Una empresa canadenca instal·la una fàbrica pionera al Alto Paraná
La companyia Group CIC Resources Inc., a través de la seua filial paraguaiana Metálicos y No Metálicos Paraguay S.R., inaugurà el passat agost una planta pilot a la localitat de Minga Porá (Alto Paraná, Paraguai). Després d’unes prospeccions i estudis inicials que s’han allargat dos anys, els tècnics afirmen haver descobert un filó considerable de titani que podria convertir el país en un dels principal productors de diòxid de titani, utilitzat principalment en la producció de pintures i plàstics, així com en paper, tinta d’ impressió, cosmètics, productes tèxtils, farmacèutics i alimentaris. També es un element preuat en la indústria aeroespacial, aeronàutica, militar, petroquímica, agroindustrial o automobilística.
Però, al terme municipal de Minga Porá, no tothom està d’acord amb aquesta nova activitat econòmica. La comunitat Lote 8, a escassos 5 km de la planta, està formada per unes 80 famílies de xicotets propietaris que ocuparen a la dècada dels 80 i 90 terres ermes, conegudes com mal habidas. Front el model especulatiu predominant a la regió, centrat en la soja transgènica i altres productes per l’exportació, aquestos camperols conreen la terra de manera sostenible, aposten per la producció ecològica i els cultius tradicionals tot cercant la seua sobirania alimentària.
La comunitat es troba envoltada d’immensos camps de soja, pertanyents la majoria d’ells a colons brasilers, i està exposada a les fumigacions intensives amb agrotòxics que s’apliquen als monocultius intensius. Ara cal sumar aquesta nova dificultat que fa perillar aquesta experiència cooperativa de reconstrucció de la comunitat camperola paraguaiana i la defensa d’una identitat i mode de vida.
La situació interna dels productors de Lote 8 és diversa: mentre que una part d’ells té reconeguda la propietat jurídica, altres encara no són “legalment” amos del seu tros de terra. Aquest factor ha fet aflorar diferències i tensions a l’hora d’afrontar la lluita contra la fàbrica. Malgrat tot, el Consell de la comunitat s’ha posicionat clarament en contra de la instal·lació i ha iniciat les primeres mobilitzacions.
En una assemblea celebrada a finals d’agost, els components de la comunitat exposaren els seus temors pel futur immediat així com el desconeixement pel que fa a les conseqüències mediambientals i les relacionades amb la salut que pot tindre l’explotació del titani. Dues són les iniciatives que acordaren: en primer lloc, la defensa íntegra del territori i de la gent, siga quina siga la seua situació legal. Com s’arribà a afirmar aquí no entra nadie, esta tierra es paraguaya. Per altra banda, es va decidir encetar una campanya d’abast internacional que denuncie la situació de perill a la que es veuen exposats.
Miguel i Martín Martínez, dos dels dirigents comunitaris afirmen: Els arguments utilitzats per l’empresa i els polítics aliats (l’alcalde, Pedro Ojeda, i el governador departamental, Nelson Aguinagalde) són els habituals. Diuen que serà una font de riquesa, proporcionarà llocs de treball per a la zona etc. El que no expliquen són les repercussions a llarg termini, ni tampoc els importa la defensa de la seua gent. L’Estat som el poble i això ho obliden fàcilment.
Tierras mal habidas, un llimb legal
Aquesta definició engloba tota una sèrie de terres pertanyents a l’estat que varen ser mal venudes, regalades en forma de lleialtats polítiques a grans propietaris o, directament, furtades. Aquest procés s’encetà després de la Guerra de la Triple Aliança (1864-70) amb el govern de Bernardino Caballero (1880) i es va expandir i consolidar amb la dictadura del general Stroessner.
Amb la transició democràtica, lluny de buscar mecanismes jurídics i constitucionals per a la seua recuperació, es continuen denunciant irregularitats comeses amb les escasses terres públiques que sobreviuen .
Actualment es calcula que hi ha 8 milions de hectàrees de tierras mal habidas, algunes han esdevingut latifundis convertits en grans propietats ramaderes o en interminables extensions de soja. La recuperació d’aquestes terres mai ha sigut una prioritat en l’agenda dels governs malgrat algunes tímides actuacions del INDERT (Instituto Nacional del Desarrollo Rural y de la Tierra).
La concentració de terres en mans de poques famílies ha generat històricament un drama social al Paraguai: creixent pobresa, marginació social i la humiliació del camperolat que no disposa de terres per a treballar. A més, de l’estigma social que identifica el treballador rural com “malfeiner i corrupte”.
El xicotet productor és la principal víctima d’aquesta situació ja que sense una reforma agrària estructural no serà possible una reactivació d’aquest sector econòmic, així com plantejar alternatives viables al model especulatiu i exportador de la soja
ASAGRAPA, la lluita per la terra
L’ Asociación de Agricultores del Alto Paraná és una de les organitzacions camperoles punteres en l’ocupació de terres, l’organització de comunitats camperoles i la producció ecològica. Nascuda l’any 1984 arran d’un projecte conegut com PAC (Programa de Ayuda Cristiana) es va reorientar pocs anys després desvinculant-se de l’església i adoptant una clara postura política. A la dècada dels 90 s’enceta una dinàmica d’ocupació massiva de terres i des d’aqueix moment compta amb afiliats en més de 50 comunitats: Puerto Indio, Chino Kue, Minga Guazú, La Amistad, Tembiaporá, Barro Negro, Lote 8 …
La comunitat de El Triunfo és, sense dubte, l’experiència més reeixida. Ocupada el 1989 és la comunitat on resideix el líder d’ASAGRAPA, Tomás Zayas i on s’ha consolidat el model base que proposa l’associació per a la resta de les comunitats. Es basa fonamentalment en la propietat comunitària de la terra, la producció per a la subsistència, la comercialització de l’excedent i la democràcia interna
ASAGRAPA té la seu a la ciutat d’Hernandarias, a pocs quilòmetres de la capital departamental Ciudad del Este. Les seues humils instal·lacions serveixen com allotjament de camperols que s’acosten a resoldre tràmits, xicotet mercat de productes tots els caps de setmana, local d’assemblees i formació o centre del ganivet jurídic per afrontar la repressió de la màfia sojera.
