Han calgut trenta-huit anys perquè la ciutat d’Alacant reconega, oficialment, la figura de Miquel Grau, una de les moltes víctimes de l’ultradreta tardofranquista i tot un símbol de la lluita per les llibertats i la justícia social durant l’anomenada transició als Països Catalans.
En una sala plena de gom a gom, el proppassat 30 de juliol, en el primer ple ordinari celebrat a la capital del sud, es va acordar concedir a Miquel Grau la Medalla d’Or de la ciutat, a petició del grup municipal de Compromís. “Massa tard” es lamentava Aquil·les Rubio, membre del Casal Tio Cuc d’Alacant i assistent al ple, “però més val tard que mai”. Entre els present hi eren també els familiars de Miquel Grau que, amb la resta d’assistents, esclataren en un fort aplaudiment quan fou aprovada la moció per unanimitat dels regidors.
En les diferents intervencions, tant de l’equip de Govern com dels assistents, es va remarcar el caràcter feixista de l’atac i es va demanar un major reconeixement, com poguera ser la instal·lació d’una placa en el lloc on fou abatut o dedicar un carrer a la seua memòria. També es va proposar que la Generalitat li concedira a títol pòstum una Alta Distinció. Cal no oblidar que moltes d’aquestes iniciatives havien sigut proposades en legislatures anteriors, però el Partit Popular les havia obstaculitzades sistemàticament.
“Per cridar ‘Vull l’Estatut’ a Miquel assassinaren”
Miquel Grau era militant del Moviment Comunista del País Valencià. Els dies previs a la Diada del 9 d’Octubre, isqué a encartellar la convocatòria de la que havia de ser la manifestació unitària més important de totes les forces antifranquistes. Mentre creuaven la plaça dels Cavalls, en un barri tradicionalment conservador d’Alacant, fou alcançat en el cap per un maó llençat des del terrat per Miguel Ángel Panadero Sandoval, vinculat a Fuerza Nueva.
Després d’estar 10 dies en coma, Miquel Grau va morir el 16 d’octubre de 1977. Tot i que una comitiva de vora deu mil persones es va aplegar per a l’ocasió, “no poguérem dir-li adéu” -com explica la cançó d’Al Tall- perquè la policia requisà el fèretre.
I, tot i que el seu assassí fou detingut i condemnat a presó, isqué pocs anys després en virtut d’una amnistia del Govern d’Adolfo Suárez.
De fet, fa un parell d’anys, el 2013, un diari d’àmbit estatal informava que Miguel Ángel Panadero estava exercint de procurador a la ciutat de València, i que, curiosament, la seua cosina s’havia casat amb José Fernández Cerrá, un dels tres condemnats pels assassinats dels advocats d’Atocha.
Homenatge anual del Casal Tio Cuc
Els col·lectius de l’esquerra independentista d’Alacant han sigut una part important en la reivindicació de la figura de Miquel Grau. Amb motiu del 30 aniversari de la seua mort, el 2007, ja van organitzar un emotiu homenatge a la plaça dels Cavalls. I des del 2011, el Casal Tio Cuc commemora anualment la tràgica mort. Aquil·les Rubio ha assegurat a L’Accent, que, tot i el reconeixement institucional, aquest homenatge popular es continuarà fent.
Tot seguit reproduïm un article publicat a L’Accent pel propi Aquil·les Rubio amb motiu de l’homenatge del 2013.
Emotiu homenatge a Miquel Grau
Aquil·les Rubio, L’Accent 259, octubre de 2013
“Miquel Grau no és el nostre heroi, ni un màrtir, ni cap símbol. Miquel Grau és, 36 anys després del seu assassinat, simplement i planera, un més de nosaltres”. Amb aquestes paraules el Casal Popular Tio Cuc d’Alacant inicià el passat 5 d’octubre el tercer homenatge a Miquel Grau, el jove militant del Moviment Comunista del País Valencià assassinat per un feixista a la Plaça dels Cavalls de la ciutat quan penjava cartells convocant a la Diada del Nou d’Octubre de 1977. “Ens ha acompanyat en cada reunió manifestació o enganxada de cartells, com ens acompanyen els socarrats de Xàtiva, els resistents de Barcelona en 1714, els refugiats del port d’Alacant o els empresonats al Camp dels Ametlers el 1939”. A més de l’homenatge a Miquel Grau, el Casal Popular Tio Cuc celebrava el seu segon aniversari, amb un fita que connecta directament el passat, el present i el futur de les lluitadores de la ciutat. “No som, però, hereves de la derrota ni de la mort, sinó de la lluita, la resistència, l’amor i la generositat que només saben oferir les filles de la classe treballadora”. Més de 100 persones s’aplegaren a la Plaça dels Cavalls i, acompanyades de la dolçaina i el tabal, els Nanos i Gegants del Raval Roig, els poemes de Vicent Andrés Estellés, les paraules del Casal i l’emoció i el record de Llum Quiñonero, periodista, antiga militant del Moviment Comunista del País Valencià i amiga de Miquel Grau.
“Us convoquem a les centenars d’encartellades, reunions, assemblees, xarrades, manifestacions, piquets, concentracions, festes, sopars, recitals, concerts i vagues que realitzarem entre aquest octubre de germanor o l’octubre de 2014, que ens haurà acostat un poc més a la utopia”. Amb aquestes paraules finalitzava l’homenatge a Miquel Grau, havent recordat també la figura d’altres militants, joves i treballadores assassinades pel feixisme, tant al País Valencià com a la resta d’Europa. I començava la cercavila que conduïa els assistents fins al concert de Pep Gimeno, “Botifarra”. El de Xàtiva no deixà un seient lliure al Saló d’Actes de l’Institut Jorge Juan; 200 persones s’amararen de tradició en el primer concert del cantador a la ciutat. Abans, els membres del Casal Popular Tio Cuc havien agraït les desenes de persones que en aquests dos anys han treballat amb despreniment i entusiasme en aquest projecte que, a més, presentà la iniciativa “Fem el salt”, amb l’objectiu d’arribar al centenar d’associades i augmentar la qualitat de les seues propostes i la participació. L’homenatge a Miquel Grau i el concert del Botifarra ha estat la primera, i exitosa, passa.
