Les Terres de l’Ebre tornen a estar en peu de guerra. L’ajuntament d’Ascó va aprovar dimarts 26 de gener la candidatura per acollir el cementiri nuclear al poble, amb els vots favorables dels regidors del PSC i CiU i un resultat final de set a favor i dos en contra. Mentrestant, a l’exterior de l’ajuntament es concentraven nombrosos veïns i veïnes, tant del poble com de la comarca, per mostrar la seva oposició al cementiri nuclear.
Nombroses entitats i organitzacions polítiques han mostrat des del primer moment el seu rebuig al cementiri nuclear.
La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha criticat durament que la decisió de posar el cementiri nuclear a Ascó (la Ribera d’Ebre) sigui tan sols d’un govern municipal, quan ja fa temps que s’ha demostrat “que la radioactivitat no respecta les fronteres entre els pobles”. Així com el fet que el govern de l’Estat “doni llibertat a una sola població perquè hipotequi el futur d’unes terres ja prou castigades per impactes ecològics importants amb la presència de centrals tèrmiques i nuclears”. És per això que la CANC considera que aquesta decisió és “irresponsable i antidemocràtica”.
A més, també han recordat que hi ha un acord del Parlament en què s’hi oposa explícitament. “Volem que es respecti l’acord del Parlament. No tractarem del problema dels residus sense un calendari de tancament de les centrals nuclears socialment acordat”, conclouen. Han recalcat el fet que es tracta d’unes terres “ja prou castigades per impactes ecològics importants amb la presència de centrals tèrmiques i nuclears”.
L’alcalde d’Ascó s’ha de defensar públicament
L’alcalde d’Ascó, Rafel Vidal, ha hagut de defensar-se de les nombroses crítiques rebudes i ha al·legat que l’aprovació d’allotjar el magatzem nuclear s’ha fet per “responsabilitat” i com una aposta pel futur econòmic del poble i de la comarca. Vidal ha assegurat que “no és per diners” sinó per garantir al municipi i a la comarca la creació de llocs de treball.
A més, per justificar el cementiri nuclear, l’alcalde d’Ascó l’ha comparat amb els “grans beneficis” que, segons ell, han comportat per al municipi i la Ribera d’Ebre les dues centrals nuclears d’Ascó. Apaguem les Nuclears, però, ha deixat clar, però, que l’alcalde està “tergiversant la realitat” i que “intenta confondre intencionadament a la ciutadania per justificar el seu si” doncs “la Ribera d’Ebre és la comarca catalana amb el PIB per càpita més alt (fruit dels alts rendiments econòmics de les centrals nuclears: 1,2 milions d’euros nets al dia de benefici per a les empreses elèctriques), però la comarca que compta amb el percentatge més elevat de població que viu en la pobresa (un 17’4% de la població de la comarca, segons l’Anuari de la Pobresa de Caixa Catalunya de l’any 2002)”.
Montilla s’ha d’acabar posicionant
L’aprovació de la candidatura ha comportat un debat públic en el sí del govern i partits polítics parlamentaris. Els regidors de CiU i PSC no han fet cas de les direccions nacionals dels partits, i han ignorat l’oposició del govern, cosa que ha portat a CiU a obrir un expedient informatiu als seus regidors, mentre que el PSC ha decidit no prendre cap mesura. D’altra banda, ERC i ICV han fet pública des del primer moment la seva oposició a la candidatura i han pressionat el president Montilla perquè fes pública la seva posició.
Tot i que no ha estat fins a finals de gener i després de la forta pressió social, el president de la Generalitat del Principat, finalment ha mostrat la seva oposició a la candidatura d’Ascó al cementiri nuclear. Això sí, ha deixat clar que “Espanya necessita un magatzem temporal centralitzat (MTC), que ara no té, com ja funciona en altres països”.
Els motius del no al cementiri
1. El 79% de la població que viu en municipis que formen part de l’AMAC (Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears) a Catalunya, i els seus ajuntaments han aprovat mocions de rebuig al cementiri de residus radioactius als seus plenaris.
2. Els Consells Comarcals que han aprovat mocions contra l’ATC representen el 70% dels Consells Comarcals de la demarcació de Tarragona.
3. El Parlament de Catalunya va aprovar una resolució de rebuig a l’ATC instant al govern de la Generalitat de Catalunya a fer el que calgui per evitar la seva ubicació a Catalunya.
4. Les comarques de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, i per extensió el Principat, ja ha contribuït amb escreix amb la seva quota de nuclearització respecte a la resta de l’Estat, per ser la CCAA amb més reactors nuclears, i les comarques de les Terres de l’Ebre el territori amb més instal·lacions energètiques de Catalunya i de l’Estat Espanyol.
5. El risc, el perill i la hipoteca a llarg termini que suposa el dipòsit de milers de tones de residus de molt alta radioactivitat que tenen una activitat de milers d’anys, que pot afectar fins i tot a la salut dels ciutadans.
6. La decisió d’ubicar el cementiri nuclear no pot recaure únicament en mans de la majoria simple del consistori d’un sol ajuntament, donat que les conseqüències afecten a tota la comarca.