La productora valenciana Aire de Cinema té engegada una campanya de micromecenatge per a poder finançar L’Ovidi: el making-of de la pel·lícula que mai es va fer, un treball audiovisual que barreja ficció i realitat per a recuperar la figura d’Ovidi Montllor (qui serà interpretat per Eduard Fernández). La campanya, a falta de 8 dies, està a menys de 7.500 euros d’aplegar els 30.000 euros que els seus impulsors consideren necessaris per a fer realitat aquesta obra. L’ACCENT parla amb Sergi Miralles (Pego, la Marina Alta, 1985), productor executiu del projecte, qui explica les dificultats per a trobar finançament per a un treball sobre l’Ovidi i reivindica la vigència de l’artista.
Un documental ficcionat en què un actor és documenta sobre Ovidi Montllor entrevistant la gent que el va conéixer i un making-of fals sobre les dificultats de trobar finançament per a rodar una pel·lícula sobre l’Ovidi. Una miqueta enrevessat, no?
És una miqueta enrevessat, però nosaltres volem mostrar un paral·lelisme amb el que va viure el propi Ovidi una vegada passada la Transició, quan els mateixos que li havien donat suport per a ascendir, per a actuar, van accedir a càrrec públics i van ser els primers que li va donar l‘esquena. I en certa manera nosaltres estem en el mateix punt, perquè el projecte el vam iniciar en 2010, en una època en què en les televisions estava molt de moda fer biopics (pel·lícules biogràfiques). Llavors les televisions volien fer films sobre personatges destacats per a recuperar la cultura pròpia. Aquell any feia 15 anys que l’Ovidi se n’havia anat de vacances i ens va semblar una bona idea fer-ne una pel·lícula; en principi a l’Institut Valencià de l’Audiovisual i la Cinematografia (Generalitat Valenciana) li va semblar bé, i a RTVV, també. Però després, quan vam presentar el projecte per a rebre ajudes, algú amb que no sabem identificar va dir que no, que allò no interessava ningú. I també hi ha la frase “Ovidi no eixirà en Canal 9 mentre hi estiguem nosaltres”, que s’hi va dir. Arran d’aquestes negatives nosaltres vam reprendre el projecte amb el documental.
La idea inicial era fer una pel·lícula sobre l’Ovidi. Davant la impossibilitat de trobar el finançament necessari per què vau reconvertir el projecte en aquesta nova proposta, en compte d’esperar a un altre moment en què poguéreu fer el que teníeu en ment?
Bàsicament perquè és molt més barat. El documental està pressupostat en 120.000 euros i el pressupost de la pel·lícula era de més de milió i mig d’euros. Però ara és molt complicat aplegar aquests diners i créiem que era el moment de contar aquesta història. No renunciem a, hipotèticament, d’ací a cinc anys, quan faça 25 anys de vacances, si els aires han canviat una mica, intentar tirar endavant la pel·lícula. No debades, l’últim guió amb de què disposem és de Benet i Jornet i nosaltres ens demanàvem com era possible que Canal 9 rebutjara un guió de Benet i Jornet. Però al capdavall nosaltres fem el documental perquè creiem que és necessari contar la història d’Ovidi i posar-lo al dia. Creiem que les noves generacions necessiten una cosa com un documental per a conéixer aquest personatge.
La idea inicial no es podia dur a terme sense el suport de la Generalitat Valenciana?
Aquests projectes acostumen a recolzar-se en diverses potes. Teníem la pota de Televisió de Catalunya (TVC) i teníem més o menys negociada la pota de Televisió Espanyola (TVE), però aquest suport anava lligat a què la pota local (RTVV) fóra la primera a entrar-hi. Normalment, si ets una productora valenciana i la teua televisió local no et dóna suport, ningú no ho fa. Com que RTVV no hi va entrar, TVC mai no va acabar d’entrar-hi. Estem parlant que TVC hi posava entre 200.000 i 300.000 euros, RTVV també 200.000-300.000 i TVE, el que faltava; i amb això ja podíem fer la pel·lícula. Sense això, era impossible. El que teníem clar era que no volíem fer una cosa de baixa qualitat. Ovidi es mereixia un bon projecte. Ara ja tenim signada la participació de TV3, que hi aportarà 35.000 euros i el micromecenatge buscaria suplir la pota valenciana.
Ara teniu engegada una campanya de micromecenatge per a finançar el rodatge de la part de ficció i de les entrevistes que falten. Sense aquestes aportacions no es podrà acabar?
Volem pensar que sí, que trobarem la manera de fer-ho, però serà més difícil. Ara (divendres 6 de febrer) ens sentim més optimistes perquè a falta d’11 dies estem a menys de 9.000 euros i creiem que és possible.
I a l’inrevés: n’hi haurà prou amb els 30.000 euros?
Sí. De fet, el projecte ara mateix no està aturat: el director, Vicent Tamarit, està treballant amb un documentalista (Oriol Porta, director de Hollywood contra Franco), el qual està buscant en l’arxiu de TV3 i en arxius de TVE imatges inèdites de l’Ovidi, i està trobant-hi moltíssim material. Ovidi va tocar tots els pals: actor, cantant, poeta, activista… I també hi ha l’Ovidi persona, del qual també volem parlar.
I com està anant la campanya? Està servint per a difondre el projecte, a més de per a reunir els diners?
I tant! Davant la frase “Ovidi no li interessa a ningú”, hui ja portem més de 400 persones que han posat diners perquè és conte la història de l‘Ovidi. Això, a més de donar-li difusió al projecte, és una mostra de les ganes que té la gent de saber de l’Ovidi. Ens dóna l’espenta que necessitem per a acabar el projecte.
Si tot va com planegeu, a finals d’any es podrà veure en sales de cinema. A tots els Països Catalans?
Aquest documental tindrà dues estrenes, una en televisió i l’altra en cinema. La idea és que entre setembre i octubre s’estrene en cinema. I abans que acabe l’any, en televisió (TV3 ja n’ha comprat els drets). Si abans que acabe l’any hi haguera una televisió valenciana -cosa ben difícil- podria entrar-hi, i estem negociant amb TVE per si el pogueren emetre. Quant al cinema, la idea és que arribe més enllà dels Països Catalans, que tinga un recorregut per festivals. A la resta de l’Estat també el coneixen, perquè l’Ovidi actor sobretot va treballar a Madrid. Aquest Ovidi actor també és molt conegut fora, de manera que tenim l’esperança de fer alguna estrena i que funcione, dins de les possibilitats que té un documental, els quals tampoc no tenen un recorregut comercial llarg . Però sí que esperem que en el circuit de festivals funcione.
Enguany ja ha aparegut alguna proposta per a commemorar el 20é aniversari de la mort de l’Ovidi, com les festes que ha proposat Feliu Ventura. Ja abans, diversos grups han versionat les seues obres els darrers anys. Sembla que els 20 anys de vacances no l’han fet caure en l’oblit. Continua vigent?
I tant, i tant! Jo tinc 29 anys, per tant quan va morir Ovidi en tenia 9. Jo no el vaig conéixer en vida. Jo el vaig descobrir fa cinc o sis anys i em va enamorar. I com a mi, a tota la meua generació. Per això jo crec que la seua potència per a enamorar la gent de la nostra generació, la gent d’ara, és el que demostra la seua vigència. I per desgràcia perquè moltes de les coses que denunciaven les seues lletres estan vigents hui.
