“Llavors de llibertat. Cala i la generació oblidada” és el títol que des de la Comissió d’Homenatge a Cala s’ha escollit per a iniciar un documental sobre la figura d’en Josep de Calassanç Serra i tota la seva generació. Una generació que als anys 70, lluny de conformar-se amb promeses de llibertat i democràcia després de la mort del dictador, apostaren fermament per no renunciar a cap dels eixos de les seves lluites. Així mateix, foren una generació d’idees clares i de compromís implícit pels Països Catalans. Com es reitera des de la presentació del projecte: Quan el crit unànime era el de “llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia” una fornada de joves militants va fixar la vista en un horitzó més llunyà. Van dibuixar un nou mapa de lluita amb uns punts cardinals clars: independència, socialisme, Països Catalans. Crit que ha perdurat fins els nostres dies.
El projecte de documental es presenta com un homenatge a tota aquesta generació i pren com a fil conductor la vida d’en “Cala” per a exposar les llavors del què coneixem com a independentisme contemporani. En aquesta ocasió, des de l’ACCENT hem volgut parlar amb dos dels promotors d’aquesta iniciativa, en David Andreu i en Josep Sabaté.
El documental es presenta com un homenatge a Josep de Calasanç Serra, “Cala”. Quina va ser i és actualment també, la importància de la seva figura?
Apropar-nos al Cala a través d’aquest documental ens ha permès conèixer i valorar molts aspectes de la seua personalitat i de la seua trajectòria. Un dels més important segurament seria la constància i el compromís. I al mateix temps la capacitat de trobar en cada moment i en cada context l’eina més apropiada per a lluitar. D’aquesta manera podem veure un objectiu molt clar en tota la seua trajectòria, des de la fundació de Terra Lliure, fins la creació de Ràdio Arrels i l’Escola Arrels, o la colla castellera d’Aire nou de Baó. En tots aquests projectes hi ha una idea clara, la de construir Països Catalans i la de fer-ho amb projectes molt populars, vinculats al territori i a les persones.
A més, el documental fa extensible aquest homenatge a tota una generació i al compromís adoptat amb l’alliberament dels Països Catalans…
Exacte, vol ser un homenatge a la generació militant dels 70, van posar els fonaments del que avui és l’esquerra independentista, o fins i tot de l’independentisme. Se la van jugar en un moment de grans renúncies amb posicionaments polítics que avui són plenament vigents, com ha quedat demostrat amb l’esgotament de l’autonomisme i de la Constitució Espanyola.
Pensem que van posar els fonaments de moltes de les coses que avui s’estan vivint al país. Això també hauria de servir-nos d’autocrítica als militants més joves, ja que les aportacions polítiques de molts d’aquests militants, amb tot el seu bagatge i perspectiva històrica, són un valor que no hauríem de deixar perdre.
Quins trets en destacaríeu, d’aquesta generació i la seva lluita, en el naixement i la conformació de l’ independentisme contemporani?
En primer lloc els plantejaments polítics que formulen en plena transició espanyola, renovant l’independentisme i fixant unes noves coordenades que han seguit vigents fins als nostres dies: independència, socialisme i Països Catalans.
En segon lloc el compromís polític i l’articulació de les organitzacions necessàries per a arribar a aquests objectius, des del PSAN, el PSANp, IPC o Terra Lliure. Llegir els documents d’aquestes organitzacions i les reflexions dels seus militants segueix tenint molt interès encara avui.
I finalment dels símbols, la visió alhora de recuperar un espai com el Fossar de les Moreres o el monument de Rafel Casanova. I, evidentment, l’estelada roja com a bandera de lluita que sintetitza els objectius polítics de l’esquerra independentista.
Quina és la importància de la lluita per l’alliberament nacional en un moment en què s’apostava fermament per la via autonomista?
La seua aposta va ser clara i ferma, sense aïllar-se de la mobilització social que es vivia en cada moment, van crear i socialitzar un discurs que va servir de llavor i que ha perdurat fins al dia d’avui. No haver triat el camí fàcil de fet, va ser un factor clau per a que avui l’independentisme hagi esdevingut hegemònic.
Alhora, aquest discurs independentista el van vincular d’una manera molt clara a les lluites obreres a través de la pràctica, especialment al Baix Llobregat (Roca de Gavà) i a Sant Andreu.
El documental ha estat impulsat per la “Comissió Homenatge a Cala”. Què pretén aquesta comissió i quina és la seva tasca darrera?
La Comissió aglutina diferents organitzacions i persones amb qui el Cala va treballar per tal d’organitzar un homenatge conjunt. L’eix central del projecte és el documental, un cop enllestit es prepararan dos actes de presentació, un a Perpinyà i l’altre a Barcelona.
Pensem que és important fer un homenatge a una persona com en Cala i aprofitar per a fer una reflexió sobre la història del nostre país.
Quan encara resten 24 dies per a acabar el micromecenatge, esteu ja a un 62% del finançament necessari per a aconseguir el vostre objectiu . Com valoreu aquesta bona acollida que ha tingut entre el públic i els sumadors?
Estem molt contents i sorpresos a la vegada, des del primer moment hi ha hagut moltes persones disposades a col·laborar. És important que en les properes setmanes arribem al pressupost que ens vam proposar, i alhora fer una bona difusió per a que sobretot dins de l’esquerra independentista tothom conega una trajectòria militant i personal que de ben segur ens aportarà moltes coses positives.
+ http://www.totsuma.cat/projecte/1016/llavors-de-llibertat-cala-i-la-generacio-oblidada