[bar group="860×106"]

La creu de ferro

L’any 1977 Sam Peckinpah, el director de cinema nord-americà, presentava el seu film Cross of Iron estrenada a l’Estat espanyol com a La cruz de hierro. El film, excessivament valorat pel públic, és una història farcida de combats i morts que no acaba d’entrar en l’anàlisi social i psicològic dels personatges.

Ara bé, Peckinpah, malgrat les seues errades, aconseguí mostrar el fenomen bèl·lic des d’un punt de vista crític i antibel·licista, que junt altres destacables i pocs exemples més, s’allunyava del propagandisme militarista que les produccions de Hollywood portaven promocionant des de la dècada dels anys quaranta.

Molt menys coneguda pel públic és la novel·la original, Das Geduldige Fleisch, en la que amb poca veracitat s’inspira la cinta. La novel·la, rebatejada comercialment després de l’èxit de la pel·lícula com a Cross of Iron, fou publicada l’any 1955 per l’escriptor Willi Heinrich. L’autor alemany va néixer a la població de Heidelberg l’any 1920 i participà a la Segona Guerra Mundial com a soldat de transmissions destinat al front rus on fou ferit en cinc ocasions. D’aquesta violenta experiència s’inspirà per escriure la seua novel·la de major ressò i èxit de lectors. Heinrich va morir el 12 de juliol de 2005 a Dobel, Baden-Württemberg, Alemanya.
Al text Heinrich ens parla de les relacions que s’estableixen entre els soldats en temps de guerra i de com els afecta i els influeix mentalment fent-los canviar com a persones. L’acció s’estableix al nucli d’una secció d’infanteria alemanya a finals de l’any 1943, en plena retirada de la desfeta d’Stalingrad, quan la confiança dels soldats respecte del feixisme començava a decaure, i amb ell, el paradigma de l’agermanament entre les classes que feia servir el discurs oficial en pro d’uns suposats interessos nacionals, realment associats al benefici de la burgesia alemanya. Serà d’aquesta falsa realitat, pregonada pel feixisme i al començar aquest a enfonsar-se, quan començaran a mostrar-se més clarament les contradiccions d’interessos de classe entre els treballadors i la burgesia aristocràtica fent-se realitat el conflicte mitjançant la lluita de classes. Aquesta classificació classista de la societat entre burgesos i proletaris es reprodueix també a l’estructura militar de l’exercit de qualsevol estat burgès on els proletaris formen la tropa i els fills de la burgesia aristocràtica exerceixen l’autoritat. Llavors és en temps de crisi quan aquesta autoritat comença a qüestionar-se i manifestar-se el conflicte que evidentment acaba per esclatar. El darrer aspecte s’exemplifica en la novel·la amb claredat al voltant de dos personatges que són el nucli principal sobre el que gira tota la trama. Per una part trobarem al sergent Rolfe Steiner, d’extracció popular i a la pràctica clarament definit pels seus interessos classistes com a treballador, front als interessos burgesos representats pel capità Stransky, aristòcrata d’origen prussià. L’enfrontament, manifestat entre les relacions de dos personatges, acabarà afectant i implicant a la resta de la companyia i del batalló obligant a agrupar-se i decantar-se d’un costat a cada element d’acord amb els seus interessos personals i de classe. L’acció militar al front de l’est i al si de la companyia serà el fil conductor que precipitarà a l’enfrontament personal dels dos personatges que es resoldrà violentament al final del text.

La manca de l’aspecte classista en l’enfrontament, la baixa incidència en l’explicació del comportament dels personatges i l’alteració de la trama són els aspectes a criticar de la versió cinematogràfica que com ja s’ha mencionat no deixa de ser un barrejat de sang i trets amb escenes inspirades en la novel·la que dificulta el fil conductor de la història.

 

FITXA TÈCNICA
Autor: Willi Heinrich
Títol: La cruz de hierro
Editorial: Inèdita Editores
Lloc: Barcelona     Any: 2008


[bar group="860×106"]