Entrevista a Marc Àlvarez, delegat del comitè d’empresa i Secretari general del la CGT al Sincrotró Alba.
Els treballadors del laboratori insígnia de la recerca científica a l’Estat espanyol han sortit a la palestra pública per anunciar mobilitzacions en defensa dels seus drets laborals,i han fet trontollar en poques setmanes la propaganda oficial sobre el sincrotró ALBA de Cerdanyola del Vallès,projecte inaugurat el passat 22 de març ni més ni menys que pel president espanyol Zapatero,a més del president de la Generalitat José Montilla, la ministra espanyola de Ciència i Innovació, i el conseller d’Universitats i Empresa. Aquest projecte científic, qualificat com la instal·lació científica més gran i complexa de l’Estat espanyol,ha estat lloat als mitjans de comunicació,i és portada a les revistes publicitàries de la Generalitat, però darrere la façana institucional els seus treballadors s’han organitzat i han alçat la veu per denunciar la seva situació laboral, encapçalats per un Comitè d’Empresa amb 6 representants de la CGT i 3 de la CSC-Intersindical.
>>“En tot moment l’assemblea de treballadors decidirà les mobilitzacions que portarem endavant”
Com es va iniciar el conflicte al sincrotró ALBA?
L’actual conflicte laboral es va iniciar amb l’aplicació de la retallada salarial del 5% de mitjana per als treballadors del sector públic anunciada per Zapatero al Congrés. Ens ha afectat en ser empleats d’un consorci finançat a parts iguals per l’Estat i la Generalitat, i a pesar de no gaudir de cap dels beneficis amb què compten els funcionaris i treballadors sota els convenis col·lectius del personal laboral de les administracions públiques estatals, autonòmiques o locals.
En un primer moment, l’empresa simplement ens va comunicar que ens aplicava el Reial Decret de la retallada regulada pel Govern espanyol i que ens passarien una proposta concreta de distribució de la disminució de les nòmines dels treballadors en funció del nivell salarial. Des del Comitè d’Empresa vam demanar l’obertura d’un procés per negociar els detalls de la implementació de la mesura, però l’empresa s’hi va negar, al·legant que la norma només els donava la possibilitat de fer-ho, però no hi estaven obligats. Ens van dir que ens passarien una proposta i escoltarien els nostres comentaris, però que no entrarien a negociar. Cal destacar que tot i que el sou mitjà del sincrotró es troba al voltant de 38.000 euros bruts anuals, més del 42% de la plantilla en cobra menys de 30.000, la qual cosa ens dóna una idea de la desigual distribució distribució dels salaris, amb una taula salarial que va dels 14.800 euros fins als 88.200 euros bruts anuals, amb el director i el president fora de la taula.
Concretament, l’empresa ens va remetre una proposta fixant un límit arbitrari de la retallada en el 7% per als salaris més alts, fet que impedeix suavitzar l’impacte de la retallada als salaris més baixos (un 3,85% als sous de 20.000 euros bruts anuals). En canvi, nosaltres vam elaborar una contraproposta més progressiva que preveia aplicar un 9,84% a les retribucions més altes (en consonància amb el que preveu la Generalitat en l’aplicació de la mesura al personal no funcionari de l’Administració pública catalana), i que s’utilitzés la partida destinada al pagament del bonus de productivitat per retornar a cada treballador allò que se li ha descomptat en aplicació de la retallada salarial. A més, ja que se’ns aplica la mesura com a treballadors públics, en la nostra proposta demanàvem equiparar algunes de les condicions laborals (com els dies d’assumptes propis retribuïts o les hores anuals) a les dels treballadors sota el conveni col·lectiu del personal laboral al servei de la Generalitat. No pot ser que ens tractin de treballadors públics per a la retallada, però no tinguem cap dels beneficis laborals d’aquesta condició.
**Quina ha estat la resposta de l’empresa? **
L’empresa, en conèixer les nostres reivindicacions, simplement va trencar el diàleg i va desconvocar per escrit la reunió que tenia amb nosaltres. Ens van acusar de demanar actuacions “il·legals” i de no “respectar” les indicacions del gerent sobre els límits que havien marcat des de la direcció. En la comunicació en la qual van desconvocar la reunió ens van donar un termini de 24 hores per dir si acceptàvem o no la seva proposta, informant que en cas contrari aplicarien unilateralment un 5% de retallada a tota la plantilla, sense tenir en compte el seu nivell salarial.
Com us organitzeu per dur endavant les mobilitzacions?
Així que vam rebre aquesta comunicació de l’empresa on es trenca el diàleg, vam convocar una assemblea de treballadors per tal d’explicar la situació i consultar a la plantilla quina decisió havíem de prendre. En sotmetre’s a votació a l’assemblea, cap treballador va votar acceptar la proposta de l’empresa, i 61 vots van apostar per la convocatòria de mobilitzacions per pressionar la direcció, mentre que només 14 persones es van abstenir.
En convocar unes jornades de vaga i començar diverses accions per denunciar la situació a l’exterior (premsa, comunicats als visitants de la instal·lació, adhesius, cartells al taulell del Comitè d’Empresa, etc.), la postura de l’empresa va començar a canviar. El passat dilluns 5 de juliol, la Conselleria de Treball ens va convocar a les dues parts per a una mediació (acte institucional que té com a l’objectiu que s’arribi a un acord que permeti desconvocar la vaga) i, després de 5 hores de reunió, vam signar un acord en el qual l’empresa es va comprometre a iniciar un calendari de negociacions d’una setmana, però sempre mantenint el límit del 7%, i va acceptar utilitzar parcialment el bonus de productivitat per minimitzar l’impacte de la retallada sobre el salari base dels treballadors. Nosaltres, per la nostra part, vam desconvocar les vagues que teníem previstes per aquestes setmanes (8 i 15 de juliol), en espera del resultat de les negociacions, però mantenim les jornades de vaga dels dies 20, 22, 27 i 29 de juliol, que coincideixen amb la posada en marxa parcial de l’accelerador, i que realitzarem si no es tanca un acord durant la propera setmana.
Creus que la propaganda que ha acompanyat aquest projecte científic ha influït les postures durant el conflicte laboral?
Aquesta realitat ens ha donat una possibilitat extra de fer conèixer el conflicte laboral a la premsa, a través de mitjans poc freqüents, com el periodisme científic. A la vegada, per exemple, hem enviat una carta firmada per 90 treballadors als polítics que consten com a responsables dels gestors del Consorci, com la ministra espanyola de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, el Conseller d’Universitats i Empresa i altres alts càrrecs, i creiem que en part han hagut de canviar la seva postura davant de totes aquestes pressions.
Com valoreu les mobilitzacions?
Potser encara és d’hora per fer una valoració, però crec que el procés i la resposta de la gent han estat molt positius. Sabem que encara l’empresa no s’ha compromès a res concret, només declaracions d’intencions. Així doncs, tot dependrà de les negociacions de la setmana que ve, però ha estat un primer pas per organitzar-nos i reclamar els nostres drets. Hem demostrat (i també a nosaltres mateixos) que tenim capacitat per a fer-nos sentir i incidir en les decisions de la direcció, la qual cosa ajuda a trencar el pessimisme dominant del “no hi ha res a fer”, que porta a l’acceptació de les situacions i a la desmobilització.
Cal destacar també la comoditat i eficàcia de treballar des d’un Comitè d’Empresa sense baralles entre sindicats. Pràcticament totes les accions es realitzen de forma unitària i les energies es canalitzen íntegrament cap a la defensa dels interessos dels treballadors.
Fins que s’acabi aquest conflicte, en tot moment l’assemblea de treballadors decidirà les mobilitzacions que portarem endavant, i ben segur que si la direcció no compleix els acords assolits, les vagues dels propers dies seran tot un èxit i la posada en marxa de l’accelerador de partícules patirà retards importants.