El petroli tendeix a exhaurirse, però l’expansió de la societat de consum capitalista provoca un constant augment de la demanda. Si un bé és cada volta més escàs però alhora més necessitat per més gent, és clar que el preu del producte augmentarà. Això ha passat amb el valor del barril de petroli en els darrers anys. El cim es va tocar a l’estiu de 2008 amb 147$ el barril brent, i el 2012 amb 126$ per barril. Però en l’últim any l’evolució ha estat la inversa.
Efectivament, el 2014 el preu del petroli no ha deixat de caure i avui el barril de Brent se situa en els 83$ i no sembla haver tocat fons. Les raons d’aquesta tendència són ben senzilles: un increment de l’oferta acompanyat per rebaixes artificials en els preus. Mirarem d’explicar- nos.
Per una banda, la posada en funcionament del fracking i tecnologies associades, sobretot als Estats Units, ha permès reduir molt la demanda de petroli. Fins al punt que l’expansió d’aquesta agressiva pràctica per obtindre gas natural es troba en entredit, ja que en aquests moment es produeix per damunt d’allò previst.
Per altra banda, i com a conseqüència, l’Aràbia Saudita mira d’aturar l’expansió del fracking mantenint una política de preus baixos. Aquesta rebaixa «artificial» vol també castigar Rússia -aliada de Síria i pròxima a l’Iran, enemics dels saudites- en un moment en el qual el gegant euroasiàtic, que alhora és un gran productor de gas, es troba afeblit per la crisi d’Ucraïna.
A més a més, trobem l’acció distorsionant de l’Estat Islàmic (ISIS). Els gihadistes, finançats en gran part per l’Aràbia Saudita, s’han fet amb el control del 60% del petroli sirià. En total produeixen uns 100.000 barrils diaris que venen a un preu d’entre 40 i 60 $ per barril. Un suculent negoci del que treuen entre 1 i 3 milions de dòlars al dia, i que no seria possible sense la concurrència de Turquia i Israel (aliats regionals dels Estats Units), estats a través dels quals troba sortida el petroli gihadista.
Per últim, la recessió prevista per enguany a la Unió Europea, unida amb el menor creixement econòmic previst a Xina, fan que la demanda s’haja reduït i també contribueix a la baixada general del preu.
El panorama resulta incert ja que, aparentment, topen interessos d’estats aliats, lobbys i especuladors del petroli, i tot adobat amb l’acció bàrbara i desestabilitzadora d’ISIS i la invasió encoberta de Síria i Irak. També resulta interessant comprovar com el preu de la benzina que arriba als nostres vehicles no ha baixat de manera substancial, com sí ho ha fet el del petroli refinat.
