>>La CUP de Barcelona porta temps denunciant la situació de l’habitatge
Els desnonaments s’estan multiplicant aquests últims mesos a causa de la crisi. Barcelona té un greu problema d’habitatge. Aquestes són unes dades que ressonen als mitjans de comunicació i que estan en boca de tothom. Fins ara, però, cap de les administracions no han emprès cap mesura per solucionar el problema de fons. És més, l’Ajuntament de Barcelona, i concretament el Patronat Municipal de l’Habitatge, han estat acusats en nombroses ocasions, de deixar pisos de protecció oficial buits durant anys i no assignar-los de nou.
Per fer front a aquesta situació, a principis de desembre la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona ha presentat al registre de l’Ajuntament barceloní una Iniciativa Ciutadana per tal de promoure l’aprovació d’una Ordenança de mesures per fomentar i garantir el dret a l’habitatge a la ciutat de Barcelona. Un cop admesa a tràmit, aquesta Iniciativa Ciutadana, formula contemplada a la Carta Municipal de Barcelona, requereix la signatura d’un mínim de l’1% de la població major de 16 anys; 15.000 signatures.
“L’habitatge és un dret, no una mercaderia”
La problemàtica de l’habitatge és des de fa molts anys un dels fronts més importants dels moviments socials i l’esquerra independentista de la ciutat. Exemples recents en són la resistència a la Colònia Castells al barri de Les Corts, que l’Ajuntament està tirant completament a terra, o al barri de les Cases Barates del Bon Pastor. Cada cop més, però, també són notícia desnonaments de famílies que no poden pagar la hipoteca. L’objectiu principal d’aquesta Ordenança serà, doncs, “fer de l’habitatge un dret accessible i no pas una mercaderia, ja que es tracta d’un bé de primera necessitat”. Així mateix, “persegueix fer de Barcelona una ciutat lliure de desnonaments per motius econòmics” i vol acabar amb els pisos buits “que són en mans d’especuladors, entitats financeres i immobiliàries amb l’objectiu de mantenir els preus en xifres desorbitades”.
Algunes de les mesures proposades són frenar la venda i alienació de sòl públic per destinar-lo a polítiques d’habitatge; la creació d’un parc públic d’habitatge en règim de lloguer social que no superi el 10% de la renda anual; destinar el sòl públic a la sessió d’ús per a cooperatives d’habitatge o crear un registre de desnonaments per motius econòmics i mesures per evitar-los. Malgrat la limitació competencial que té el consistori municipal, la CUP considera que “es tracta d’un seguit de mesures i normes que haurien de ser un mínim en la política d’habitatge municipal”. Alhora, però, el text també preveu instar l’Estat i el Parlament a modificar la Llei d’Arrendaments Urbans, la Llei d’Habitatge i la normativa de cessió obligatòria en operacions urbanístiques. Reconeix, però, que “ni són totes les possibles ni són suficients per posar solució al problema actual de l’habitatge, però que representen el mínim que hauria d’assumir l’Ajuntament per començar a construir polítiques públiques de justícia i equitat social”.