Com cada any, el dissabte més proper al 7 de novembre, la Catalunya Nord commemora la seva separació de la resta del país que la dugué a situar-se sota domini francès. Enguany, la commemoració ha volgut reinventar-se i, en comptes de la tradicional manifestació que s’havia anat celebrant en la darrera dècada, es va convocar una cadena humana per relligar la mobilització amb el passat Onze de Setembre. En el context nord-català, una possible independència del Principat es veu com una oportunitat per al redreçament nacional a Catalunya Nord.
Més de 3.000 persones van secundar aquesta convocatòria i van enllaçar-se al voltant de tres edificis institucionals: la prefectura, el consell general i l’ajuntament. I és que un dels objectius de la diada d’enguany era assenyalar la responsabilitat de les institucions en el procés de desnacionalització del nord del país.
En l’acte celebrat a la sala Aragó de l’ajuntament de Perpinyà el mateix dia 7, la Federació d’entitats nord-catalanes va desgranar els incompliments dels darrers anys en matèria de llengua i identitat de les diverses institucions nord-catalanes.
Pel que fa al nivell municipal, si bé el 2004 més de 100 dels 198 municipis de Catalunya Nord, que suposaven el 71% de la població, van adherir-se a una moció que reclamava al Consell General una política activa i un reconeixement legal del català, aquesta petició no ha estat atesa i ha restat en l’àmbit de la bona voluntat.
En aquests mateixos llimbs ha restat l’acord de 2010 de l’ajuntament de Perpinyà que possibilità l’aprovació d’una ambiciosa Carta de la Llengua Catalana. Aquest document preveia un seguit de mesures efectives per avançar fermament en la bilingüització de l’administració municipal, que alhora s’havien de fer efectives a tota l’aglomeració metropolitana, però que han quedat en una simple declaració d’intencions.
La Federació també denúncia la manca d’implicació d’alguns ajuntaments al recentment creat Sindicat de comunes per a la promoció del català i l’occità. En aquest ens intermunicipal s’hi agrupen 92 municipis de Catalunya Nord, que paguen una quota de 30 cèntims per habitant. Tot i que pretén ser una institució per a dur a terme accions efectives d’ensenyament i presència pública de la llengua, cap de les tres capitals històriques del territoris -Perpinyà, Prada i Ceret- hi està adherida.
Pel que fa a nivell departamental, la Federació denuncia el baixíssim compromís del Consell General en la promoció de la llengua. Per exemple, en el camp de la retolació bilingüe, l’acció del consell es troba molt per sota de la dels seus homòlegs del País Basc nord o de Bretanya. Així mateix, la carta a favor del desenvolupament del català que aquest mateix consell va aprovar el 2007 també s’ha quedat en declaració d’intencions, exemplificat en el fet de l’escassa presència -i sempre des del sedàs folclòric- del català en les publicacions d’aquesta institució.
A nivell regional destaca la problemàtica de ser una regió on el pes de Catalunya Nord queda diluït per les altres quatre regions occitanòfones i pel pes econòmic i demogràfic de l’àrea de Montpeller. Això ha comportat que des del nivell regional hi hagi intents periòdics d’esborrar la identitat catalana.
Tot i que l’intent de reanomenar la regió com a Septimània va sucumbir davant d’una de les mobilitzacions identitàries més importants de la història de Catalunya Nord, això no ha estat obstacle, per exemple, per imposar la denominació “Sud de France” a la producció agroalimentària.
Pel que fa a nivell estatal, la Federació va focalitzar la seva denúncia en l’ensenyament del català a les escoles. Segons aquesta coordinadora d’entitats, avui en dia només el 5% dels escolars nord-catalans reben ensenyament del català amb un mínim rigor pedagògic i continuïtat. Per la Federació, si s’atengués la demanda existent, ràpidament aquest percentatge creixeria fins a un 40% en un entorn en que la demanda per a la presència del català a l’escola és ja una majoria social.
Finalment, la Federació també va denunciar la marxa enrera de la implicació de les institucions del Principat de Catalunya, recordant el desmantellament en marxa de les iniciatives de la Casa de la Generalitat de Perpinyà. Un desmantellament que coincideix amb la retallada en partides pressupostàries d’ajuda a les escoles immersives.
La Diada, a més de la cadena humana, va comptar amb una encesa d’una estelada d’espelmes, una marxa de torxes i un concert d’Orxata Sound Sistema, Taverners i Lafaille Cobla, que va servir també per posar el punt i final al Correllengua d’enguany. Els organitzadors dels actes els van qualificar d’èxit absolut i van apuntar a la massiva participació en la cadena humana de la tarda com un senyal d’avenç.
