17 anys de presó per a cadascú. Aquesta és la petició fiscal amb què afrontaran el judici els 6 antifeixistes detinguts el 28 de gener de 2014. Se’ls acusa de danys i lesions i se’ls aplica l’agreujant de discriminació ideològica.
Els fets es remunten al 12 d’octubre de 2013. Aquell dia, un mes després de l’assalt a la llibreria Blanquerna de Madrid, els mateixos grups ultres desembarcaven a Barcelona. La manifestació de la plataforma La España en Marcha va anar precedida d’amenaces a provocar un bany de sang si es celebrava el referèndum del 9N. Aquestes amenaces també van anar acompanyades de missatges a les xarxes socials animant a sortir de cacera aquella mateixa tarda després de la manifestació.
8 dels ultres participants a la marxa es trobaven a primera hora de la tarda en una terrassa d’un bar a Hostafrancs. Molts d’ells amb denúncies per violència ideològica i algun fins i tot acusat d’intent d’homicidi. La seva intenció era sortir “de cacera” pel barri de Sants, fet que va ser avortat quan van ser sorpresos per un grup d’antifeixistes, que alertat de totes aquestes circumstàncies, s’hi va enfrontar per tal de foragitar-los del barri.
Tres mesos després, els Mossos d’Esquadra van practicar un seguit de detencions entre militants de l’antifeixisme barceloní, acusant-los d’aquests fets. Malgrat la creixent preocupació a Catalunya sobre l’acció de grups ultres contra les mobilitzacions sobiranistes -preocupació que aparentment també tenien els membres del govern autonòmic-, els Mossos d’Esquadra van justificar l’operació amb termes més propis de l’actual ministre de l’interior.
Segons els Mossos, els ultres eren simplement “un grup de joves que prenien unes consumicions a una terrassa d’un bar, després d’assistir a un acte a la muntanya de MontjuÏc”. L’operació, instigada per la denúncia de l’extrema dreta, va fer ús de la fiscalia de delictes d’odi en un intent d’equiparar antifeixistes i neonazis.
Un dels sis antifeixistes detinguts va romandre un mes a la presó, i dos mesos més tard la policia feu dues noves detencions. Una actuació que contrastava vivament amb la impunitat amb què els feixistes habitualment poden actuar.
De fet, paradoxalment la petició fiscal és de la mateixa magnitud que la condemna al grup de neonazis que van agredir uns joves davant la sala Stroika. En aquella ocasió van ser condemnats per intent d’assassinat amb agreujant de discriminació ideològica. Ara, la petició fiscal és de la mateixa magnitud malgrat que els delictes imputats són lesions i danys; i sarcàsticament se’ls vol aplicar l’agreujant de discriminació ideològica, un concepte jurídic ideat inicialment per a combatre el feixisme.
Una jutgessa propera als sectors ultres
La jutgessa que dirigí l’operació i instrueix el cas, Pilar Rovira del Canto, titular del jutjat d’instrucció número 19 de Barcelona, té un llarg historial d’actuacions bel·ligerants contra l’independentisme i els moviments populars catalans. És la mateixa que autoritzà la concentració falangista contra la consulta d’Arenys de Munt. Als anys noranta destacà en el seu paper molt actiu contra els insubmissos a Girona. L’actuació de la jutgessa va ser fins i tot aplaudida per dirigents de l’ultradreta espanyola com Pedro Chaparro, un dels autors de l’assalt feixista al centre Blanquerna de Madrid.
Preparant la solidaritat
Tot i que encara no hi ha data fixada per al judici, les organitzacions antirepressives i els moviments antifeixistes ja han començat a moure els fils de la solidaritat. Aquest dissabte s’ha convocat una primera trobada oberta per tal de començar a treballar la campanya pública de denúncia d’aquest nou episodi repressiu.
