A Catalunya Nord en els darrers anys s’ha consolidat un creixement sostingut de la demanda de les famílies d’oferir als seus nins ensenyament de català. En una petita proporció, aquesta demanda ha obtingut resposta de les escoles Bressola, que ha augmentat la seva xarxa fins a 8 centres i més de 700 alumnes amb la inauguració, ara fa un any, del primer col·legi de secundària. L’altra xarxa d’escoles catalanes, Arrels, escolaritza més de 200 alumnes en el seu centre de Perpinyà.
Aquest augment de la demanda es reflecteix en les enquestes d’opinió que regularment encarrega el Consell General sobre aquest tema, i que revelen que més de la meitat de la població vol ensenyament del català a les escoles públiques. Actualment, més de 2.500 alumnes segueixen ensenyament bilingüe en escoles repartides per tot el territori.
Paral·lelament, l’APLEC, entitat que promou l’ensenyament del català, realitza un seguit d’intervencions d’iniciació al català en més de la meitat dels centres educatius, que són seguides per uns 12.000 alumnes. L’altre camp de treball de l’APLEC és la formació i promoció de professorat capacitat per ensenyar català, amb l’objectiu a mig termini d’oferir ensenyament del català als 80.000 alumnes de Catalunya Nord.
Al País Valencià, un any més, la demanda d’ensenyament en valencià és majoritària entre l’alumnat, però no es pot cobrir a causa de la manca d’oferta. Escola Valenciana, en un estudi realitzat el juny passat, xifrava la demanda a l’educació primària d’estudiar en valencià en un 55% del total d’alumnes, mentre l’oferta de places es situa en un 43%.
Si 138.223 alumnes han cursat enguany la primària en valencià, la secundària només ha congregat 58.626 alumnes degut exclusivament a la manca de places. Escola Valenciana, en el seu informe, detalla nombrosos casos de bloqueig per part de la conselleria de l’obertura de noves línies en valencià, en el que es podria qualificar de guerra bruta de baixa intensitat contra l’ensenyament de la llengua.
L’entitat valenciana posa de relleu que la majoria de les pràctiques de la conselleria vulneren la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i el propi Estatut d’Autonomia. Aquestes pràctiques es basen en denegar línies en valencià reclamades pels consells escolars dels centres, enviar professors sense coneixements de valencià a cobrir les baixes laborals, i no obrir d’ofici línies en valencià a les zones on la vitalitat de la llengua és més dèbil.