Aquest divendres a mitjanit ha acabat la campanya d’aquestes eleccions als Principat de Catalunya. Una campanya marcada pels afanys de la propaganda, l’entusiasme, i un dramatisme i trascendència històrica més o menys real per a les diferents candidatures que es disputen els escons del parlament, de moment autonòmic, expressades amb gran profusió a les xarxes socials, i més atenuada als carrers. Hi ha tanmateix també una manera diferent de veure-la, a través de l’humor, la burla i sarcasme, que aquestes mateixes xarxes també han recollit.
La campanya començava amb l’esforç de les diferents llistes per a fer conèixer els seus candidats, els uns, o per a marcar els termes de debat, els altres. En aquest aspecte, l’èxit de l’operació de Mas ha estat força indiscutible, aconseguint que tothom interpretés al seu gust la convocatòria d’unes eleccions que no es va cansar de repetir que serien legalment unes simples autonòmiques, però políticament històriques. Igualment la col·locació d’un candidat interposat com Romeva li ha permès el·ludir tots els atacs a la seva gestió marcada per una bel·ligerància neoliberal molt cruent, a més d’eliminar la competència d’una ERC que pugués recollir vots del sobiranisme transversal.
No cal dir que la reacció furibunda a toc de corneta de l’estat espanyol i les forces contràries al dret de mocràtic a l’autodeterminació, amb tota mena d’amenaces, insults i atacs a qualsevol plantejament remotament catalanista, al costat de l’escassa habilitat dels adversaris en plantejar el debat en altres termes ajudava a aquesta percepció, així com a seguir-se erigint en protagonista del procés. El fet d’elegir un candidat prou fluix no ha estat gaire obstacle per una campanya amb un ben greixat suport del món mediàtic processista, i de l’entusiasme de gran part del públic. Tot i així, no han estat pocs els qui han assenyalat amb més o menys inspiració algunes de les patinades, ambigüitats i incoherències del gran líder i la seva candidatura.
https://twitter.com/ManeldHorta/status/647314480116932608
Artur, no et sap greu enviar el pobre nano Romeva a que li preguntin per tu tota l’estona i es mengi els teus marrons? #ElDebat6
— Autobús de Campanya (@encampanya) September 19, 2015
https://twitter.com/angelferrero/status/646615264851849216
Des de la pretesa confluència d’esquerres de Catalunya Sí Que es Pot, l’elecció d’un candidat igualment de circumstàncies, ha estat més difícil de superar. L’intent de presentar-lo com un bregat activista social, que podia haver funcinat per als qui no coneguessin les seves maniobres al capdavant de la FAVB, no ha acabat de rutllar; tampoc ha assolit l’aura de candidat de moviments socials i d’una confluència imbatible de les esquerres com ho assolí el model a imitar, Ada Colau a Barcelona, tot i concórrer amb una aliança de les mateixes forces de l’esquerra moderada, amb els mateixos deutes amb els bancs i la mateixa experiència gestionant el poder.
La debilitat de la proposta ha acabat propiciant un desembarcament dels liders de Podemos per a salvar els mobles, arraconant no només qualsevol rastre d’autonomia política d’una pretesa candidatura de confluència de moviments autòctons, sinó fins i tot liquidant tot rastre del relat històric catalanista d’Iniciativa. Les intervencions d’un Pablo Iglesias preocupat pel seu camí al congrés espanyol i el seu discurs completament aliè al país real, més pensat per la seva recepció a Madrid, han estat també font de tota mena de bromes i escarni a les xarxes.
De los creadores de ‘¿Qué pone en tu DNI?’ llega ‘¿Qué pone en el DNI de tus abuelos? #11S #11s2015 cc:@pablo_iglesias_
— Franc Ricart (@FrancRicart) September 11, 2015
La hegemonía del núcleo irradiador.
Foto de @jordiborras. pic.twitter.com/WBrFI0upQz
— Josep M. Ganyet (@ganyet) September 15, 2015
@Pablo_Iglesias_ :”No me siento cómodo. Es como hacer campaña en otro país”. Ahora te das cuenta, en el 2015??? Ya te ha costado descubrirlo
— Malcolm iXa 🔻 (@ideiazabaldu) September 21, 2015
—¿Nos fusionamos ICV y Podemos?
—Vale, ¿qué podría salir mal? pic.twitter.com/P9jTmDJpDb— Osaba Oriol * (@aranagoiri) September 17, 2015
Amic antisistema, si la UE se sent alleugida per la victòria d’Alexis Tsipras i Syriza, tu no pots estar content.
— Autobús de Campanya (@encampanya) September 21, 2015
https://twitter.com/DonbeRabosa/status/645604964077838337
No cal dir que el canidat del PP, el racista Xavier Garcia Albiol, les seves limitades capacitats argumentatòries i nul·la coherència han tingut també gran acceptació:
Xavier G Albiol denuncia q la Generalitat adoctrina niños. Y lo hace en un parque de bolas lleno de globos del PP pic.twitter.com/XhhDT6strl
— Fernando Berlín (@radiocable) September 25, 2015
Rajoy y Albiol han invitado al mitin final a Sarkozy, porque líderes amigos no imputados por corrupción no había ninguno libre este finde.
— gerardo tecé (@gerardotc) September 25, 2015
A mesura que els dies passaven, des de l’espanyolisme s’intensificava el desplegament d’amenaces i auguris suposadament nefastos en cas que les opcions en teoria partidàries de la independència guanyessin.
La resposta es dividia en dues cares, per una banda els partidaris del sobiranisme transversal de Junts Pel Sí feien grans esforços per desmentir les prediccions de sortida de la UE, de l’OTAN, de marxa dels bancs, o el suport de diferents mandataris internacionals a l’Estat espanyol, entestats a defensar que en una Catalunya independent com ells la volen tot seguiria igual, rebria el suport i bendicció dels mateixos dèspotes i seria admesa als mateixos clubs internacionals de criminals. Alguns comentaristes han fet també conya amb aquest entusiasme business-frinedly, europeista i atlantista.
Hola Pep #BuidemSabadell pic.twitter.com/SRXfPvd7Cq
— ✨🏳️⚧️🏳️🌈𝖕x𝖓𝖘𝖎 🏳️🌈🏳️⚧️✨ (@carlesponsi) September 18, 2015
Tírame del dedo pic.twitter.com/9Dnbs5DcUs
— elbaronrojo (@elbaronrojo) September 14, 2015
Per altra banda, usuaris de l’esquerra independentista, de sectors socialment contestataris i no poca gent corrent aplaudia o es mofava d’aquestes amenaces, tot assenyalant la significació rupturista d’una opció independentista, si es planteja realment, que genera una resposta tant virulenta d’empresaris, banca, militars, líders i organismes del capitalisme global. En general, la resposta a la campanya de la ‘internacional del susto’, com l’anomenà irònicament Antonio Baños, ha estat més aviat de mofa i burla.
És a dir que en un sol moviment ens petem l’Estat espanyol, sortim d’europa i fotem fora els bancs? Jodert quin ressacón el 28S.
— senyor ayen (@ayen_de_3) September 18, 2015
@odradek1 …encara que diuen que fa molt de Freud fora d’Europa: ja fem amb els Països Catalans, des de Lacan fins a Perpinyà!
— Manel Ollé 💭 (@mnlolle) September 21, 2015
Fora de la UE i de l’OTAN, sense banca que robi… però si amb la independència tot són avantatges! Com pot haver-hi indecisos encara? Com?
— Ferran Cobo (@ferrancobo) September 18, 2015
Els bancs entrant per la Diagonal.
— Dolors Boatella (@DolorsBoatella) September 18, 2015
I los del MacDonals no marxaràn a un Catalunya independent?
— Lo Rector d’Anyós (@fraijunoy) September 21, 2015
Una Catalunya independent sortiria de copes.
— Dolors Boatella (@DolorsBoatella) September 17, 2015
https://twitter.com/trairetandorra/status/644936328212295680
http://t.co/z76eIhvrnc cançó del dia. Dedicat a la parella oliu feiné mentres fan les maletes. Bon vent i banca nova, cooperativa i popular
— Antonio Baños (@antoniobanos_) September 18, 2015
https://twitter.com/da_pedralbes/status/645105425550061568
A mi això de les amenaces apocalíptiques sobre la independència em recorda molt a l’efecte 2000. Ho recordeu? Vam morir tots.
— Àtoms i lletres (@atomsilletres) September 25, 2015
Isidre Fainé creuant l’Ebre pic.twitter.com/ldF9gZkqwE
— ✨🏳️⚧️🏳️🌈𝖕x𝖓𝖘𝖎 🏳️🌈🏳️⚧️✨ (@carlesponsi) September 18, 2015
Marxaran els bancs i la UE, i les grans empreses. És genial, encara votaré jo també.
— Ésser ⛈️🌿 (@un_esser) September 18, 2015
https://twitter.com/AdriPujol/status/646021679223828480
Especialment glorioses i motiu de profuses rialles han estat algunes intervencions estel·lars de grans líders espanyols, com les de Mariano Rajoy i les seves inconnexes i absurdes declaracions, ja prou humorístiques de per si, objecte la riota generalitzada.
– Un vaso es un vaso y un plato es un plato.
– Haberlo dicho antes, cojones: NOS QUEDAMOS.— gerardo tecé (@gerardotc) September 23, 2015
RTVE propone a sus trabajadores jurar la bandera de España. http://t.co/ov3XXF0FNE pic.twitter.com/W4pb6GD2h4
— el jotapé 🤖🚀 (@jotape) September 23, 2015
En mi pueblo, este tipo de personas reciben una paga #RajoyEnOndaCero
— Juan Valdivia García (@jvaldiviagarcia) September 22, 2015
També les de Felipe González, que pocs dies després d’afirmar que el dictador feixista Pinochet era més respectuós amb els drets humans que el president veneçolà escollit a les urnes (potser confonent els drets humans amb els privilegis de les companyies multincionals per qui treballa), apareixia en campanya un dia comparant els independentistes amb nazis o feixistes i l’altre amb Stalin, tot per atacar el dret a l’autodeterminació.
https://twitter.com/HoneckerRDA/status/646796308259303424
https://twitter.com/HoneckerRDA/status/646799490226212864
La gran aportació de Felipe González a la democràcia mundial és la calç viva.
Tot un progressista!— Manel DUI Alcàcer (@Meinelx) August 30, 2015
¿Se ha afiliado ya Felipe González a VOX?
— Norcoreano (@norcoreano) September 18, 2015
Entre els motius de befa destaquen també alguns episodis especialment renombrats de la campanya, com els diferents debats televisius, els “espais compensatoris” imposats per la junta electoral espanyola, les visites de Rajoy en algunes localitats catalanes, benvingudes amb xiulades pels veïns, o la baralla de banderes al balcó de l’ajuntament de Barcelona, que va generar tot un ventall de bromes, inclosa la d’un inusualment inspirat Jordi Cañas, que semblava haver-se pres amb humor la seva imputació per corrupció recentment estrenada.
Audiències mínimes dels espais compensatoris. Ja sabem algo més de la misteriosa majoria silenciosa. No es manifesta, i tampoc mira la tele.
— txpr (@gamarustrempoli) September 21, 2015
Eres más corto que un paseo de Rajoy por Reus.
— Alice 🤷♀️💜🙋♀️ (@Comunase) September 22, 2015
President armat, president respectat. pic.twitter.com/OOMGJzBBNX
— maximumclatellot (@maximclatellot) September 23, 2015
— Dolors Boatella (@DolorsBoatella) September 24, 2015
¿Y la bandera europea? pic.twitter.com/ZRb2mMqRpk
— Love Will Tear Us Aznar (@lwtuaznar) September 24, 2015
Alfred Bosch ha tendido a secar hoy el vestido de Karmele Marchante en el balcón del Ayuntamiento de @barcelona_cat pic.twitter.com/drYTx08NOM
— Jordi Cañas (@jordi_canyas) September 24, 2015
Ayer los del PP, en el Ayuntamiento de Barcelona: “Dejadnos, dejadnos colocar nuestra bandera” pic.twitter.com/WXZHcd4nYh
— Bob Estropajo (@BobEstropajo) September 25, 2015
També els candidats de la CUP han rebut bromes, que ells mateixos han fomentat amb una campanya on l’humor ha fet acte de presènciae en el famós vídeo de la camioneta, també pel seu tarannà diguem-ne desenfadat, o per alguna patinada. I fins i tot l’entusiasme i frenesi electoralista a les xarxes socials, inclòs el de molts portaveus de l’activisme social i polític més abrandat i revolucionari, ha merescut els dards irònics d’altres comentaristes un punt més escèptics o descreguts.
https://twitter.com/zuvielzirkus/status/645353602609999872
https://twitter.com/manueIdelgado/status/647345919004909568
https://twitter.com/DonbeRabosa/status/645691222372192257
https://twitter.com/Xavinoriguis/status/647383903578288128
Si m’he de seguir llevant a les set, no és la meva revolució.
— maximumclatellot (@maximclatellot) September 25, 2015
