Aquest dimarts dia 16 s’havia de celebrar el judici a Nati López, activista que porta mesos protestant acampada davant al seu de l’Institut Català d’avaluacions mèdiques. La seva protesta ha cridat l’atenció sobre l’actuació de l’ICAM no només en el seu cas, sinó en molts altres casos d’abusos i altes mèdiques injustificades emeses de forma generalitzada per afavorir les mútues sanitàries privades, casos que posen els malalts en una molt difícil situació de salut i econòmica. Davant els casos detectats, s’ha posat en marxa la Plataforma d’Afectats per l’ICAM.
Finalment, el judici ha estat ajornat fins el 12 de maig, i la fiscalia li ha ampliat la demanda. Les acusacions pretenen atribuir-li la responsabilitat de les nombroses protestes que s’han succeït davant les diferents seus d’aquest organisme. Una acusació que ara, a més de l’ICAM, s’amplia a la Generalitat. El departament de salut del conseller Toni Comín ara ha decidit personar-se contra la Nati, i han ampliat l’acusació a un delicte de “coaccions”.
Davant la gravetat dels fets, el Col·lectiu Ronda ha emès la següent nota en relació al cas:
**“Aquest matí s’ha suspès el judici que s’havia de celebrar a instàncies de l’Institut català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) contra Natividad López Gama, principal protagonista de l’acampada i les concentracions de protesta a les portes d’aquest organisme de la Generalitat que es venen desenvolupant des del passat mes d’octubre per denunciar els criteris estrictament economicistes de l’ICAM a l’hora d’imposar altes mèdiques i denegar invalideses.
La Natividad està acusada de ser promotora d’un acte de protesta en el decurs del qual, segons l’ICAM, es van produir uns desperfectes en el sistema d’accés a la seu de l’Avinguda Vallcarca que l’informe pericial valora en un total de 100 €.
El judici ha estat ajornat fins el proper dia 12 de maig davant el fet que fiscalia ha decidit ampliar l’acusació i sol·licitar la condemna addicionalment per un delicte de coaccions. La Generalitat també ha pres la determinació de sumar-se al procés i personar-se contra la Nati.**
Núria Vilarnau advocada del Col·lectiu Ronda que es fa càrrec de la defensa de la Natividad López Gama considera “absolutament desproporcionat que la Nati hagi de fer front a una acusació de coaccions per haver participat en unes concentracions de protesta que en tot moment han estat degudament comunicades i tramitades davant l’Administració. La protesta no és, i no pot ser considerada, una forma de coacció. I és exagerat també que la Generalitat destini temps i recursos públics a personar-se en un judici on s’ha de dirimir l’autoria d’uns danys de només 100€. És evident que existeix la voluntat de perseguir una protesta que ha deixat de ser un acte individual i anecdòtic per esdevenir un veritable clam popular contra les formes de fer i actuar de l’ICAM en detriment del legítim dret de les persones a la pròpia salut i accedir a les prestacions que els corresponen”.
La Nati, veïna del barri de Bellvitge de 33 anys, va iniciar les seves acampades de protesta davant la seu de l’ICAM la nit del passat dia 6 d’octubre com a gest de protesta contra el comunicat d’alta mèdica tramitat per aquest organisme després de 18 mesos de baixa i mentre es troba a l’espera de judici per obtenir el reconeixement de la situació d’incapacitat laboral com a conseqüència de les gravíssimes afectacions produïdes per un infart i posterior ictus cerebral que, a dia d’avui, encara l’obliguen a visitar setmanalment un mínim de 3 metges, incloent-hi neuròleg, cardiòleg, pneumòleg i digestòleg, entre d’altres. Una situació, la d’alta mèdica, que suposa privar-la de la minsa prestació de 300 € que fins ara percebia i suposaven la seva única font d’ingressos.
Aquella primera nit ha estat el veritable germen d’una intensa campanya de solidaritat i suport que ha situat l’ICAM i els seus controvertits criteris mèdics al centre d’un debat públic sobre el funcionament i el finançament de l’organisme depenent de la Generalitat que té delegades per part de l’Institut Nacional de la Seguretat Social les competències de Tribunal Mèdic, és a dir, la facultat de realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa mèdica o ha de reincorporar-se al lloc de treball, així com si es té dret a una pensió per invalidesa o es considera en situació de retornar a l’activitat laboral.
Catalunya és una de les poques comunitats que té aquesta competència transferida, doncs tant el reconeixement com el pagament de prestacions en concepte d’invalidesa correspon en exclusiva a l’INSS que assigna una partida pressupostària a l’ICAM per desenvolupar aquesta funció. El pressupost, però, està vinculat de forma estricta al compliment del que s’anomenen “criteris de racionalització de la despesa mèdica” o el que és el mateix, rígids paràmetres referents tant a la durada mitjana de les baixes com a la xifra total d’invalideses proposades per l’ICAM. D’aquesta forma, per tant, si segons criteri de l’INSS les baixes tramitades per l’ICAM resulten excessivament llargues o es proposa un volum d’invalideses superior a allò que estima “racional” el propi INSS, es redueix de forma més que considerable els fons traspassats per l’INSS a l’ICAM. L’incentiu sembla haver estat molt efectiu si atenem a les estadístiques. Així, per exemple, la durada mitjana de les baixes per treballador i any ha passat de 12,7 dies l’any 2007 a tan sols 9 dies al 2013. I pel que fa a les invalideses, l’ICAM ha passat de rebutjar el 27,28% de les peticions tramitades durant l’any 2008 a fer-ho en un 40% dels casos al 2013.
Al voltant de l’acampada de la Nati, a qui ben aviat s’hi van sumar altres afectades, ha cristal·litzat tot un moviment de suport que, de forma molt significativa, ha inclòs la mobilització del sindicat CGT, entitats veïnals, plataformes ciutadanes de tot tipus, col·lectius de malalts i malaltes i, fins i tot, el recolzament del grup parlamentari de la CUP. Així, de l’acampada solitària s’ha passat a un calendari de mobilitzacions que ha inclòs concentracions periòdiques cada dilluns davant la seu de l’ICAM àmpliament difoses a les xarxes socials amb les etiquetes #YesWeIcamp i#AcampadaIcam. El darrer capítol d’aquest creixent moviment de protesta contra les pràctiques de l’ICAM ha estat, precisament, la creació i constitució de la Plataforma d’Afectades per l’ICAM (PAICAM), nascuda per denunciar allò que es considera un maltractament sistemàtic en forma d’altes injustes als treballadors i treballadores de Catalunya amb l’únic objectiu de reduir la despesa de l’INSS en matèria de prestacions per incapacitat o invalidesa i acomplir amb els esmentats criteris de racionalització que res tenen a veure amb una realitat mèdica objectivable.”
Foto: CGT Salut Laboral
