La família Bultó contraataca

La família Bultó ha tornat a demanar a la nova delegada del govern a Catalunya que s’obligui a l’ajuntament de Santa Coloma de Cervelló a retirar el nom de Jaume Martínez Vendrell d’un carrer de la població, en virtut de la llei que prohibeix que places i carrers portin el nom de “terroristes”.

José María Bultó va arribar a ser considerat durant el franquisme l’empresari més ric del Principat, a banda de tenir molt bona entrada entre els sectors polítics del franquisme. El 9 de maig de 1977 un escamot de l’independentista Exèrcit Popular Català li adossà una bomba al pit, amenaçant-lo de fer-la esclatar si aquest no lliurava 500 milions de pessetes a l’organització. Bultó feu cas omís a l’amenaça i intentà arrencar-se l’explosiu, que detonà causant-li la mort.

Per aquesta acció foren detinguts desenes d’independentistes. Un d’ells, Martínez Vendrell, antic capità de l’exèrcit republicà, tenia un dels historials de lluita antifeixista més imponents, tant en la resistència contra el franquisme, per la qual pagà amb deu anys de presó, com amb la resistència als nazis a l’estat francès -arribà a rebutjar la condecoració de la Legió d’Honor-. Arran d’aquesta imputació s’exilià fins el 1988, en què retornà greument malalt amb la promesa de Joan Raventós -aleshores ambaixador espanyol a París- que no seria empresonat. La promesa no es complí i Martínez Vendrell va ingressar a presó, d’on en sortiria només poques setmanes abans de morir.

La nova llei de “víctimes del terrorisme” parteix de definir com a víctima qualsevol persona, independentment de si els fets que la convertiren en víctima eren anteriors o posteriors a l’amnistia. Seguint la mateixa lògica, la llei converteix en terrorista qualsevol activista polític que fes ús de la violència, tant abans com després de la dictadura franquista. Aquest fet fa d’aquesta llei una de les que consagra de forma més clara una continuïtat política i fins i tot ètica entre el franquisme i l’actual monarquia parlamentària.