1.- La burgesia del segle XVIII necessitava dominar la complexitat de les contradiccions entre Estats, de les resistències de les classes explotades i dels pobles envaïts pel seu colonialisme, etc., en un context de descobriments geogràfics. La Geopolítica irrompé sota aquestes pressions,però l’essència venia d’abans. En el segle I, Quint Curci Ruf feu parlar així a Alexandre Magne: «No és duradora una dominació quan s’aconsegueix amb l’espasa, en canvi, l’agraïment dels beneficis és etern». La geopolítica de les classes dominants està reflectida en aquestes paraules: violència i benefici.
2.- Tanmateix, no va ser fins a mitjans del segle XIX, amb la formació del materialisme històric, que la geopolítica es va trencar en dos mètodes contraris: Un, el burgès que prioritza el paper del seu Estat, del seu exèrcit, de la geografia i de les comunicacions tal qual les modifica i les crea el capital, etc., tot rebutjant la dialèctica amb les contradiccions socioeconòmiques, amb les lluites de classes i nacionals que elles mateixes provoquen. I un altre, el marxista, que integra qualsevol problema dins de la totalitat concreta en la qual està objectivament inserit com a subproblema; totalitat concreta que sempre, en última instància, depén de les contradiccions socioeconòmiques i de la lluita de classes entre el capital i el treball en l’essència genètico-estructural, encara que no semble ser així en la forma externa, en la singularitat historico-genètica.
3.- Un exemple: l’imperialisme anomena «invasió criminal» la intervenció especial de Rússia contra el nazisme, contra la nuclearització i guerra biològica, contra l’otanització d’Ucraïna, i també en defensa de la independència armada del Donbass i de la reintegració de Crimea a Rússia. La geopolítica burgesa assumeix les aberrants doctrines de «guerra preventiva» i «guerra humanitària» de 2002 per a justificar les salvatges atrocitats pròpies, però nega el concepte marxista de «guerra justa». Hi ha un antagonisme ètic-moral inconciliable.
4.- La geopolítica marxista rebutja les aberracions de «guerra preventiva» i «guerra humanitària» que expressen la necessitat imperialista de justificar la destrucció de pobles i civilitzacions en nom del capital; per contra, afirma que la «guerra justa» en la forma actual d’«intervenció especial» russa, expressa el seu dret d’autodefensa davant la llarga i sistemàtica pressió imperialista, dret que també surt en defensa del poble en armes del Donbass i de Crimea atacats pel nazisme.
5.- I és que segons la lliçó històrica extreta per la geopolítica marxista i per la teoria de la crisi que desenvolupa, les guerres i les violències estatalment organitzades, siguin imperialistes i injustes o justes i defensives, són l’últim mètode per a decidir el resultat d’una crisi greu, per a decidir si guanya l’opressor o l’oprimida. Segons Marx: quan xoquen dos drets iguals i antagònics, decideix la força. Com més gran sigui el grau d’inconciliabilitat intern a la lluita i unitat de contraris, més gran serà la violència del conflicte. Per això és un deure ètic-moral donar suport per tots els mitjans possibles a les classes i nacions oprimides.
6.- La base socioeconòmica, l’Estat i els aparells militars d’aquest o el poder armat del poble treballador, les tradicions nacionals i la cultura pròpia, la solidesa de les consciències, etc., tot aquest univers material i immaterial esdevé una arma d’opressió o d’alliberament. En el cas de les quatre guerres interburgeses per l’hegemonia a Europa, el resultat definitiu d’aquestes ha acabat amb l’ordre global anterior i n’ha imposat un altre d’acord amb les necessitats expansives de les burgesies més potents, amb més recursos i més aliances, com intentarem veure al final.
7.- La inconciliabilitat entre ambdues geopolítiques arriba al seu cim pel que fa als recursos energètics, és a dir, des d’aliments, aigua i salut, fins a l’energia de fusió passant per la fusta, el carbó, el gas, el petroli, etc., perquè sense aquesta exoenergia no existeix l’endoenergia que sosté la força de treball animal inclosa la humana i sobretot el seu pensament com la forma més desenvolupada de la matèria i de l’energia. En el capitalisme, l’energia és vital per a transformar el treball viu en treball mort, en infraestructures, mitjans de producció/reproducció i destrucció, mercaderies i guanys, per a reproduir les condicions de producció ampliada del capital.
8.- Per tant, tot debat sobre l’energia és un debat socioeconòmic, polític, militar, ètic-moral, cultural, etc., sobre les formes de propietat i sobre les relacions socials de producció/reproducció i destrucció, distribució i consum d’aquesta energia. Per al patriarcat, la dona és la fonamental font d’energia, i per als clans, castes i classes dominants, la propietat privada de l’energia és la base de la productivitat del treball i de la llei del valor i de la plusvàlua.
Tot debat sobre l’energia és un debat socioeconòmic, polític, militar, ètic-moral, cultural, etc., sobre les formes de propietat i sobre les relacions socials de producció/reproducció i destrucció, distribució i consum d’aquesta energia
9.- No és casualitat que la geopolítica eixira després de les dues grans revolucions burgeses, l’holandesa i l’anglesa, que van vèncer en gairebé un segle de guerra gràcies a l’avantatge energètic sobre l’imperi espanyol i la monarquia anglesa. Sense aquesta superioritat energètica que es materialitzava en superioritat socioeconòmica, militar i cultural no s’haguera arribat a la primera reordenació capitalista europea en el Tractat de Westfàlia de 1648, sota l’hegemonia britànica. L’inhumà colonialisme i la salvatge explotació obrera van donar a la burgesia britànica la superioritat energètica-industrial per a vèncer Napoleó després de vint-i-cinc anys de guerra fins a tornar a imposar, en el Congrés de Viena de 1815, la segona reordenació de la jerarquia interburgesa.
10.- El Congrés de Viena va crear una espècie de pre-OTAN per a garantir l’ordre burgès a Europa. Aquell exèrcit entrà a l’estat espanyol el 1823 per a reprimir mobilitzacions revolucionàries cada vegada més intenses, tot salvant l’ordre establert. El Congrés de Viena es va oposar decididament als avenços democràtic-radicals que recorrien Europa i que esclatarien amb les revolucions de 1830, però sobretot en la de 1848. L’expansió colonial europea, reforçada per aquest Congrés de Viena, fou contestada al poc temps pel Congrés Anfictiònic de Panamà, el 1826, organitzat pel Libertador Bolívar i que no era sinó una crida a la defensa comuna del patrimoni material i cultural
11.- La superioritat britànica es basava també en el carbó i la màquina de vapor, bases energètiques que van substituir la fusta, la força animal, el vent i l’aigua. La violència estat-militar fou imprescindible per a superar la crisi energètica i multiplicar la taxa mitjana de guany, la lògica de la qual és l’acumulació ampliada. El 1839-42, la Gran Bretanya envaí la Xina en la «guerra de l’opi», per a destruir-la per dins mitjançant aquesta arma biològica. El Congrés de Viena fou superat per la Comuna de 1871 i per la primera Gran Depressió de1873-93 que va forçar el salt del colonialisme a l’imperialisme i la introducció del petroli i poc després de l’electricitat. Fou en aquell context, que el 1904 H. Mackinder, destacat geopolític anglès, sostingué que qui conquistara Euràsia, conquistaria el món, i aquell mateix any Gran Bretanya signà un pacte secret amb el Japó, sempre escàs de recursos, per a atacar Rússia, cosa que va succeir el 1905.
12.- La IGM ho va empitjorar tot, perquè des de 1917 isqué l’URSS. Les burgesies no només havien de portar els proletaris a la guerra interimperialista perquè es mataren en benefici d’elles, sinó que, sobretot, havien d’exterminar l’URSS i el socialisme. Des del 1914, els EUA elaboraren un pla de balcanització de l’imperi tsarista que es va concretar encara més el 1918 quan catorze potències que s’havien barallat entre elles fins feia pocs mesos, s’uniren per a passar a degolla l’URSS. La segona Gran Depressió de 1929-45 agreujà la crisi, el que explica que en els 30 i 40 el nazi K. Haushofer i el ianqui J. S. Nicholas difongueren la necessitat d’apropiar-se d’Euràsia. Però Japó ja havia planejat la conquesta el 1923 i el 1931, quan va envair Manxúria, atacà l’URSS el 1932-39 i la Xina el 1937, per a estendre el seu domini amb salvatgisme a altres països entre 1941-45.
13.- El 1922, Hitler explicà els plans d’expansió a l’est a l’ambaixada ianqui de Berlín, i sis mesos abans de la invasió de l’URSS aquesta ambaixada va rebre els plans de l’atac de mans del cap de l’Alt Estat Major nazi. Durant tota la guerra, els empresaris nazis i la burgesia ianqui van mantenir alguna cosa així com una «treva econòmica» perquè tenien tres objectius comuns: eixir de la segona Gran Depressió el més prompte possible, acabar amb l’URSS i el socialisme, i enriquir-se elles el més possible. Sembla ser que, quan Alemanya començà a obtenir petroli de Veneçuela, els EUA i la Gran Bretanya van pensar a trencar-la en tres trossos: el nord per als EUA, el sud per a la Gran Bretanya i el centre, la zona menys rica, per a una Veneçuela empobrida al màxim.
14.- En les dues guerres mundials, les potències imperialistes explotaren l’energia humana i material de les colònies com a carn de canó, empobrint-les encara més. En la IGM, la Gran Bretanya i els EUA tancaren energèticament a Alemanya, enfonsant-la en la fam i en l’escassetat, i en la IIGM succeí el mateix des de 1943. Una de les raons de la derrota d’aquesta davant l’URSS fou l’aguda escassetat de petroli. L’Alemanya i el Japó, mancat també de recursos, van saquejar tot el que van poder i assassinaren per fam milions de persones, però la Gran Bretanya exterminà amb fam centenars de milers d’indis per treure’ls el menjar que necessitava per als seus exèrcits. Mentrestant, el 1943, els aliats van idear dues vies: una per a destruir Alemanya, i una altra per a negociar amb ella la guerra contra l’URSS, tot portant a Dinamarca, el 1945, les deu millors divisions nazis rendides, projecte impossible, en aquell moment, per la força i prestigi de l’Exèrcit Roig i perquè l’imperialisme temia una onada revolucionària a Europa Occidental.
15.- Així, la tercera reordenació europea, imposada pels EUA a Bretton Wood i en els seus acords amb l’URSS, es va realitzar mitjançant la guerra mundial d’almenys trenta-un anys, des de 1914 a 1945, la més atroç de la història, guerra que va donar un salt en qualitat letal amb les armes nuclears, bioquímiques, etc., Tot això hagués estat impossible sense la indústria de la matança humana i sense l’OTAN, creada poc després per a destruir l’URSS i assegurar l’imperialisme energètic ianqui. L’OTAN va reincorporar a les seves files nazifeixistes tant a l’Oest (el cas més conegut del qual és la Xarxa Gladio a Itàlia, però integrada en una xarxa europea), com a l’Est, per a combatre l’URSS: des del 1945 va armar la guerrilla nazi ucraïnesa, que també comptava amb l’ajuda de la dictadura franquista.
16.- Per a l’imperialisme, les necessitats energètiques eren tan apressant que es va llançar a controlar en la mesura del possible els recursos del món, la qual cosa exigia acabar amb l’URSS i desenvolupar l’energia nuclear, sobretot la militar. El 1948-49, l’OTAN creada llavors tenia un altre projecte de bombardejar les trenta ciutats més importants de l’URSS, pla que tampoc va poder realitzar-se. L’OTAN ja començava a adaptar al present les lliçons de guerra psicopolítica que es remunten a més de 2.500 anys: una xarxa de ràdios i una guerra cultural imperialista actuaven sense descans a l’Oest i a l’Est.
Per a l’imperialisme, les necessitats energètiques eren tan apressant que es va llançar a controlar en la mesura del possible els recursos del món, la qual cosa exigia acabar amb l’URSS i desenvolupar l’energia nuclear, sobretot la militar.
17.- Europa havia perdut la supremacia econòmica a finals del segle XIX, superada pels EUA, que va reforçar el domini des d’aleshores fins al 1945, com es va demostrar el 1956 quan va obligar França i Gran Bretanya a retirar-se del canal de Suez nacionalitzat per Nàsser. La creació de l’Europa del Carbó i l’Acer a començaments dels 50 va respondre a la necessitat d’autonomia energètica, vigilada pels EUA, i a la necessitat de preparar una altra invasió de l’URSS planificada el 1957, sense repetir l’error nazi de 1941. Mentrestant, en el seu afany per a apropiar-se d’Euràsia, EUA va pensar a bombardejar nuclearment la frontera entre Corea i la Xina per no perdre la guerra de 1950-53.
18.- La crisi mundial d’acumulació de finals dels 60 va propiciar com a eixida la política monetària i el militarisme, que és molt més que el mer neoliberalisme. El 1972 l’anomenat Club de Roma va publicar el cèlebre informe sobre els límits del creixement, que demostrava sense gaire profunditat crítica que el capitalisme estava esgotant els recursos finits; després, altres investigacions més rigoroses realitzades des de la perspectiva socialista van ser silenciades per la premsa. Hem de partir d’ací per a comprendre l’objectiu monetarista pel que fa a l’esgotament energètic.
19.- El cop feixista de 1973 contra Xile, amb la repressió salvatge, dins del Pla Còndor contra tota Nostra-amèrica, coincidint amb la pujada dels preus del cru i la decisió ianqui de trencar la paritat entre el dòlar i l’or, va aguditzar la dependència energètica. El monetarisme es va intensificar amb la «austeritat pressupostària» del govern socialdemòcrata-liberal de l’Alemanya Federal. La necessitat del saqueig d’Euràsia era tal que el 1977 els EUA van pensar en la destrucció de 25.000 centres urbans i industrials soviètics, encara que morissin 110 milions de persones, així com arrencar Ucraïna de l’URSS pel seu important paper en la Unió. Poc abans Níxon va estar a punt de llançar bombes nuclears contra Vietnam per no perdre la guerra. Va ser el 1973 quan l’OTAN va intensificar les investigacions psicosomàtiques sobre la teledirecció de masses, l’agressivitat induïda, la privació sensorial i l’aïllament, la manipulació genètica, les etno-bombes, etc., esforços que li permetran arribar a la «guerra cognitiva» el 2022.
20.- Reagan i Thatcher a més d’ajudar l’Iraq contra Iran el 1980-88 per a més endavant repartir-se les seves immenses reserves de petroli i gas, a més d’atacar les Malvines el 1982 per a mantenir la possessió dels seus recursos i el seu emplaçament geoestratègic, tot derrotant l’Argentina, etc., van fer que el 1983 la reina Isabel d’Anglaterra gravessin un discurs televisat anunciant l’atac nuclear a l’URSS. El Consens de Washington de 1989 va reforçar aquell atac general que tenia com un dels seus objectius prioritaris el total saqueig dels recursos energètics dels pobles, començant per la sobreexplotació de la dona treballadora i de la infància.
21.- La implosió de l’URSS el 1989-91 va obrir la fase d’inici de la quarta reordenació del capitalisme europeu, ja sota el control ianqui. Entre 1914-18, 1944-45 i 1991 l’anomenat «segle de la violència» havia patit desenes de guerres i causat cents de milions de morts provocades per les contradiccions del capital. Des dels 50, els EUA vigilaven atentament la «construcció europea», reservant-se les palanques fonamentals del poder: energia, transnacionals, institucions, moneda i finances, tecnociència, exèrcit… El Tractat de Maastricht de 1992 va ser el marc sociopolític que reforçava el poder ianqui sobre Europa.
El Tractat de Maastricht de 1992 va ser el marc sociopolític que reforçava el poder ianqui sobre Europa
22.- L’eufòria nord-americana era tal que ja el 1991 havia atacat l’Iraq, i el 1992 va pensar a comprar Sibèria a un govern rus tan destrossat que va permetre als EUA caminar per Rússia com per casa seva, mentre es multiplicava l’empobriment. Cal recordar que en aquell 1991 el terrorisme islamista patrocinat per EUA i els seus aliats, va començar el seu feroç atac d’una dècada de durada contra Algèria, seguint l’estela de l’Afganistan i anunciant el que li esperava a Líbia, Síria i altres països. A mitjans dels 90, imperialistes coneixedors de la mentalitat russa van avisar que qualsevol intent de separar Ucraïna de la Federació provocaria una dura resposta, així que l’OTAN va prometre que no avançaria les bases cap a l’Est.
23.- Però mentrestant, el 1997, els EUA va remodelar la doctrina, el sistema, l’estratègia i les tàctiques per a intensificar l’agressió a Euràsia de manera que el 1999 l’OTAN va polvoritzar Iugoslàvia i va bombardejar «per error» l’ambaixada de la Xina a Belgrad: un «error» que ara descobreix el seu ocult significat. J. Biden es vanagloriava d’haver ordenat bombardejar Belgrad. Clinton va afirmar llavors que després de la destrucció de Iugoslàvia calia destruir Rússia. Simultàniament l’OTAN devorava Hongria, Polònia, Bulgària, Txèquia, Eslovàquia, Romania, Estònia, Lituània i Letònia.
24.- El 2001, els «sorpresius» atacs a les Torres Bessones organitzats per països llavors incondicionalment fidels a EUA, com Aràbia Saudí i d’altres, van permetre al Pentàgon activar, el 2003, el pla d’aniquilació de l’Iraq ideat pocs anys abans. Recordem que va ser el 2002 quan EUA va posar en marxa un fallit cop d’Estat contra el govern bolivarià d’Hugo Chávez i immediatament després, tornar a la càrrega amb la «guerra petrolera» guanyada de nou per Veneçuela el 2003. El 2004 les pressions internes i externes van aconseguir anul·lar les eleccions democràtiques que van donar el govern a Ianukovich disposat a negociar amb Rússia. Hi ha indicis que l’OTAN va poder estar darrere dels atemptats terroristes de l’11 de març del 2004 a Madrid per a justificar els crims imperialistes a l’Iraq, l’Afganistan…
25.- Aquests i altres atacs per a apoderar-se de recursos es donaven en uns anys d’aparent creixement imparable de «nou capitalisme» que, segons s’assegurava, havia superat per sempre les crisis i contradiccions endògenes. Però la realitat es va imposar de nou amb l’esclat de la tercera Gran Depressió el 2007 que torna a aguditzar-se ara malgrat els seus daltabaixos. En el que ens interessa aquí, la geopolítica del cru, una de les solucions immediates preses per l’imperialisme va ser cercar més Rússia amb l’entrada a l’OTAN de Croàcia i Albània el 2009, mentre que serveis d’intel·ligència advertien el 2010 que per al 2030 no estaria garantida la independència energètica de la UE.
26.- En aquell mateix any de 2010, es va celebrar a Lisboa la Cimera de l’OTAN que va decidir que l’Aliança passara de ser un organisme europeu a un altre de «seguretat global» per a «protegir» el món sencer, és a dir, la propietat de les forces productives en mans dels EUA i de l’UE. Entre els nous objectius destacaven els relacionats amb l’escassetat de recursos, cosa que exigia «instruments civils» coordinats amb els militars i polítics. Sempre hi ha hagut «civils» dins l’OTAN, des de terroristes nazis fins a científics i intel·lectuals, però ara s’assumeix oficialment que l’anomenada «societat civil» també ha d’estar integrada en el militarisme imperialista, des de la judicatura i la repressió, fins a la premsa, passant pel sistema educatiu
27.- La destrucció de Líbia i la intensificació de l’atac a Síria el 2011 mostren l’efectivitat de la Cimera de Lisboa, com va quedar confirmat gairebé en l’acte quan un altre estudi de la intel·ligència nord-americana advertia que el 2030 la Xina seria la primera potència mundial. El 2012, Obama va assegurar a militars i empresaris que EUA seguiria sent la primera potència en comptes de la Xina. Tot això explica el cop d’Estat reaccionari del 2014 a Ucraïna per a accelerar la futura entrada a l’OTAN i per saquejar més intensament els seus recursos, poder que es va reforçar amb l’organització de Montenegro aquell mateix any.
28.- Seguint el pla d’Obama de 2012 i de la Cimera de Lisboa de 2010, el 2015 Veneçuela va ser declara «perill nacional» per als EUA i el 2016 Colòmbia va iniciar el tràmit per a entrar a l’OTAN, cosa oficialment realitzada el 2018. EUA es va anar preparant per a concentrar el 60% de les seves forces navals i per a implicar més aliats en el domini del Pacífic per a asfixiar la Xina, Corea i Rússia amb l’aliança AUKUS entre els EUA, la Gran Bretanya i Austràlia i la militarització japonesa. També es va començar a dissenyar l’entrada del Marroc a l’eix Atlàntic-Gibraltar-Mediterrani amb el suport total d’Israel i de la segona traïció històrica de l’Estat espanyol al Poble Sahrauí, sacrificat en nom de la «democràcia occidental».
29.- Europa ha estat incapaç de crear una estratègia energètica comuna: va fracassar el 1973, va fracassar en les dues guerres contra l’Iraq, va fracassar en la guerra contra Iugoslàvia, va fracassar en la destrucció de Líbia i en l’atac a Síria del 2011, fracassà després de Crimea el 2014, fins ara… L’obediència i dependència dels EUA li frena tot intent de certa unificació. El cas humiliant de la seva passivitat en les negociacions de Viena sobre l’acord amb Iran és un exemple que explica que ara mateix la UE tingui un dèficit diari d’1,6 milions de barrils de cru i un dèficit energètic total del 50%, cosa que explica que ara EUA obtingui guanys extraordinaris amb la venda del petroli.
30.-L’operació especial russa i Ucraïna podria provocar una pujada del preu del barril fins a 300 $ el que seria terrible per a l’UE i de rebot per als EUA, a això cal unir l’augment dels costos dels aliments, dels fertilitzants, de l’electricitat i de la llum, la inflació imparable i l’augment del deute públic… A més, fa anys, EUA va començar a negociar amb el Marroc la seva lenta integració en l’eix logístic que acaba en Israel. L’opressió del Poble Sahrauí pel Marroc amb el suport de l’OTAN, l’estat espanyol i Israel, avantsala d’una possible guerra amb Algèria, empitjoren el panorama europeu. Algèria exporta molt de gas al sud d’Europa que de no arribar augmentarà encara més la seva dependència dels EUA.
L’opressió del Poble Sahrauí pel Marroc amb el suport de l’OTAN, l’estat espanyol i Israel, avantsala d’una possible guerra amb Algèria, empitjoren el panorama europeu
31.- EUA té ara 3,5 milions de llocs de treball menys del total que haguera tingut en el cas de no haver existit la pandèmia. Aquesta sola xifra és suficient per a apreciar la crisi que va aprofundint-se als EUA, tot deixant de banda la seva pèrdua d’indústria, el deteriorament de la seva infraestructura, la seva crisi sanitària i d’opiacis, la creixent resistència dels pobles a l’imperialisme, el seu deute gegant que és el més gran del món rondant els 30 bilions- $ que no pot pagar. Les reserves dels EUA per a pagar importacions no li arriben a tres mesos i quant al petroli, per a 6 anys, comparats amb els gairebé déneu mesos per a importacions i 61 anys per al petroli de Rússia, la Xina té reserves per a importacions durant gairebé 15 anys.
32.- L’imperialisme es debilita per la tendència a la baixa de la taxa mitjana mundial de beneficis que el 1967 era del 10,3% i s’ha desplomat al 6,8% el 2019, i un altre estudi mostra que la taxa mitjana de guany mundial està 3% per sota de la de finals de 2019. Un dels majors perills que té EUA és que el dòlar està deixant de ser la moneda de referència mundial, i amb ella la lliura i a menor escala l’euro. Les decisions de cada vegada més Estats de fer les transaccions en iuans, en rubles i en altres monedes, el petroiuan anunciat el 2017, la decisió del març del 2022 de crear un sistema financer internacional al marge de l’imperialista, etc., treu la son als EUA, que, en resposta, crearà la pròpia criptomoneda avalada per la FED.
33.- El retrocés ianqui tendeix a accelerar-se per diverses raons, entre les quals destaquen: una, els efectes devastadors de la Covid-19 que segueix incontrolable i que als EUA s’ha intensificat amb l’aparició d’una nova variant més contagiosa i perillosa; dues, l’esgotament de recursos vitals cada vegada més escassos i cars, la inflació i el perill d’estanflació; tres, la possibilitat d’una crisi financera perquè l’autodefensa russa ha aguditzat la inestabilitat econòmica que era la més alta des de març de 2020; quatre, els efectes de la crisi socioecològica que s’aproxima a la sisena extinció de la vida; i cinc, l’avenç de la lluita de classes, del feixisme i de les possibilitats que les guerres regionals salten a una guerra més àmplia amb arsenal nuclear i bioquímic tàctics, i d’aquí a la incontrolable IIIGM.
Els EUA necessiten monopolitzar l’energia i especialment el cru per mantenir el petrodòlar
34.- Els EUA necessiten monopolitzar l’energia i especialment el cru per mantenir el petrodòlar. Per a fer-ho, controla de moltes maneres el gruix de l’extracció, tractament i distribució del cru. Li és vital dominar els cinc grans embuts que poden tallar els seus fluxos: l’estret de Malaca veu passar el 80% dels hidrocarburs i bona part dels recursos xinesos. Per tant, cal atacar la Xina, fer l’«OTAN asiàtica» que és més que l’AUKUS amb Austràlia i altres països. Impulsar la remilitarització del Japó i assegurar Corea del Sud, boicotejar la Ruta de la Seda, etc. També cal atacar l’Iran en tots els sentits perquè els EUA asseguri el control de l’estret d’Ormuz pel qual transita el 20% del cru mundial. Cal controlar l’estret d’Adén tot destruint el Iemen, etc.; posseir el canal de Panamà i impedir que es construeixi el de Nicaragua…
35.- L’imperialisme i alguns països asiàtics, controlen el 71% del refinament del cru, és a dir, tenen en les seves mans el poder d’asfixiar l’economia mundial. EUA té gairebé el 26% de les refineries del món amb una capacitat que iguala la suma dels vuit països que li segueixen. Igual succeeix amb els ports que canalitzen aquests recursos: EUA té alguna cosa més del 19% del total, superant a la suma dels dos següents en la llista amb el 13% del total. EUA té el 27,5% de les instal·lacions més modernes, molt per davant del 8,5% dels ports d’Orient Mitjà, i del 8% dels de la Xina i Japó.
36.- L’imperialisme posseeix l’oleoducte Tiflis-Bakú des del mar Caspi a la Mediterrània, amb un clar contingut político-militar d’aïllament i cèrcol a Rússia a la seva frontera sud perquè estableix una aliança entre Israel, Turquia, Geòrgia i Azerbaidján. Israel es reforça encara més amb l’oleoducte submarí en construcció que l’uneix a Turquia. L’oleoducte que recorre transversalment Israel entre el port d’Eilat al Mar Roig i el port d’Ashkelon a la Mediterrània, garanteix que en cas de tancament del canal de Suez puga mantenir-se obert un altre sistema de transport.
37.- L’estructura energètica descansa sobre aquest gairebé 83% d’energia fòssil, petroli, carbó i gas, energia altament contaminant, tot quedant el 17% per a la hidroelèctrica, renovable i nuclear. L’imperialisme intenta controlar aquesta estructura amb un enorme exèrcit, amb l’OTAN i altres aliances, amb les més de 750 bases militars oficialment reconegudes, amb les d’altres països subimperialistes, amb les institucions politico-financeres que materialitzen els embargaments i bloquejos contra molts pobles, amb la propaganda i amb la casta intel·lectual i acadèmica, etc. El capital coneix perfectament la inqüestionable raó científica sobre l’esgotament dels recursos i la sisena extinció, sobre l’escalfament global, sobre la creixent inseguretat alimentària i sanitària, etc. Coneix les tesis del col·lapsisme i del decreixement, les raons de la «dictadura eco-leninista», de l’ecologisme antiimperialista, de l’ecosocialisme, de l’ecocomunisme, etc.
38.- El capital occidental sap que com en les grans crisis i en les dues grans depressions anteriors, només pot sortir d’aquesta tercera mitjançant la destrucció massiva i immisericorde de milions d’éssers humans i d’altres forces productives, però per ara té por a l’holocaust nuclear, a l’Armagedón, que seria la justa resposta desesperada dels pobles que no volen seguir esclavitzats per Occident. Per a preparar-se, l’imperialisme porta anys alienant i militaritzant Occident amb racisme, masclisme, nazifeixisme: un sondeig suggereix que un terç de la població dels EUA dona suport a la guerra contra Rússia a Ucraïna, encara que porti a la guerra nuclear. Necessita fanàtics i altres irracionals i els està fabricant: el 2020 Macedònia del Nord entra a l’OTAN i a començaments del 2021 l’imperialisme li ho va proposar a Mèxic, que s’hi ha negat.
39.- Ucraïna pateix un govern colpista des del 2014, organitzat per la CIA i la ONG d’aquesta United Action Centre (UAC), i amb el suport del nazisme, moviment al qual el ministre d’Interior del país va definir com «la base de la democràcia», però ja va patir el 2004 un sever tall en el sistema democràtic a l’aconseguir les forces reaccionàries anul·lar la decisió majoritària de la població. Després, al poc d’arribar al govern en unes eleccions amb més d’un 50% d’abstenció i amb gran part de l’oposició il·legalitzada, Zelenski va aprofundir les prohibicions. Cap a la meitat del 2021 la popularitat de Zelenski havia baixat al 23% per no combatre la corrupció, perquè havia eixit a la llum els milions de dòlars que tenia en paradisos fiscals, com pel seu dretisme extrem. Ucraïna reprimeix amb duresa les esquerres, i aplica lleis racistes als ucraïnesos d’origen eslau, hongarès, gitano i d’altres ètnies no indoeuropees. L’agost del 2021, hi hagué una reunió de l’OTAN i d’altres setze països a Kiev, en la qual s’exigí a Rússia el lliurament de Crimea a Ucraïna.
L’imperialisme porta anys alienant i militaritzant Occident amb racisme, masclisme, nazifeixisme
40.- Ucraïna fa l’impossible per entrar a l’OTAN o per tenir bases ianquis i d’altres membres. Va albergar una presó secreta ianqui de tortura i els laboratoris d’armes biològiques van rebre almenys 32 milions $ dels EUA. Els míssils nuclears llançats des d’Ucraïna tardarien 5-7 minuts a polvoritzar Minsk, Moscou i altres ciutats i instal·lacions de Rússia i Bielorússia. Fins a mitjans de març, dels 20.000 mercenaris de cinquanta-dos països trasllats per l’OTAN, el 53,7% procedeixen dels EUA, la Gran Bretanya i Canadà, el 6,8% d’Alemanya, i no menys de 450 són islamistes portats des de Síria pels EUA. Ucraïna és hui el nucli de formació del «nou» feixisme mundial.
41.- Ucraïna té reserves de petroli, gas i minerals, però l’important és que ella i Rússia exporten el 28% del blat mundial, així com altres productes. Segons augmenta la inseguretat alimentària mundial, les fèrtils terres negres ucraïneses són més desitjades per l’agroindústria imperialista. Rússia posseeix un terç de les reserves del planeta: petroli, gas, minerals escassos, fusta, aigua, terres cultivables, biodiversitat. El desgel de l’Oceà Àrtic permet escurçar el transport marítim i buscar nous recursos explotables, inclosa la pesca. Per exemple, pel que fa al gas Alemanya compra a Rússia el55%, Itàlia el 29,2% i Països Baixos el 15,7%. El 26,9% del petroli, el 45,3% del gas i el 46,7% del carbó que consumeix Europa provenen de Rússia, posseir aquests recursos posaria a la UE per davant dels EUA, cosa que Washington no permetrà.
42.- Tot i que el petroli rus conté molt de sofre, cosa que exigeix una major inversió per al destil·lat, té altres qualitats que n’aconsellen l’explotació, i per això produeix al voltant de sis milions de barrils diaris, dels quals 2,5 milions van a la UE passant per Bielorússia, i a la Xina li ven al voltant d’1,6 milions. Aquestes i altres vendes li van suposar a Rússia una entrada de 110.000 milions $ el 2021, cosa que, sumat als guanys del gas i d’altres materials, béns i productes, permet Rússia emmagatzemar una reserva de divises considerable: la quarta més gran del món després de la Xina, el Japó i Suècia. Rússia ha anat comprant or per a augmentar-ne l’independència econòmica.
43.- Des de 2000, Putin començà a limitar la corrupció com una de les bases per avançar després en altres reformes en les quals no podem estendre’ns ara. Des de 2014, va racionalitzar la despesa pública amb inversions sostenibles gràcies a les divises obtingudes amb un preu de 44,2 $ barril. Entre 2021 i ara el preu ha pujat de 65 $ a 123 $ el que ens dona una idea de la capacitat d’estalvi rus, estalvi que augmentarà en la mesura que segueixi pujant fins als astronòmics 300 $ que ja es comencen a barallar com a possibles. El preu del gas ha pujat de 20 a 200 $. Rússia té un pressupost per a 2022 de 22,69 billons de rubles, i el cru i el gas suposen el 38% del pressupost.
44.- Davant d’aquesta independència econòmica russa, reforçada amb les grans aliances estratègiques, l’imperialisme només pot atacar-lo amb quatre grans armes, deixant de costat altres menors: massificar la guerra econòmica, expulsar-lo del sistema SWIFT, de l’FMI i del BM, rebaixar la participació d’aquesta en l’OMC, deixar d’importar ferro i acer rus, no invertir en la indústria energètica russa…; intentar aïllar-la, tot trencant aquestes aliances, prolongar la guerra i provocar tensions internes per a debilitar-ne la voluntat de lluita i, si és possible, acabar amb Putin i sobretot impedir que els comunistes arriben al govern.
45.-L’imperialisme sap que només pot balcanitzar Rússia segons els plans de 1914-18, si acaba amb Putin i especialment amb els comunistes, la segona força electoral a l’alça, però amb més poder social del que reflecteix el parlament. Per a això ha d’imposar la fam i la desesperació al poble perquè aquest trega Putin i, en comptes de seguir impulsant els comunistes i les esquerres, done suport a la minoritària burgesia disposada a ser la Quisling que trosseja el país i el sobreexplote en benefici dels EUA i de la UE. La lluita de classes també existeix a l’actual Rússia.
46.- La per ara minoritària burgesia-Quisling sap que no té futur a Euràsia perquè allà la enorme corrupció d’aquesta està molt menys tolerada que a Occident, i la Quisling és la pura podridura traïdora a la pàtria com es va veure en els 90. Per això, la creixent amenaça europea de desconnectar-se definitivament de Rússia produeix pànic a la Quisling, que sap que la seua existència com a fracció burgesa depèn de desplaçar Putin, però, sobretot, de l’esclafament de les esquerres, massacre que farà ella res més arribar al govern, com ho va fer Zelensky a Ucraïna.
46.- Per enfonsar en la misèria al poble rus obligant-lo a claudicar, l’OTAN l’ha de derrotar a Ucraïna i alhora prestar especial atenció a la vital xarxa d’oleoductes que Rússia ha anat creant o que té en preparació per a assegurar el tràfic de cru de l’Est a l’Oest, que asseguren bona part d’aquest 38% d’ingressos del PIB. Samara, ubicada al Volga al sud-oest de Rússia, és el centre de partida de tres dels quatre oleoductes que per diferents vies conflueixen en Europa Occidental; el quart oleoducte uneix Kazakhstan amb Europa després de passar per Rússia i Bielorússia.
47.- La provocació de guerres, sublevacions reaccionàries, xantatges que obliguen els Estats a trencar les aliances amb Rússia per a controlar aquests oleoductes, reduir el volum de tràfic o tallar-lo totalment… és una obsessió de l’OTAN com s’ha vist en l’atac d’Azerbaidjan a Armènia, i en els fallits intents contra Bielorrússia i Kazakhstan. El pacte gasístic de febrer de 2022 entre Rússia i la Xina no resta valor a la xarxa d’oleoductes, sinó que mereix més pressió a l’imperialisme perquè el pacte rus-xinès multiplica la força d’Euràsia: tancar aquests oleoductes és reforçar el front sud de Rússia per crear bases d’atacs terroristes islàmics a l’espera de veure l’evolució dels esdeveniments.
48.- El març del 2022, l’UE ha aprovat el primer pla de defensa amb un contingent inicial de 5.000 soldats, anomenat «Brúixola Estratègica», que actuarà «juntament amb l’OTAN». Des de fa un temps es concretaven plans per a crear una «brigada europea» sota la pressió de França, que a penes pot mantenir-se a l’Àfrica, i d’Alemanya, que necessita vetar en curt l’avenç nazi en l’exèrcit i policia pròpies, i d’altres Estats menors.
El juny del 2022 tindrà lloc a Madrid una altra Cimera de l’OTAN que, sens dubte, reforçarà la línia presa a Lisboa el 2010, tot marcant el nord que guia a la «Brúixola Estratègica» europea
49.- El juny del 2022 tindrà lloc a Madrid una altra Cimera de l’OTAN que, sens dubte, reforçarà la línia presa a Lisboa el 2010, tot marcant el nord que guia a la «Brúixola Estratègica» europea. La militarització de la societat burgesa ve imposada per la cega i irracional lògica de l’acumulació ampliada del capital: segons les contradiccions internes incrementen les traves que frenen aquesta acumulació, l’Estat com a forma política del capital i l’OTAN com a forma militar de l’imperialisme, endureixen i amplien les repressions múltiples que són avui més àmplies que fa 73 anys quan es va crear l’OTAN.
50.- L’euroimperialisme de la «Brúixola Estratègica» és part de l’imperialisme liderat pels EUA, i l’OTAN és el puny encoratjat de la «mà invisible» del mercat capitalista. Acabar amb l’OTAN és impossible si no es combat els EUA i la Unió Europea.
Nota: síntesi de la xerrada en el Diplomat Internacional de Geopolítica del Petroli, Veneçuela. Euskal Herria, 21 de març de 2022. Traducció de L’Accent
