Aquesta setmana el president espanyol Mariano Rajoy ha anunciat la fi de la crisi econòmica. Òbviament, aquesta idea-força que el gallec ha repetit fins 7 vegades en el present curs, és part del guió en una precampanya conservadora tan previsible com discutible. Les darreres dades trimestrals sobre desnonaments evidencien que el mandatari del PP no parla en nom de la majoria social.
En efecte, l’informe “Efectos de la crisis económica en los órganos judiciales”, publicat pel Consejo Superior del Poder Judicial (el govern dels jutges) és demolidor, especialment pel que fa als Països Catalans sota domini espanyol. Amb les dades a la mà ja podem assegurar que, a casa nostra, el 2014 marcarà un nou rècord de desnonaments. Així, si el 2013 el Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, van sumar el que seria el màxim històric des de l’inici de la crisi, 26.847; enguany els òrgans oficials ja en compten 23.794.
Catalunya amb 11.450 i el País Valencià amb 10.041, tornen a ser, en nombres absoluts, els territoris de l’estat espanyol on més famílies han perdut la casa. En proporció amb el nombre d’habitants, la xifra és si cap preocupant al País Valencià i Balears (amb 2.303). En total, en el que portem d’any, els desnonaments registrats als Països Catalans representen el 46,7% dels registrats a tot l’Estat, el que representa un altre rècord. Cal recordar que, segons les darreres dades publicades per l’INE, Catalunya, País Valencià i Balears, sumaven 13.471.642 habitants dels 46.464.053 del conjunt estatal, és a dir, un 28,9% del total.
En qualsevol cas, allò preocupant és que, sis anys després de l’inici de la crisi capitalista, les xifres absolutes i relatives de desnonaments no han deixat de créixer: 2008: 11.749 (43,1%) 2009: 15.952 (45%) 2010: 19.505 (39,6%) 2011: 24.156 (38,9%) 2012: 25.581 (41,2%) 2013: 26.847 (41,2%), i en els nou primers mesos de 2014: 23.794 (46,7%). Sumen l’alarmant quantitat de 147.584 des de 2008, i el seu augment ha anat en paral·lel al de l’exclusió social i l’emigració.
