Aquesta setmana passada a les portes d’algun institut d’ensenyança pública d’Eivissa s’han repartit uns fulls, suposadament informatius, signats per la Fundació Nacional Circulo Balear, que integra a bona part dels polítics que han de dur endavant els programes educatius de les Illes Balears.
Tot un seguit de mentides formulades en preguntes i dirigides als pares, els quals han ratificat una i una altra vegada, des de fa més de dos anys, la seva confiança en els docents i al sistema impartit fins ara. Totes les qüestions que planteja el document són fàcils de contestar i de desmentir:
La resposta a la primera pregunta és senzilla, fa dos anys que la Conselleria d’educació demana a les famílies que inicien l’escolarització dels seus fills i filles en quina llengua volen que ho facin i més d’un 80% ha elegit la llengua catalana.
En quant al fracàs escolar a Balears, la resposta és clara, la principal causa d’aquest és la poca demanda de llocs de feina qualificats i la facilitat d’accedir a llocs de treball altament remunerats sense necessitat de tenir una bona preparació.
En quant a les notificacions pels pares i mares que s’envien des dels centres educatius la normativa és clara: sempre que un pare/mare ho sol·liciti se li lliurarà un document en llengua castellana i en cas de que els pares no entenguin ni català ni castellà se’ls hi buscarà algú que de forma oral els hi pugui traduir i/o explicar el document.
Seguim en la quarta pregunta, com ja sabem la llengua catalana, castellana, eusquera o gallega són les úniques reconegudes oficialment, a les escoles no s’ensenyen altres tipus de llengües que no tenen ni reconeixement pels lingüistes ni per cap altre estament oficial. Es sabut que els boixos i boixes a les primeres edats és quan més llengües poden aprendre.
Després de les diferents qüestions plantejades el document fa una crida a la llibertat, llibertat la qual les persones que viuen a les Illes Balears no tendran si no coneixen més d’una llengua. La llibertat comença en poder escollir entre diferents possibilitats conegudes. Si una persona coneix moltes llengües pot triar en llibertat quina utilitzar però si només en coneix una mai podrà fer-ho.
Amb aquesta gent, que no té més propòsit que arraconar la nostra llengua i cultura, no hi hem de discutir cap tema tècnic sobre la nostra educació en les Institucions: l’escola catalana ha de ser el que el poble català i la comunitat educativa vulguin que sigui i, en cas que aquestes s’equivoquin, seran elles qui ho decideixin i ho rectifiquin com creguin convenient. Ningú des de fora i amb les eines il·legítimes que els ofereix el règim espanyol està legitimat per discutir ni una coma del que el poble decideix i, si persisteixen en fer-ho, l’únic que hem de dir-los és que ens deixin en pau, que no són ningú per dir-nos res i que som nosaltres qui decidirem lliurement el nostre model d’escola.
