La gigafactoria de bateries elèctriques de Sagunt i la «nova» mobilitat
Aquesta mateixa setmana està prevista la presentació oficial a Sagunt de la gigafactoria de bateries elèctriques que Volkswagen pretén ubicar als terrenys coneguts com a Parc Sagunt II. Es tracta d’uns sis milions de metres quadrats, que, abans de l’anunci de l’empresa alemanya, anaven a albergar una gran àrea logística. Fabricar cotxes elèctrics s’ofereix com una gran oportunitat, dins del discurs dominant que mantenen des de les institucions públiques fins a les empreses, i s’encunya un terme a propòsit: la «nova» mobilitat.
El president anuncia la instal·lació de la gigafactoria en un debat a les Corts
Ara bé, resulta prou sorprenent l’acord general i la manca de visió crítica d’una iniciativa amb tanta repercussió en el nostre territori: tots els partits polítics han aparegut com a abanderats del projecte, i entre la ciutadania es viu com una gran notícia. Des d’Acció Ecologista ens preocupa que no es valoren els impactes ambientals i socials que, pot ser, no són tan positius com sembla.
Tal volta no s’està considerant en tota la dimensió global: el consum energètic, d’aigua, de territori i d’altres recursos que representa aquesta fabricació, així com la seua petjada ecològica i de carboni real. Tampoc el sacrifici de biodiversitat que, particularment en aquesta comarca, ja s’ha anat fent al llarg del temps, i que sembla no acabarà amb la gigafactoria. De fet, al voltant d’aquesta, faran falta centrals de plaques fotovoltaiques, per a alimentar a la indústria, a més d’accessos viaris i marítims, que implicaran més ampliacions portuàries amb greus impactes en el litoral.
La taxa de pèrdua de biodiversitat en el conjunt del planeta –altíssima segons tots els indicadors– no sol aparéixer en la primera plana dels mitjans de comunicació, però és, per a la ciència, una font d’incertesa, de conseqüències imprevisible de cara al nostre futur. Per descomptat, també en l’àmbit local, amb la inevitable pèrdua de connectivitat ecològica entre els espais naturals que romanen, com la maltractada Marjal del Moro, que és un ecosistema únic, hàbitat de multitud d’espècies, de gran valor ambiental i catalogada sota el paraigua de diverses figures de protecció.
Totes aquestes destrosses per a alimentar la il·lusió d’un canvi de model, quan, el capitalisme, en realitat, només es posa una disfressa diferent, però continua sent el mateix. El dogma del creixement perpetu és universalment acceptat, i les «noves» alternatives que apareixen ho fan, precisament, per a continuar creixent, i evitar que res canvie.
Tots els partits polítics han volgut abanderar la instal·lació de la nova factoria
També, i malgrat les bones intencions de la Conselleria (d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica) amb relació a les possibles compensacions ambientals, continuen existint moltes incoherències quant al model de desenvolupament territorial que s’aplica al País Valencià. Per exemple, parlar, per una banda, de nova mobilitat, però continuar apostant pel transport privat, amb noves infraestructures que el prioritzen: trànsit descontrolat, serveis de rodalia que deixen molt a desitjar, autobusos interurbans amb carències, que no conviden a sumar-s’hi a més usuaris, ans al contrari. El prestigi social i totes les facilitats continuen sent per al vehicle privat.
A més, la manca d’alternatives laborals ens pot fer sentir que no tenim el control davant la necessària transició ecològica. En conseqüència, ho deixem en mans de multinacionals que no han demostrat abans cap lleialtat amb la classe treballadora.
Esperem que hi haja algú al volant, i mai més ben dit.
*Laura Llopis és membre del col·lectiu del Camp de Morvedre d’Acció Ecologista Agró.
