Sumar els vots de les municipals barcelonines a la candidatura d’ICV a la Diputació. Això és el que ha acordat la coalició Guanyem en el seu procés negociador per a bastir la candidatura a l’ajuntament de Barcelona. Aquest era un dels elements clau del procés de negociació per a bastir aquesta coalició entre ICV, Podemos, Procés Constituent i un grup d’independents encapçalat per Ada Colau. Això es desprèn del document elaborat pel Procés Constituent, sobre els acords a què havia arribat la comissió negociadora dels diferents agents de la coalició, que avui s’ha filtrat a diversos mitjans, entre els quals L’ACCENT. Aquests acords han de ser ratificats en un plenària de la coalició però compten amb l’aval previ de tots els agents.
Els 5 consellers comarcals que ICV té al Barcelonès depenen en molta part dels vots de Barcelona. Així mateix, la meitat dels seus 4 diputats a la Diputació de Barcelona estan també lligats als vots obtinguts al consistori. Actualment ICV és la quarta força política al ple de la diputació.
La batalla pels llocs de representació als consells comarcals i diputacions acostuma a ser una batalla soterrada però intensa. El fet que aquests llocs s’escullin per elecció indirecta fa que els diversos partits s’empesquin fórmules per a poder aplegar també en el seu còmput el vot de candidatures independents.
Així, el PSC té associada la marca Progrés Municipal, que li serveix per aplegar desenes de candidatures independents, especialment a les comarques d’interior. ERC, al seu torn, fa servir la marca Acord Municipal, mentre que ICV fa servir la marca Entesa (de nom extès Entesa pel Progrés Municipal). En el cas d’ICV aquesta estratègia li havia permès sumar la representativitat de més d’un centenar de candidatures i diverses alcaldies. Actualment, Entesa pel Progrés Municipal aporta a ICV 43 candidatures independents. Aquesta sigla, Entesa, seria la que acompanyaria el nom de la coalició encapçalada per Ada Colau.
Pel que fa a les candidatures que orbiten al voltant de la CUP i del municipalisme alternatiu, encara no s’ha fet el debat sobre com articular les diferents realitats organitzatives per accedir a consells comarcals i diputacions, ni quines d’aquestes realitats hi participaran. La principal incògnita és el paper de les CAV, que actualment tenen un conseller comarcal de Vallès Occidental i prop de 14.000 vots.
ICV també prestarà els diners per a la campanya
El pes específic de l’estructura d’Iniciativa en el projecte es plasma també en el model de finançament de la campanya. L’acord al que han arribat els diversos agents de la comissió negociadora, que ha de ser ratificat per una assemblea plenària, és que sigui ICV qui avanci els diners per a la despesa electoral. Posteriorment, ICV recuperarà aquests diners amb les subvencions electorals i part dels ingressos del grup municipal. A canvi, el finançament que rebrà la candidatura de les institucions es repartirà en quotes per a les diverses organitzacions que formin la coalició.
Aquest model de finançament pot posar en entredit el propi codi ètic de la formació, en que no es permet l’endeutament amb “crèdits bancaris que puguin coartar la independència política de la candidatura”. El finançament d’ICV, font del finançament de Guanyem, prové en bona part del crèdit bancari. En el darrer informe sobre finançament a partits polítics fet públic per la Caixa el 2011, ICV devia prop de 15 milions d’euros a la totpoderosa entitat financera.
Tot i l’important pes orgànic que té ICV, segons es desprèn del document del Procés Constituent sobre els acords de la comissió negociadora, ha hagut d’afluixar pel que fa al pes polític. En la batalla pels primers llocs de la llista, l’ambient polític creat pel documental Ciutat Morta ha dut a Ricard Gomà a renunciar a tornar a presentar-se a les eleccions i sembla que ICV renunciarà també al segon lloc de la llista, per ocupar el tercer. Laia Ortiz, Dolors Camats o Janet Sanz són les tres candidates a aquest lloc. D’aquesta manera, no hi figuraran cap dels dirigents d’ICV que van tenir càrrecs de responsabilitat en governs municipals.
Aquesta aliança amb pes específic per a ICV genera un escenari excepcional pel que fa a Podemos. Tot i que la tònica general arreu de l’estat és defugir els pactes polítics amb IU, a Barcelona l’acord amb ICV lliga la formació liderada per Pablo Iglesias a una força política que proporcionalment ha gestionat molt més poder a les institucions que la seva homòloga espanyola.