La cimera dels partits favorables a la consulta del 9 de novembre al Palau de Pedralbes va constatar la voluntat del govern de Convergència Unió de canviar el rumb establert fins ara de cara a la consulta d’autodeterminació del Principat de Catalunya. El primer concepte que estava en boca de tothom era el de “procés participatiu”. Un procés participatiu del qual només se sabia que deixaria enrere els punts establerts pel decret de convocatòria del passat 27 de setembre.
Un cop finalitzada la reunió, el Consell Polític de la CUP va convocar una assemblea informativa a la Plaça de Sant Jaume, amb la participació dels tres diputats de la formació al Parlament català, David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet i amb la participació d’unes 200 persones.
Urnes, desobediència i maduresa política
David Fernàndez va insistir repetidament que a partir d’avui el govern liderat per Artur Mas actua sol en el cap al 9N: “volien fer-ho amb voluntaris i sense cens, i ens hem desmarcat d’aquesta via”. Davant un futur horitzó d’eleccions plebiscitàries va afirmar que “la CUP només contemplaria auquest escenari després d’un pols democràtic i de mobilització que no s’ha produit”.
En aquesta línia, en declaracions als mitjans, Quim Arrufat ha afirmat que la consulta “penja d’un fil” ha assenyalat el tacticisme dels partits polítics presents a la cimera de Pedralbes, i ha afegit que cal una “assumpció de responsabilitats i maduresa política que deixi enrere els tacticismes”. Arrufat ha considerat que encara no és tard per trobar el camí que possibiliti posar les urnes, i ha deixat clar que, en cap cas, unes eleccions plebiscitàries poden substituir legítimament un referèndum. “Segurament érem els que teníem més motius per marxar de la taula de negociacions, i tot i així no ho hem fet amb l’objectiu que els ciutadans puguin votar el proper 9 de novembre”, ha conclòs el diputat de la CUP-AE.
Per la seva banda, Isabel Vallet també ha agafat el micròfon en l’assemblea informativa per llançar, bàsicament dues idees. La primera, que el govern ha incomplert sistemàticament tots els compromisos adquirits fins ara de cara a complir l’objectiu de votar. La segona, la necessitat de desobeir: “sense desobedència no hi ha possibilitat real d’una independència per canviar-ho tot”.
