Finalment l’Assemblea Nacional extraordinària es va realitzar i la CUP ja té ponència estratègica. Es tracta del text elaborat per les CUP de Lleida, Manresa i Sant Celoni, “La CUP, l’Alternativa necessària” que va ser aprovat a Mataró el passat 11 de gener per un 64 % de vots a favor i un 33 % de vots en contra.
Aquesta ponència defensa la necessitat de mantenir el caràcter municipalista de la CUP, però assumint la necessitat de bastir un discurs nacional per esdevenir el referent polític principal en la lluita per la independència i el socialisme. Es posposa la decisió sobre la participació en les properes eleccions autonòmiques al parlament del Principat de Catalunya, i es proposa la creació d’una Taula sense projecció pública en què hi siguin representades totes les organitzacions de l’esquerra independentista per tal de promoure el debat polític en l’esquerra independentista. Arnau Comas, militant de la CUP de Sant Celoni i membre de la ponència guanyadora ha afirmat en declaracions a L’ACCENT que “es volia un debat serè i tranquil i això es va aconseguir” ressaltant també que “s’ha demostrat que les contradiccions entre les diferents posicions no són tan grans com semblava”.
Un debat intens
Els debats s’allargaren durant més de 4 hores, i transcorregueren en un clima de debat que la majoria de les fons consultades qualificaren de serè i constructiu. Malgrat això, la contraposició d’idees i de projectes fou l’eix central dels esdeveniments.
Després que les persones assistents aprovessin per unanimitat donar suport a la campanya contra l’empresonament d’en David Sànchez, s’iniciaren els debats amb la intervenció de Francesc Ribera Titot, que anuncià la retirada de la ponència presentada per la CUP de Berga. Afirmà que el seu únic objectiu havia estat implicar la militància berguedana al debat, i no fer una ponència guanyadora. Abans, però defensà la necessitat de obrir un procés de debat i millora de la ponència que resultés guanyadora de cara a la propera Assemblea Nacional que es celebrarà aquest estiu, proposta que serà traslladada al primer Consell Polític a celebrar després de l’assemblea.
Després d’un sorteig per decidir l’ordre d’exposició de les tres ponències restants, es procedí a la presentació de les diverses mateixes. En primer lloc ho féu Pep Paraire, de Manresa, en representació del text que resultaria guanyador. Defensà la seva ponència com la de “l’equilibri”, la base de la qual és fer de la CUP la “punta de llança del moviment” fent el salt a la política nacional. Paraire insistí en què el municipalisme ha de seguir sent la identitat fonamental de la CUP. En relació a la participació en les properes eleccions autonòmiques al parlament del Principat de Catalunya, defensà la necessitat d’un debat serè, transparent i aprofundit com a mecanisme per decidir la participació o no de la CUP.
Les altres ponències
Gerard Nogués i Otger Amatller, regidors de les CUP a Valls i a Vilafranca del Penedès respectivament, presentaren la ponència “Unitat popular i municipalisme d’alliberament”, que rebutjava explícitament la participació a les properes eleccions autonòmiques principatines i que apostava per la construcció de la unitat popular colze a colze amb l’esquerra independentista, els moviments socials i el municipalisme alternatiu. L’acció municipal i el reforçament d’estructures unitàries de lluita a nivell comarcal i intercomarcal hauria de ser la base de l’acció de les CUP.
Jaume Ramon i Anna Gabriel defensaren el caràcter nacional de la seva proposta, així com que el seu rebuig a participar en comteses electorals supramunicipals no seria per sempre sinó per assegurar que en els propers anys la CUP es concentrarà en reforçar el seu caràcter municpalista i les seves estructures territorials.
En declaracions a L’ACCENT, i en representació de la ponència, que va ser la més votada amb el 44% dels sufragis en la primera de les votacions, va destacar que “el més positiu és que s’obre un moment en què es podran trobar llocs de trobada i coincidència en un debat ideològic que ha de ser continu entre les diferents CUP”. Considerà, a més a més, que les posicions que defensen les CUP que donaven suport a aquesta ponència hauran de ser tingudes en compte en el futur.
Finalment Marc Sallas, en nom de la ponència “Ponència estratègica, línia política” que presentaven les CUP de Badalona, de Cerdanyola del Vallès i Ripollet i de Sabadell, defensà la necessitat de convertir la CUP en referent de la unitat popular catalana. Segons aquesta ponència el context actual és el de la crisi de l’autonomisme i l’esquerra independentista té una oportunitat històrica que passa per superar l’àmbit estrictament municipal i participar, en la mesura del possible, en les eleccions autonòmiques. En nom d’aquesta ponència, que obtingué el 20% dels sufragis, vots que després donaren la majoria al ponència guanyadora, Sallas volgué quedar-se amb “la maduresa i la responsabilitat política de què ha fet gala tota la militància, una bona base per continuar avançant i assolir nous reptes”.
L’assemblea, màxim òrgan de decisió de l’organització, va comptar amb una àmplia assistència de militants, arribant a comptar fins a 303 militants en la votació en què participà més gent.
Més valoracions:
>> Àlex Maymó, regidor de la CUP de Molins de Rei: Valoració de l’Assemblea Nacional de la CUP a Mataró.
>> Francesc Ribera, militant de la CUP de Berga: L’Assemblea de la CUP (i les eleccions autonòmiques).
>> Jesús Palma, militant de la CUP de Sabadell: Continuem!
>> Joan Jubany, militant de la CUP de Mataró i membre del Secretariat Nacional: La CUP: Pas a pas, l’alternativa nacional necesària des del municipalisme d’alliberament.
>> Josep Antoni Vilalta, militant de la CUP de Torà i membre del Secretariat Nacional: Be, sí, però…us presentareu o no a les autonòmiques?
>> Juli Cuéllar, militant de la CUP de Mataró: Posem fil a l’agulla.
>> Laia Jurado, regidora de la CUP de Vic: La CUP, de base municipal.
>> Pau Juvillà, militant de la CUP de Lleida i membre del Secretariat Nacional: Un pas en positiu.
>> Rosa Grau, militant de la CUP de Martorell: Persones femenines o membresses.
>> Toni Rico, militant de la CUP de Girona i membre del Secretariat Nacional: Ara sí: la CUP, l’alternativa necessària.