**
Entrevista a Iñaki Aicart, portaveu de l’Assemblea de Docents**. La vaga indefinida de docents de les Illes ha trencat amb les dinàmiques tradicionals de protesta. En el moment de realitzar l’entrevista, els i les docents ja estan a punt de cloure la tercera setmana de vaga, amb forces renovades després de les històriques manifestacions del passat 29 de setembre. En parlem a L’ACCENT amb un dels portaveus de l’Assemblea de Docents.
Esteu a mitjan tercera setmana de vaga. Pensàveu que arribaríeu fins ací el primer dia de vaga?
La veritat és que l’assumpte de la durada de la vaga era una incògnita al principi. El que sí que vam veure els tres primers dies era que el seguiment va ser molt fort i que per tant els dies següents decauria fins a cert punt, però confiàvem en obtenir un seguiment suficient com per aturar els centres, cosa que s’ha estat aconseguint fins ara.
En aquests moments, els ànims continuen alts?
La manifestació del 29S a les quatre illes, la més gran mobilització en la història de l’arxipèlag va significar una pujada d’ànims molt forta. El dilluns 30 l’índex de seguiment de la vaga va repuntar. Però està clar que ser a la tercera setmana augmenta la inquietud per part de les famílies i per part del professorat, més quan s’ha vist clarament que la negociació està essent boicotejada per part de la Conselleria d’Educació. Ara ens trobam en un punt delicat, ja que el Govern està jugant a desgastar-nos. Per ara no ho hem notat, però hem de saber mantenir-nos i mantenir-nos units.
Com valoreu la manifestació del 29? És un punt i seguit en la lluita?
La manifestació va ser una fita molt important, ja que unes 90.000 persones, en el cas de Mallorca, van sortir al carrer amb una convocatòria que deia, sense amagar-se, “en suport a la vaga indefinida”. Fou un gran suport social a la nostra causa i una crítica massiva a les polítiques educatives del Govern. A més, va servir per brodar les dues primeres setmanes de vaga.
Alguna gent plantejava aquesta manifestació com el colofó de la vaga. Nosaltres no vam fer mai aquesta lectura i, de fet, la vaga continua.
Quina ha sigut la feina prèvia fonamental per fer possible aquesta vaga?
Aquest tema és més important que la mateixa vaga. Des del mes de juny s’ha treballat per dues coses. La primera, aconseguir una convocatòria de vaga com a assemblea de treballadors superant totes les traves legals, havent-les d’estudiar a fons. La segona, convèncer al màxim de docents possibles per assegurar un bon seguiment a la vaga, convèncer als sindicats per a què se sumessin i saber explicar a la resta de la societat que ens anàvem a posar en vaga indefinida.Sense tota la feina prèvia no haguéssim pogut convocar la vaga.
Ha sigut difícil trencar amb les dinàmiques habituals de protesta dels docents?
Crec que no ha estat difícil. De fet, la gent estava un poc cansada de dinàmiques anteriors. En aquesta vaga hem vist com a molts de centres hi ha hagut assemblees ben organitzades i la participació a l’Assemblea de Docents ha estat sempre alta. En quant a la protesta, la gent tenia clar que una vaga d’un dia no duia enlloc.
Heu recollit moltes aportacions per a la Caixa de Resistència. Com us organitzeu per repartir-les?
No ha estat fins la tercera setmana que s’ha decidit començar a repartir diners de la caixa de resistència. El que es va decidir al respecte d’aquesta és fer-ne un ús estratègic. Els diners no s’estan repartint entre tots els vaguistes per igual sinó que s’ha dit que es donaran a aquelles persones que tenguin més dificultats per suportar econòmicament la vaga. Tot això es fa des de criteris de confiança i mitjançant les assemblees de centre. Amb aquesta estratègia es vol recolzar la vaga allà on pot ser més feble.
Perquè penseu que la societat s’ha abocat tan majoritàriament en la vostra lluita?
Tenim un govern que està resultant molt dèspota i autoritari i la societat ho està patint. A més, ha pres l’educació com el principal espai on desenvolupar la seva acció neoliberal i espanyolitzadora.
En quant a educació, tot i el populisme de les seves mesures, està clar que no té cap compromís amb una educació de qualitat i això ens ha donat el suport de les famílies. També hem guanyat el suport de tots els sectors socials que s’oposen a aquesta manera de fer política, incloent a sectors de votants o de càrrecs electes del Partit Popular. El govern Bauzà a traspassat moltes línies vermelles.
Us ha servit la solidaritat que ha arribat de més enllà de les Illes?
Per suposat. Les persones que estem en una vaga així rebem cada missatge com un suport real. És molt necessari per a la psicologia del vaguista i és bo saber que hi ha gent mobilitzada per les nostres reivindicacions més enllà de la mediterrània.
En el cas de la caixa de resistència, tenim clar que molts dels diners que estan entrant vénen de Catalunya o del País Valencià.
Com valoreu l’actitud del Govern respecte a la vaga? Com ha canviat des que començàreu?
Aquest Govern pateix d’un excés de cinisme. Els primers dies, tot i que el seguiment de la vaga va ser molt alt, superant el 90% el primer dia a la pública, el Govern va tractar de minimitzar-la donant xifres de seguiment baixes.
Aleshores, davant l’evidència de què els centres estaven aturats, tot i que seguia donant xifres baixes, ja no podia amagar que hi havia una vaga i va haver de canviar cap a altre tipus de crítiques que implícitament reconeixen l’èxit de la vaga. Finalment, si va cridar als comitès de vaga a la negociació és perquè no li quedava més remei davant l’obvietat dels fets.
Quins són els vostres plantejaments principals de cara a un diàleg amb l’administració?
El nostre plantejament principal és obtenir un acord satisfactori. A més, també estem treballant per evitar donar-li res al govern que pugui ser emprat per dir que nosaltres ens neguem a negociar.
De qualsevol manera, la delegació de la conselleria d’educació està boicotejant la negociació. Està desviant qualsevol conversa que pugui servir per arribar a una solució i està cercant excuses per emplaçar-nos sempre a una nova reunió i per dir a la premsa que els comitès de vaga de l’Assemblea de Docents i dels sindicats posem obstacles de tot tipus.
La dreta té por de cedir davant els docents en lluita perquè podria encoratjar protestes semblants. En sou conscients?
Aquest argument és prou lògic. Si nosaltres aconseguim les nostres reivindicacions aquí amb una vaga indefinida serem un model a seguir a fora. Podríem ser un exemple que invocàs a una lluita en la mateixa línia contra la LOMQE. Per tant, és molt probable que això també els motive a voler aturar-nos els peus.
