La notícia de la dimissió de Francisco Camps i la seua substitució per Alberto Fabra al capdavant de la Generalitat Valenciana és sense dubte la notícia de la quinzena als Països Catalans. En aquest número de L’ACCENT hem volgut preguntar a diferents persones provinents dels moviments socials les seues impressions sobre aquest esdeveniment. Són Xavier Ginés,agent de Desenvolupament Local, professor de Sociologia de la Universitat de València i membre de Benimaclet Viu, Octavi Ruiz, professor de valencià i membre d’Endavant OSAN de la Costera, Pep Pacheco, membre de Ca Revolta i Aquil·les Rúbio, professor d’història i membre de la COS d’Alacant.
PEP PACHECO
Ca revolta
Quin abast final creieu que pot tenir tot el procés judicial?
A dia d’avui, em sembla que la part substancial del procés judicial, per suborn a càrrecs públics valencians, no ha fet més que començar. Si a el País Valencià estiguéssem en una situació democràtica normalitzada, estic convençut que assistiríem a un procés de desmantellament del major cas de corrupció que s’ha conegut al Estat espanyol en els últims trenta anys.Però el poder acumulat pel PP és molt i caldrà veure com respon davant això el sistema judicial. No obstant això, crec que els indicis que estan apareixent apunten al fet que aquest procés judicial va a asseure sentències clares.
És això l’inici de la fi de l’hegemonia del PP al País Valencià?
La dimissió de Francisco Camps posa el focus en les entranyes del Partit Popular i tot sembla indicar que pot tenir una diarrea que alleugereixe el pes de tanta merda en el seu interior. Al meu entendre, l’hegemonia del PP no és solament electoral i és més, no és d’estranyar una baixada significativa en aquest terreny, però el més preocupant és la seva hegemonia social i això sembla que va a ser molt més difícil de contrarestar si l’oposició d’esquerres no canvia radicalment d’estratègies, de programes i de forla manera de fer política.
Quins sectors pugnessin dins el PP per fer-se amb el poder? Quins creieu que estan més ben situats?
Al meu entendre, el poder real en el PP ho tenen sectors que no estan en la política partidista activa. No obstant això, personatges com González Pons, Cotino, Blasco, Fabra (Padrí), Rus o la inefable Rita Barberá -que són els que més o menys representen aquests sectors- no semblen que estiguen en una mateixa sintonia. I Zapalana?…Aconseguirà el PP mantenir la seva unitat, o corre el risc que sorgisquen alternatives *regionalistes? Hauran problemes i tensions però mentre estiguin tan còmodes instal·lats en l’enorme poder que tenen, no sembla possible que el “projecte popular” s’enfonsi. Farà aigües, però no veig un desastre, amb escissions regionalistes incloses, mentre dure el pessebre.
Quina creieu que és la capacitat de reacció de l’oposició?
Al PSPV-PSOE no li veig ni voluntat ni condicions, per no parlar d’un projecte alternatiu clar, d’esquerra i arrelat a el País Valencià. Compromís i Esquerra Unida tenen una possibilitat, d’avançar projectes de canvi, que possiblement no es torne a presentar en molt de temps. És hora de “refundiciones” més que de refundacions. L’esquerra nacionalista, la xarxa social i cultural valenciana de la llarga resistència i la frescor del 15-M són referències inexcusables per plantejar-se canvis democràtics radicals i profunds.
OCTAVI RUIZ
Endavant
Quin abast final creieu que pot tenir tot el procés judicial?
Tot i que no crec que la justícia investigue fins al final, si que és cert que s’ha obert una escletxa contra els principals dirigents del Partit Popular. El que busca el PP amb els darrers moviments és tancar l’assumpte amb 4 caps de turc i que no es vaja fins al final ja que l’important no són els 4 vestits sinó que s’investigue el finançament il·legal del PP i tota la trama de corrupció que els envolta.
És això l’inici de la fi de l’hegemonia del PP al País Valencià?
Considere que des de les passades eleccions autonòmiques el PP va camí del seu final ja que en aquestes eleccions, tot i la victòria, perderen vots i deixaren l’alcaldia en alguns dels seus principals municipis com Alcoi o Ontinyent.
Tota la trama de corrupció que envolta el PP i les seues polítiques de retallades de serveis públics, persecució del valencià, grans esdeveniments… estan fent que cada vegada siguen més les persones que s’han fartat i això ha de portar necessàriament a la seua derrota electoral.
Quins sectors pugnaran dins el PP per fer-se amb el poder? Quins creieu que estan més ben situats?
Hem passat d’una pugna entre campsistes i zaplanistes, a l’aparició d’un nou sector dins del partit entorn a la figura d’Alfonso Rus. Aquest personatge té unes importants aspiracions polítiques i el seu populisme el converteix en un element a tenir en compte.
Ara mateix és difícil de preveure quin sector està més ben situat però el que si crec és que les figures de Carlos Fabra i de Rita Barberà tindran molt a dir en l’elecció del pròxim candidat del PP a les eleccions autonòmiques. A més a més, crec que la figura d’Alberto Fabra serà un president transitori que serà utilitzat per aturar aquesta etapa turbulenta que se li aproxima al PP.
Aconseguirà el PP mantenir la seva unitat, o corre el risc que sorgisquen alternatives regionalistes?
Considere que açò és el que millor ha fet el PP durant els darrers anys. Ha aconseguit desvertebrar políticament a les forces polítiques blaveres. Un clar exemple és la recent elecció del president d’Unió Valenciana: Jose Manuel Miralles com a director general de Desenvolupament Estatutari.
El problema més greu que li pot sorgir al PP són les escissions internes com les de Gemma Amor a Benidorm o altres que puguen haver en un futur. Unes escissions internes que sempre serán provocades per la distribució de poder.
Quina creieu que és la capacitat de reacció de l’oposició?
De l’oposició valenciana, com hem pogut veure aquest dies, poc es pot esperar. El primer que haurien d’haver fet és exigir eleccions anticipades. No potser que el País Valencià estiga presidit per algú que no ha estat elegit per les urnes.
Encara menys es pot esperar del principal partit de l’oposició. El PSOE sembla estar molt còmode en l’oposició i no estan plantejant una alternativa real a les polítiques del Partit Popular.
La vertadera oposició al País Valencià està al carrer.
XAVIER GINÉS
Benimaclet Viu
Quin abast final creieu que pot tenir tot el procés judicial?
Allò lògic fóra que s’ampliara vinculant-lo al cas de finançament il·legal del PP, d’enriquiment personal dels seus líders i de les empresses afins. Però allò lògic, en la justícia que ens afecta i parlant de les elits polítiques i familiars, no sol ser allò que acabe imposant-se. Tem defectes de forma o qualsevol pretext que anul·le o desvincule les causes.
És això l’inici de la fi de l’hegemonia del PP al País Valencià?
No. La fi de l’hegemonia és prèvia. Ja es va fer evident a les eleccions autonòmiques del maig. Evidentment l’inici del procés ha afectat i l’actual trajectòria afectarà, però el declivi té raons més polítiques i econòmiques. Malgrat tot, el poble no és tan fútil i la ruïnosa gestió autonòmica del PP es fa cada dia més evident a pesar de la censura i la manipulació mediàtica.
Quins sectors pugnaran dins el PP per a fer-se amb el poder? Quins creieu que estan més ben situats?
De segur que Zaplana i Ripoll estaran regolfant de felicitat i els somriures petris abundaran més que mai entre la munió d’“enxufats” que estaran dubtant amb quina camisa ixen al carrer. És difícil predir qui aconseguirà imposar-se i això ens aboca a pensar que la guerra està servida. I jo crec que els pacificadors vindran de Madrid amb el pes del poder del govern com a aval.
Aconseguirà el PP mantenir la seva unitat, o corre el risc que sorgisquen alternatives regionalistes?
Fins a les eleccions generals es pot pensar que tot i que la guerra siga més virulenta que mai, Gènova s’ho farà perquè no els esquitxe. A València s’esperen càrrecs a Madrid i això mantindrà la pau fins després de les generals. Després potser s’òbriga la caixa dels trons. El PP té una menor obediència a Madrid que el mateix PSOE, ni que siga pel poder autonòmic que tenen, i per les diverses herències polítiques personals que han combregat i també potenciat en el seu dia.
Quina creieu que és la capacitat de reacció de l’oposició?
No es pot parlar d’una oposició, n’hi ha vàries. Evidentment el PSPV-PSOE té una capacitat nul·la. Però EUPV i Compromís poden aprofitar l’avinentesa per fer créixer el seu electorat entre els descontents del PSOE i els abstencionistes i els indignats. Ací sí que n’hi ha potencial, i a més, com de moment els convé allunyar-se del PSOE, tenen les mans lliures per tirar a tort i a dret. Per a ells acabar amb el PSOE al País Valencià ha de ser igual de prioritari que contribuir a l’esfondrament del PP. El seu paper al País Valencià és capital i disposen d’una oportunitat que no tindran en molts anys. A poc que facen, si són intel·ligents, es poden constituir com únic referent polític digne per una cada vegada major porció de l’electorat.
AQUIL·LES RUBIO
COS
Quin abast final creieu que pot tenir tot el procés judicial?
Dependrà de les pressions i dels interessos polítics del moment. Cal pensar que el judici se celebrarà o en plena campanya electoral estatal o en l’avantsala, així que de la força que puga realitzar el PP per a poder presentar a Camps com a màrtir perseguit, o el PSOE com a corrupte condemnat, dependrà l’abast judicial i la sentència. Perquè el judici a Camps no és quelcom aïllat de la pugna electoral i pot jugar un paper, sinó decisiu, com a mínim rellevant.
És això l’inici de la fi de l’hegemonia del PP al País Valencià?
És un toc d’atenció molt seriós, ja que al llarg de dos anys han negat el que ara han admès, i la població pot esgotar la seua paciència vers les pràctiques corruptes generalitzades. No podem oblidar que no només han estat processats Camps, Costa, Betoret i Campos. També ho estan o ho han estat pesos pesants de la política alacantina, com ara Sonia Castedo, José Joaquín Ripoll, Luis Díaz Alperi, per no parlar de l’etern Carlos Fabra a Castelló. Ara bé, les bases de poder del PP valencià són molt sòlides; per una banda, disposa d’un sostre molt elevat de votants, que són incondicionals. Per l’altra, la classe empresarial aposta clarament pel PP, ja que sempre ha estat el gestor dels seus interessos econòmics. Finalment, el PP té la gran sort de no tenir cap rival institucional, ja que el PSPV-PSOE porta quinze anys en coma.
Quins sectors pugnaran dins el PP per a fer-se amb el poder? Quins creieu que estan més ben situats?
Més que persones, el que està en joc són interessos empresarials. I aquí el més significatiu no és la dimissió de Camps, sinó la fallida de la CAM i l’absorció de Bancaixa per Caja Madrid. El poder financer il·limitat amb què ha comptat el PP i l’oligarquia valenciana per a pagar els seus somnis de grandesa (Terra Mítica, Ciutat de les Arts i les Ciències, Autovies, Aeroport de Castelló, nova terminal de l’aeroport de l’Altet, etc) s’ha ensorrat en poques setmanes. A la gran burgesia valenciana el PP valencià ja no li serveix de res, si de cas per la licitació d’infraestructures, i torna a mirar a Madrid, tant en el plànol polític (Rajoy-Zapatero) com en el plànol financer.
Aconseguirà el PP mantenir la seva unitat, o corre el risc que sorgisquen alternatives regionalistes?
En moments complicats el PP sap fer pinya, perquè no està en qüestionament el projecte polític, sinó la gestió del poder. Ningú dins del PP es mourà ja que això posaria en perill les seues poltrones. De fet, les diferents escissions que es van produir a les comarques d’Alacant, com ara a Benidorm, Oriola o Villena, si bé van fer mal a les candidatures municipals del PP, tampoc van erosionar els seus suports electorals. Sense Camps i Ripoll pel mig, algunes d’aquestes escissions estan veient l’oportunitat de tornar a la disciplina de l’únic partit que els pot garantir el seu mitjà de subsistència.
Quina creieu que és la capacitat de reacció de l’oposició?
Respecte a l’oposició parlamentària, el PSPV-PSOE està en coma i desconnectat d’una oposició pròxima als interessos populars. Compromís i EUPV tenen una magnífica oportunitat per visualitzar el seu discurs i marcar els eixos del debat parlamentari, ja que disposen de grups de diputats ben nodrits i capacitats. Però això tampoc m’interessa molt, ja que la lluita a partir de la tardor estarà al carrer: pel valencià, contra les retallades socials, en defensa dels serveis públics com la sanitat o l’educació, etc. I aquí és on l’esquerra independentista hem de deixar-nos la pell.
