La crisi desemmascara els plans especulatius al voltant del TAV
El Ministeri de Foment ha acceptat que l’estació del Tren d’Alta Velocitat de la Sagrera de Barcelona es pagui amb diners previstos a l’Estatut, que ha d’aportar l’Estat. Aquest acord entre l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la ministra de Foment, s’ha dut a terme per una falta de finançament de l’obra. I és que el Ministeri de Foment pretenia obtenir els diners necessaris amb l’operació urbanistico-especulativa prevista per al voltant de l’estació, on es faran milers de pisos i hotels. Els últims mesos, però, arran de la crisi en el sector immobiliari, els terrenys s’han devaluat i la construcció s’ha vist amenaçada.
Aquesta situació, doncs, ha posat al descobert el rerefons especulatiu de l’arribada del TAV a Sant Andreu, l’última gran zona amb terreny urbanitzable de Barcelona. I és que el pressupost per construir l’estació intermodal de la Sagrera és de 600 milions d’euros, dels quals el Ministeri de Foment preveia obtenir-ne més del 60% amb el benefici de la venda dels hotels i oficines que es faran al damunt de l’estació. I encara cal sumar-hi la revalorització del sòl de tota la zona i la construcció de milers de pisos que comporta el Pla Sant Andreu-Sagrera, planificat en paral·lel al a construcció de l’estació del TAV, però que ja fa anys que ha començat.
Un pla urbanístic que les entitats i associacions de veïns de la zona ja fa anys que critiquen, doncs no té previstos tots els equipaments educatius, sanitaris, culturals i socials necessaris per a uns barris que ja en són deficitaris abans de la construcció de milers de pisos nous.
