La CUP té un pla

Inhabilitar el Tribunal Constitucional, desobeir 10 lleis, 39 mesures contra l'emergència social, revertir 10 privatitzacions i obrir un procés constituent.

Deixar obsolet el full de ruta de Junts pel sí i situar un full de ruta de matriu cupaire com a centre del debat. Aquest és l’objectiu que ha perseguit la CUP en la conferència que ha realitzat a Barcelona aquesta tarda. Diversos diputats de la formació han exposat, enmig d’una gran expectació, el dibuix complex de com analitzen la situació i quines propostes fan per a caminar cap a la materialització de la voluntat de ruptura. No ha estat un emplaçament directe a Junts pel sí, sinó un emplaçament al “poble indignat” per a explicar les passes per a iniciar aquest camí. Els continguts d’aquest emplaçament, però, és evident que han situat també el punt de partida de les negociacions amb Junts pel sí.

Quins són els continguts de la proposta?

El full de ruta cupaire cerca l’activació popular i l’enfrontament amb la legalitat estatal per a forçar un escenari unilateral que encara no s’ha dibuixat del tot. El pla de l’esquerra independentista necessita Això vol fer-ho a partir de tres fronts: desobediència, pla de xoc contra l’emergència social i procés constituent.

El nus central de l’envit a Junts pel sí és la proposta de desobediència. Enfrontar-se a l’estat abans de la investidura del president. I fer-ho amb una mesura que trencarà la cotilla constitucional i dispararà el tensionament polític. Declarar el Tribunal Constitucional com a organisme no competent per a jutjar les lleis aprovades pel parlament de Catalunya.

Aquesta inhabilitació al Tribunal Constitucional es complementaria amb la desobediència a les lleis que socialment generen més rebuig. Lleis com la LOMCE, la llei Mordassa o la contrareforma de l’avortament. I així fins a 10 lleis escollides per a que l’exercici de la desobediència sigui efectiu i recaigui exclusivament en el nivell polític de l’administració autonòmica. L’objectiu cercat pels cupaires és obrir una falla entre la legalitat espanyola i la catalana que eviti qualsevol marxa enrere o voluntat de pacte entre elits.

Per la CUP és molt important que aquestes ruptures es produeixin en l’interval que va des de la constitució del parlament fins a la investidura del president. Aquestes mesures de sobirania prèvies marcarien el caràcter del nou executiu i actuarien de garantia que el nou executiu no pretengui explorar vies d’entesa amb el nou govern espanyol sorgit de les eleccions del 20D.

El pla de xoc presentat conté fins a 39 mesures i la demanda de paralització de 10 privatitzacions. És un envit en tota regla contra l’elit econòmica i contra les mesures d’austeritat. Són 39 mesures de matriu reformista i de gran suport social, però la seva materialització exigeix sortir de l’espai de joc de l’austeritat i de la inèrcia fiscal existent. Les 10 privatitzacions a revertir són alhora un atac als interessos de grans grups econòmics que pretenien beneficiar-se’n. Una prova del cotó per al gir en sensibilitat social que va vendre Junts pel sí durant la campanya.

El tercer front és el del procés constituent. La CUP reclama que aquest s’activi ja, que sigui de base popular i que no tingui límits. En l’agenda cupaire hi ha l’activació, en un sentit propositiu, de tot el teixit social organitzat en una perspectiva de combat contra la crisi social per a que adquireixin protagonisme en un escenari dominat fins ara gairebé en exclusiva per l’anomenada “societat civil”. En aquest sentit, també, les propostes dels altres dos fronts pretenen actuar també com una posada a zero del comptador en la redacció de la nova constitució.

En el dibuix complet hi manca, però, pintar-hi encara la fase final. Com materialitzar la independència. Una DUI al parlament, un referèndum unilateral o un referèndum sobre la constitució. No és una discussió menor. Però per l’esquerra independentista, sense aquest full de ruta previ de ruptura, pla de xoc i procés constituent es fa difícil entreveure la possibilitat de l’etapa final. I, per contra, els dubtes sobre el paper de CDC en un futur emplaçament al diàleg amb el nou govern espanyol sorgit del 20D continuen planant amb força.

La CUP obre joc per desfer-se de la pressió

La CUP ha de forçar la direcció de CDC a posar les cartes damunt la taula per a veure si va de farol o no en el procés independentista. Si no ho fa, corre el risc de veure’s atrapada entre la possibilitat de ser satel·litzada i enganyada pels convergents o de ser posada als peus dels cavalls com a culpable d’haver entorpit el procés. La CUP també és conscient que tota l’esquerra unionista està esperant la satel·lització dels cupaires pels convergents per a validar el seu axioma segons el qual l’esquerra independentista és la filla arrauxada de Convergència.

La conferència d’avui ha estat moure fitxa per a poder plantar cara en tots aquests fronts des d’una posició avantatjosa. La CUP ha fet un emplaçament tant a les bases del sobiranisme com a les bases de la mobilització antiausteritat a sumar-se al seu relat i a les seves propostes. Als primers els ha presentat un seguit de passes a fer en el termini aproximat de dos mesos que mouen la situació cap a la ruptura amb l’estat. A les bases de la mobilització antiausteritat els ha dibuixat un programa polític també viable en dos mesos per a posar en escac tota la política d’austeritat.

Junts pel sí necessitarà generar un nou relat per a poder rebutjar una proposta que la majoria del sobiranisme possiblement vegi com a més factible i directa que el full de ruta de 18 mesos d’Artur Mas. I necessitarà fer-ho contenint totes les divergències internes entre una CDC obsessionada en disciplinar tot el sobiranisme sota la seva batuta i la seva agenda oculta, i una ERC que veu com la CUP se li està menjant votants i fins i tot discurs. I fer-ho equilibrant d’una banda l’exigència de CDC de no superar la línia vermella de la legalitat i la porta oberta a negociar amb l’estat, i de l’altra l’obligació de proposar un traçat que sembli tan directe com el que ha proposat avui la CUP.

Perquè la proposta de la CUP, tot i que ha estat explicada en unes línies molt generals, té profunditat i ha estat treballada molt a fons. La CUP no ha proposat mesures vagues per a negociar amb Junts pel sí o per agitar el públic sobiranista, sinó mesures estudiades al detall per a que puguin ser aplicades amb èxit. L’objectiu: que el possible rebuig de Junts pel sí a aquestes mesures -moltes amb un elevat suport popular- només es pugui explicar des de supòsits ideològics o des de la sospita de l’existència d’una agenda oculta, i no des de la impossibilitat de dur-ho a terme.

La qüestió de la presidència de Mas

Tot el debat des de la mateixa nit electoral havia girat entorn la investidura de Mas com a president. La CUP va reiterar una vegada i una altra la seva posició de no donar suport a aquesta investidura. Per això potser molts esperaven que aquest fos el tema estrella de la conferència d’aquesta tarda. La CUP era conscient que calia sortir de l’espiral Mas sí/Mas no. Però el marge de maniobra de la CUP en aquesta qüestió era estret. Si abordava de ple en la conferència el tema de la investidura de Mas, apagava informativament la resta del missatge. Si no l’abordava, que ha estat la decisió finalment presa, obria les portes al discurs sobre la possibilitat d’un acord amb Mas de president. La CUP ha assumit aquest risc, ha fet silenci sobre el tema Mas i ha procurat limitar el missatge a allò implícit en les paraules d’Anna Gabriel: “Fiem el futur del país a un contingut i no a un persona. I en aquest sentit no hem variat la posició que hem mantingut abans, durant i després de la campanya”.