Entrevistem a Jordi Oviedo portaveu de la Plataforma contra l’Alta Tensió de la Vall d’Albaida. Aquesta Plataforma té com objectiu aturar el projecte de l’Alta Tensió promogut per Iberdrola i que travessa una part important de la serra dels pobles de Benissoda, Albaida, Agullent i Ontinyent. Ens explica quina és la seua lluita, en quina situació es troben ara mateix i la repressió que han patit al llarg d’aquests mesos de lluita.
Ens podries explicar quan i per què naix la Plataforma contra l’Alta Tensió?
La Plataforma contra l’alta tensió de la Vall d’Albaida naix el febrer de 2011. Som un grup de col·lectius socials diversos i de persones a títol individual que ens oposem a la construcció d’una línia d’alta tensió que travessa part de les serres de la nostra comarca. S’activa especialment el mes de juny quan s’inicien les obres en terme d’Albaida. A més, s’ha de dir que el setembre de 2010 a les muntanyes per on ha de passar la línia hi va haver un incendi intencionat que ens fa sospitar una possible relació i que ha sigut també un factor clau per a la mobilització i l’important rebuig social. La transnacional Iberdrola és la que està impulsant la construcció d’aquesta infraestructura amb el consentiment de la Generalitat Valenciana. Els orígens d’aquest projecte arranquen dels anys 90.
Durant aquests mesos heu treballat tant des de la via legal com des de la denúncia i mobilització al carrer, quina ha estat l’activitat en aquestes dues vies?
Hem considerat que les accions per paralitzar les obres havien de donar-se en tots els fronts possibles i que les unes havien de complementar les altres. L’opció legal ha consistit en la interposició d’un recurs contenciós administratiu contra el projecte, atés que hi ha una sèrie d’irregularitats considerables, especialment pel que fa a l’estudi d’impacte ambiental que, entre altres coses, és anterior als incendis. Fa referència a unes condicions ambientals que no són les actuals, en què el risc d’erosió és molt elevat. No es respecta un Paratge Protegit Municipal, la presència d’aus protegides, etc.
Pel que fa a la mobilització al carrer, ha estat bastant intensa i diversa: concentracions, manifestacions, xerrades informatives, bicifestacions, concerts, penjada de pancartes, premis literaris escolars, excursions, etc. Una de les accions a destacar podrien ser les visites als treballs de construcció de la línia amb l’objectiu d’aturar les màquines i a més denunciar totes les irregularitats que es cometien quant a prevenció d’incendis forestals. Hi havia dies que els operaris estaven treballant amb el màxim nivell d’alerta per foc possible…
Quins interessos considereu que s’amaguen darrere d’aquest projecte?
En aquest projecte, com en bona part de les macroinfraestructures que travessen el territori, els interessos privats empresarials estan per damunt de tot. En primer lloc, no s’ha demostrat la necessitat de la línia en una comarca en què l’activitat industrial tèxtil s’ha deslocalitzat i ha caigut a nivells testimonials. Considerem que pretenen assegurar el negoci que tenen a les zones costaneres i a les grans ciutats. En la nostra comarca, hi ha plantejat un parc eòlic just en la serra oposada d’on van les torres d’alta tensió. A més, Iberdrola al País Valencià té una situació de privilegi i de domini. Les relacions amb el poder polític són clares i fluïdes. Un parell d’exemples: fins fa poc hi havia a València la seu d’Iberdrola Renovables i José Luis Olivas, expresident de la Generalitat, és membre del Consell Executiu com a representant de Bancaixa (Bankia). Hi ha fins i tot la “Fundación Generalitat Valenciana-Iberdrola”, que depén de la Conselleria d’indústria i comerç…
Quin paper han jugat els Ajuntaments afectats en el projecte? S’ha produït algun canvi d’actitud arran de les eleccions municipals del passat 22 de maig?
Els ajuntaments d’Albaida, Benissoda, Agullent i Ontinyent s’han anat afegint i interposant contenciosos administratius. Abans, havien presentat esmenes al projecte que la Conselleria mai ha escoltat. Les eleccions han fet canviar una mica la resposta dels ajuntaments, potser més a Ontinyent i Agullent. Es mantenen contactes però ens agradaria una major implicació i suport per la seua part, com per exemple que es canviaren de companyia elètrica.
El passat juliol vàreu patir diferents detencions de membres de la Plataforma, creieu que aquesta ha sigut una resposta a la vostra tasca en contra de la línia d’Alta Tensió? Com es troba actualment aquest procés judicial?
Evidentment les detencions, fetes amb caràcter selectiu, tenien l’objectiu d’atemorir-nos i tractar d’aturar la nostra lluita. Els delictes pels quals s’acusava els activistes eren infames i de poca consideració com es veurà en un possible judici. Sabem que la Guàrdia Civil ha rebut ordres d’alts comandaments per posar fi a les protestes, cosa que per altra part ens porta a pensar en l’abast de les nostres mobilitzacions. Hem denunciat aquest cos policial per detenció il·legal i pel registre irregular que es féu a un vehicle dels detinguts. També, sembla que hi ha noves denúncies contra més activistes per part de l’empresa zamorana que està fent les obres.
Fa pocs dies el Tribunal Superior tombava el recurs contra la suspensió de les obres. En quina situació legal us trobeu ara mateix?
Aquest recurs demanava la suspensió cautelar de les obres. Ens queda un recurs contenciós administratiu contra la decisió de la Generalitat de no demanar un nou informe d’impacte ambiental després dels incendis de 2010. Els Ajuntaments s’hi han adherit. No sabem, però, quan es resoldrà; potser les obres ja hauran acabat.
Quines línies de treball teniu pensades des de la Plataforma per continuar denunciant aquest projecte?
La via legal segueix un camí incert. Tractem de mobilitzar els veïns i veïnes amb xerrades informatives sobre els efectes negatius d’aquestes línies i el model econòmic del qual deriven. Per exemple, aquest divendres 7 d’octubre hem convocat una perolada amb judici popular a Iberdrola i la Generalitat, preparem una manifestació, canvis de companyia elèctrica, etc.
En definitiva, més enllà d’aquesta infraestructura concreta, pretenem obrir un debat per plantejar quin és el model de vida i de consum que fa possible la presència i l’acceptació d’aquestes infraestructures que sota un suposat “interés general” beneficien les empreses i el manteniment de l’statu quo del poder polític: Forta és la roca, però més forta qui la derroca.
