[L’ACCENT 148]
La galotxa és una de les modlaitats de pilota valenciana més practicades i amb més arrelament popular al carrer. Aquesta modalitat “per dalt corda”, que es juga al nord del Xúquer, té el seu màxim arrelament a les comarques de l’Horta i el Camp de Morvedre.
La galotxa és una modalitat que es juga al carrer i el origens de la qual són la “galotxa antiga”, la “perxa” i la “pilota blanca” i té com a capitals la pedania de Borbotó i la localitat de Godelleta.
Com podem jugar:
Cal fer dos equips, al ser possible de tres persones. Els límits de l’espai són per les bandes de les façanes del carrer i pels extrems la delimitació que decidisquen els jugadors.
Per altra banda necessitarem la col·locació de dues cordes, la primera situada just al mig del terreny de joc (corda de falta) que s’enganxa a una alçada entre 1,70 i 1,80 m i la segona s’haurà d’enganxar a una alçada d’uns 3m a una distància d’uns 5m de la corda de la falta, aquesta corda li direm de “galotxa”. Per últim, cal pintar al terra dos rectangles, un a la banda on no tenim la corda de “galotxa”, des d’on es farà la ferida (la treta) i l’altre sota la corda de “galotxa” pegat a la fassana de la dreta, aquest últim rectagle s’anomena “el dau”.
Un cop tenim açò, podem començar a jugar. La partida començarà ferint la pilota (traguent) des del rectagle de la ferida, de manera que la pilota haurà de passar per damunt de les dues cordes i caure al dau. La pilota ha de pegar a la façana i després a terra dins del dau. L’equip contrari l’haurà de retornar, ara ja sí, només per damunt la corda de la falta. Un cop passada aquesta fasse el joc consiteix en anar passant la pilota de banda a banda per damunt la corda de falta, podent pegar només un bot a terra la pilota a cada camp. La puntuació serà de 15/30/VAL/JOC, amb un total de 60 jocs que es conten de cinc en cinc.
El jugadors els qualificarem per feridor o punter (qui trau i juga davant), mitger o galotxer (qui juga al mig) i qui fa el bot o boteja (qui juga darrere).
Sis persones, dues cordes, clarió, una pilota i un carrer i tenim una partida muntada.
* Àlvar Lloris és estudiant de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport