Aquest curs, les escoles i els instituts del País Valencià han obert portes per rebre l’alumnat més prompte que mai. Els i les alumnes han començat les classes el 3 de setembre i, a la improvisació i a la manca de recursos materials i docents (molts mestres i professors no es trobaven al seu lloc de treball perquè encara no se’ls havia adjudicat), s’ha sumat el setembre més calorós dels últims cinquanta anys per provocar un gran caos als centres educatius.
Després d’un curs passat relativament tranquil pel que fa a les protestes, la consellera d’Educació, Maria José Català, en contra de la voluntat de gran part del món educatiu, ha forçat enguany l’aplicació de la LOMQE i l’avanç de l’inici de curs, un avanç que, als ulls del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STEPV), és “clarament injustificat i populista […], que no respon a cap criteri racional, educatiu, ni pedagògic”.
Així, de la mateixa manera com la Primavera Valenciana va esclatar per les protestes pel fred que patien els estudiants a classe, les altes temperatures del setembre han provocat una nova revolta que evidencia el malestar de fons de tota la comunitat educativa.
Una “ponentada” que provoca l’esclafit
Després d’uns dies amb queixes i protestes a diversos centres, el dijous 11 de setembre les temperatures arribaren al punt àlgid, amb una ponentada que feu pujar els termòmetres fins els 37 graus a ciutats com València.
Així, durant tot el dijous, escoles i instituts van reclamar mesures immediates per fer front a les altes temperatures, mentre molts alumnes es negaven directament a entrar a classes on la suma de la temperatura i la humitat de les aules massificades podia crear una sensació tèrmica de més de 40 graus.
A València ciutat, especialment, els alumnes van ser més decidits i optaren per no entrar a classe i per eixir al carrer a protestar. Així, centenars d’estudiants de l’IES Lluís Vives (on esclatà la Primavera Valenciana) o de l’IES Sant Vicent Ferrer van tallar el trànsit a les portes dels instituts. També es van negar a entrar a classe els alumnes de l’IES Tavernes Blanques o de l’IES i del CEIP de Montcada, a l’Horta nord. En total s’hagueren de suspendre classes a més de deu centres educatius de les comarques d’Alacant i València i en molts altres, les classes es van quedar mig buides per l’absència d’alumnes.
En alguns centres es va optar per altre tipus de protesta. A l’escola de primària Santa Teresa, els pares i mares van portar els fills en banyador. A l’IES V.A. Estellés, de Burjassot, els alumnes optaren per portar ventalls a classe en compte de llibres. En altres centres, alumnes i mestres optaren per fer les classes en els patis com és el cas de l’IES Rascanya, de València. En aquest centre, foren els alumnes els que prengueren la iniciativa, segons explica, J. Villarroya, professor i afiliat a la Coordinadora Obrera Sindical (COS), que reclamava “una canalització d’aquest malestar i major organització als centres, tant de docents com d’alumnes i de les seues famílies”. “Cal que ens coordinem i colpegem tots i totes alhora” assegurava.
L’endemà divendres 12 tingueren lloc les mobilitzacions més importants, amb una vaga i manifestació a València ciutat de vora 2.000 alumnes, que marxaren des de les Torres de Serrans fins a Conselleria, on s’havien aplegat els treballadors convocats pels sindicats. Tot i que la manifestació es va convocar des dels propis centres pels alumnes, el SEPC s’hi va sumar i hi fou present amb pancarta pròpia. A altres ciutats com Alcoi, Elx o Castelló de la Plana també hi hagué manifestacions estudiantils i concentracions de treballadors i treballadores.
Conselleria no entona el mea culpa
Davant les primeres protestes de la comunitat educativa, la consellera d’Educació va respondre cínicament que el “Consell no és responsable de la climatologia”. I va afegir que “si cada cop que fa calor no es fa classe, difícilment compliríem el calendari de 180 dies lectius”.
El fet, però, és que la conselleria va decidir avançar l’inici de curs sense dotar els centres de recursos necessaris ni tan sols d’unes directrius apropiades i sense cap tipus de negociació amb el món educatiu, com ha denunciat l’STEPV. Encara més, la consellera va intentar carregar la responsabilitat sobre els equips directius, tot assegurant que tenien la capacitat de suspendre les classes si consideraven que no es donaven les condicions necessàries per realitzar-les.
El dia 18: termòmetre de la indignació
Per bé que una certa normalitat s’ha instal·lat en els centres aquesta tercera setmana de classes, el dijous dia 18 hi ha manifestacions per la vesprada que, sota el lema “Consellera dimissió”, permetran comprovar l’estat d’ànims del món educatiu.
La convocatòria ha estat coordinada per la recentment creada Trobada de Plataformes Comarcals per l’Escola Pública i a més de denunciar el caòtic inici de curs, vol evidenciar el rebuig a les retallades de professorat, de beques i ajudes a l’alumnat, l’augment de ràtios, el tancament d’unitats i les retallades de línies en valencià.
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), que ha estat actiu durant tots aquests dies de protesta, s’ha sumat a la convocatòria de la vesprada i ha denunciat que “mentre, per un costat, es destrueix l’educació pública i universal, per l’altre, s’augmenten les ajudes institucionals a centres privats i concertats. Cosa que demostra quin és l’objectiu real de les noves reformes educatives: privatitzar els recursos públics per enriquir, encara més, les classes dirigents”.
El SEPC ha fet una crida a “tot l’alumnat i a tot el personal docent, administratiu i de serveis, així com a les diferents organitzacions sindicals, a mobilitzar-se i lluitar per allò que és nostre. Secundem i aplaudim totes les iniciatives que s’estan duent a terme com ara les protestes en hores lectives, les jornades de vaga o les mobilitzacions programades. I animem l’estudiantat a empoderar-se i defensar col·lectivament els seus drets”.
Per la seua banda, el Sindicat d’Estudiants ha convocat unilateralment una vaga per al mateix dia, a la qual no s’han adherit la resta d’entitats del món educatiu.
Convocatòries
Dimecres 17 de setembre
Alacant / 18:30h / Casa de les Bruixes
Dijous 18 de setembre
València / 18:30h / plaça Sant Agustí.
Castelló / 18:30h / plaça Maria Agustina.
Elx / 19:30h / plaça els Algeps (Xemeneies).
Dénia / 20.00h / glorieta del País Valencià.
