. I no oblidem que son sacrificis adreçats a reactivar el consum i crear ocupació. Tal com la “pujada de l’IVA”. Cal haver desvetllat molts misteris de la vida per arribar a comprendre per què apujar un impost sobre els articles de consum pot augmentar el consum. Com pot això crear ocupació és encara més misteriós. És urgent també “l’eliminació de la deducció per habitatge”. Més enllà del que s’opini sobre aquesta deducció, fóra bo que La Vanguardia ens expliqués per quin motiu això reactivaria el consum i crearia ocupació. I així successivament: “canvis en les prestacions d’atur i jubilació”, naturalment a la baixa . Sàviament se’n diu simplement “canvis”, i d’aquesta manera no cal enfrontar-se a la pregunta: descapitalitzar els aturats i els pensionistes reactivarà el consum i crearà ocupació? ¿Deixar de “prestar serveis o ajuts socials”, “reduir la nòmina de treballadors”, reactivarà el consum i crearà ocupació?
Tot és possible, car es veu que també és necessari “privatitzar empreses públiques”, de manera que fotre fora un munt de treballadors crearà ocupació i activarà el consum, la qual cosa serà ben certa a casa dels que les comprin. També augmentarà el consum dels qui comprin el patrimoni immobiliari de l’estat a preu d’amic. I qui ho comprarà? Els mercats financers/propietaris del capital/burgesia, que pressionen mitjançant la desinversió per aconseguir tots aquests regals. Cal que la cosa tingui una narrativa pròpia, que sembli sofisticada per què no es vegi que és absurda . I per això hi és La Vanguardia. Serien els clàssics “tontos útils” si no xuclessin de la mateixa mamella.
