Davant la paràlisi a què el president de la Generalitat Artur Mas ha sotmès l’anomenat procés després de la consulta del 9 de novembre, la CUP va voler fer pública la seva posició en un acte al Casino de l’Aliança del Poble Nou. L’expectativa era gran i les mil localitats del popular teatre van ser insuficients per acollir els centenars de persones que a primera hora de la tarda del dissabte es van anar aplegant a la seva entrada, tot ocupant la Rambla del Poble Nou.
Totes les fotografies són obra d’en Victor Serri
Per la ruptura. Aquest va ser el lema escollit per l’acte en què la CUP volia fer arribar la seva anàlisi política davant l’actual conjuntura. I aquesta tasca de clarificació de posicions la va desenvolupar el diputat David Fernàndez, que va voler deixar clares com a mínim un parell d’idees. La primera, que cal una convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya el més aviat possible, i que aquestes es dotin de caràcter plebiscitari i constituent per tal de satisfer les expectatives de la majoria política i social dels habitants del Principat. La segona, que a aquestes eleccions l’esquerra independentista i els moviments socials hi participaran amb un projecte propi, netament independentista i que defensi els drets del conjunt de les classes populars catalanes. D’aquesta manera, la CUP arraconava la proposta convergent d’una llista única i explicitava el programa històric de l’esquerra independentista que en Fernàndez exposava amb les següents paraules: “Ningú ens farà triar entre qüestió nacional i qüestió social, perquè no hi ha alliberament nacional sense alliberament social, i perquè nosaltres no renunciem a res.”
Aquell va ser el moment també per detallar les característiques polítiques concretes del projecte rupturista presentat, que ha estat sintetitzat en un document de 10 punts que respon al nom d’Independència cap a la República Catalana. Entre els principis d’aquest projecte s’hi compten el reconeixement del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, la regeneració democràtica de les institucions polítiques del règim liberal burgès, la construcció d’un nou marc que superi les estructures de dominació política, econòmica i militar actual com són la OTAN, la UE i el FMI, la defensa dels drets socials i ecològics o la construcció d’una societat no patriarcal.
Altres veus d’espais polítics i socials diversos van ser presents a l’escenari de l’Aliança del Poble Nou. En destacarem algunes, com la de l’advocat laboralista Vidal Aragonès, que va afirmar contundent que el projecte que es presentava no volia gestionar les engrunes del sistema sinó fer engrunes el sistema. La de la Gabriela Serra, activista veïnal que va voler deixar clar que malgrat que no eren temps fàcils pels radicals, “no volem dreceres ni estem de rebaixes”. O, finalment, la del periodista i membre de Súmate Antonio Baños, que sorneguer es preguntava: “Els catalans ens vam revoltar contra Felip IV i Felip V, qui li ha dit a Felip VI que no ens revoltarem també?”
La presència de gent del món de la cultura també va tenir el seu espai. Així, Enric Casasses, en paraules de Gabriela Serra, va convertir en poema la proposta política presentada (“s’alça la veu, la policia abandona el barri, el barri vibra, reapareixen misteriosament antigues construccions enderrocades”). La Meritxell Gené ens recordava que “ja no ens alimenten molles”. En Sabino Cuadra cantava unes jotes. En Borja Penalba, en Tomás de los Santos i en David Caño ens recordaven Vicent Andrés Estellés. I en Joan Sebastià Colomer cloïa l’acte interpretant la internacional “Grândola, Vila Morena” amb el públic ja dempeus i amb el puny enlaire.
